Schinus molle L.

NOMS: Pebreboner. Pebrell desmai. Pebrer bord. Castellà : Pimentero falso. Lentisco del Perú. Pimentero. Aguaribay. Portuguès: Pimenteira bastarda. Italià: Albero del pepe. Falso Pepe. Pepe rosa. Francès: Faux Poivrier des Andes. Anglès: California Pepper Tree. Peruvian Peppertree. Alemany: Kalifornischer Pfefferbaum. Neerlandès: Peruviaanse Peperboom.

Inflorescències en panícula penjant

SINÒNIMS: Schinus bituminosus Salisb.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

Arbre de creixement ràpìd

HÀBITAT: Cultivada com ornamental a jardins públics i privats i assilvestrada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre de ràpid creixement que pot fer 5-7 metres d’alçària (el doble al seu lloc d’origen), amb les branques i les fulles penjants, com el salze, i l’escorça aspra i aromàtica

Fulles pinnades

Fulles perennes, alternes, compostes que poden arribar als 30 cm de llargària, amb folíols lanceolats de marge enter o lleugerament serrats a l’àpex, glabres, de color verd brillant.  

Flor masculina

Flors en inflorescències en panícula penjant, axil·lars o terminals, molt ramificades, de 10-20 cm, amb flors 

hermafrodites o unisexuals poc vistoses, de 2-3 mm de diàmetre i color groguenc o verdós. Calze amb cinc sèpals arrodonits ciliats. Corol·la de cinc pètals ovats. Androceu amb 10 estams. Floreix a maig i juny.

Fruits en drupa

Fruit en drupes petites con un pèsol i globoses color rosat o vermell, d’aroma i gust similar al del pebre que pot ser consumit però amb precaució, doncs és lleugerament tòxic.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El terme drupa prové del llatí “druppa” oliva, i aquest del grec “δρύππα dryppa”oliva madura. Les drupes estan formades per l'epicarpi (la pell), el mesocarpi (la polpa) i l'endocarpi (el pinyol) el qual a dins té una llavor.

Flors femenines

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com tònica, antiespasmòdica, cicatritzant i la resina per alleugerar les càries. Les fulles i les flors com a cataplasmes contra el reuma i la ciàtica.

De les fulles i l’escorça s’extrau un oli essencial usat en la indústria per a dentífrics, sabons i perfums.

Les llavors s’han utilitzat com substitut del pebre, per fer begudes alcohòliques. La bullida de fulles i escorça produeix un líquid de color groc intens emprat per tintar teixits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Schinus deriva del grec "schinos σχινος" que designa el llentiscle (Pistacia lentiscus) per la similitud dels fruits i la presència de resines semblants al màstic.

L’epítet específic molle deriva del quítxua “mulli” nom emprat per Tournefort, no del llatí “molle” fluix, moll.  

És curiós observar com els folíols, trossejats i llençats a l’aigua, es mouen com si tinguessin vida pròpia, el que pareix motivat per la sortida brusca de les essències i reines que contenen.

Ës una espècie considerada invasiva en Àfrica del Sud, on ha envaït sabanes i pasturatges; també a Austràlia és invasiva en boscatges oberts i zones costaneres, com en Florida.

Schinus molle fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 388–389. 1753.

Família Anacardiaceae

Cyperus rotundus L.

NOMS: Junça. Jonça de cordellar. Serrana rodona. Castanyola. Xufera borda. Castellà : Castañuela. Juncia real, menor o redonda. Portuguès: Juncinha. Junça-brava. Italià: Zigolo infestante. Francès: Herbe à oignon, Souchet d'asie, Souchet officinal, Souchet rond. Anglès: Nut grass. Purple Nutsedge. Alemany: Knollen-Zypergras. Rundes Zypergras.

Inflorescències en umbel·la amb bràctees foliàcies

SINÒNIMS: Pycreus rotundus (L.) Hayek; Cyperus olivaris O. Targ. Tozz.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Horts, camps, sembrats. Fins els 800 metres d’altitud.

Herba de fins 49 cm d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa amb petits tubercles semblants a la xufa, que són un mal de cap per als camperols. És petita, amb tiges trígones de fins 40 cm d’alçada

Fulles planes, llargues i estretes

Fulles totes bassals, estretes i llargues, de nerviació linear i marge enter.

Espiguetes aplanades de color bru

Flors en inflorescències formades per espiguetes allargades i planes de color bru, que apareixen a l’àpex dels peduncles, disposades en umbel·la amb bràctees foliàcies. Androceu amb tres estams. Gineceu amb tres estigmes. Pot florir des de maig fins a desembre.

Fruit trígon, de color obscur

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, l'al·lelopatia és el fenomen d'interferència química que consisteix en l'alliberament de substàncies químiques per part d'una planta (l'alliberament de substàncies volàtils, generalment per les fulles, o per excreció de toxines a través de les arrels) que són perjudicials per altres plantes competidores. Les funcions perjudicades més freqüents són l'assimilació de nutrients, el creixement, la fotosíntesi, la respiració, la síntesi de proteïnes, la permeabilitat de la membrana cel·lular i l'activitat enzimàtica.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra per combatre la febra, la nàusea i les inflamacions. Els tubercles torrats i molts s’apliquen a ferides i irritacions.

Els tubercles són amargs, però en temps de fam es consumeixen.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyperus prové del grec “kýpeiros” que significa punta afilada, jonc.

L’epítet específic rotundus deriva del llatí “rotundus, -a, -um” que significa redó, circular, per la forma arrodonida dels tubercles subterranis.

És una de les plantes invasores més difícils d’eradicar a tot el món, degut a la propagació pels tubercles subterranis que prosperen inclús baix la tela antiherbes, la solarització i resisteixen, fins i tot, els herbicides, que maten els brots però no els bulbs dorments que sortiran més tard. Són, per tant, perjudicials per a l’agricultura i per a la jardineria.

Cyperus rotundus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 45. 1753

Família Cyperaceae

Fragaria vesca L.

NOMS: Maduixera. Fraulera. Fraguera. Castellà: Fresa silvestre, Fresera, Madroncillo, Mayuetas, Miruébano. Occità: Fraguièr, Majofièr. Gallego: Freseira. Morodo. Èuscara: Marubia. Portuguès: Morangueiro. Italià: Fragola comune. Francès: Fraisier des bois. Anglès: Wild strawberry. Wood Strawberry. Alemany: Wald-Erdbeere. Neerlandès: Bos-Aardbei. Grec: Φράουλα. Χαμοκέρασσα.  

Flors en cimes terminals

SINÒNIMS: Fragaria vulgaris Ehrh.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

HÀBITAT: Cultivada en horts. Prefereix sòls humits, rics en nutrients i ben drenats. Fins els 1800 metres d’altitud

Planta rizomatosa amb estolons epigeus

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Petita herba vivaç de fins un pam, reptant, amb rizoma horitzontal i estolons epigeus.

Fulles trifoliades amb llarg pecíol

Fulles disposades en roseta basal, peciolades i trifoliades, amb folíols ovats de marge serrat, sèssils, amb l’anvers glabrescent i el revers pilós. Estípules lanceolades, enteres i acuminades

Gineceu súper policarpelar

Flors en inflorescències en cima terminal, amb peduncle més llarg que les fulles. Flors hermafrodites (tot i que poden haver-hi flors unisexuals), actinomorfes i pentàmeres, amb el receptacle floral convex. Calze de cinc sèpals, reflexos a la fructificació. Presenta un calicle exterior amb peces més petites que les del calze. Corol·la formada per cinc pètals blanc de limbe ovat, de 1,5 cm de diàmetre. Androceu format per nombrosos estams de filament filiforme. Gineceu súper i policarpelar, amb tants estils com carpels, acabats en estigma engruixit. Floreix des de març fins l’agost

Fruit en eteri

Fruit en poliaqueni, una infructescència amb els aquenis dispersos sobre el receptacle acrescent, vermell intens i carnós de forma ovoide, que anomenem maduixa.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La maduixa no és un vertader fruit sinó un eteri, un receptacle floral engrossit i carnós, convertit aparentment en fruit, sobre el qual es troba inserida una elevada quantitat d’aquenis, que són els vertaders fruits de la maduixera. És per aquesta raó per la qual es considera també un poliaqueni. Provenen de flors apocàrpiques amb carpels independents que formen cadascú un ovari.

Nombrosos estams

USOS I PROPIETATS: La maduixera és cultivada des de temps antic tant per menjar les maduixes fresques, per preparar melmelades, dolços, etc. com per les seues propietats medicinals. El rizoma és ric en tanins i la seva infusió s'ha utilitzat com a diürètica, aperitiva i astringent, per combatre les hemorràgies intestinals, i les fulles tenen vitamina C i flavonoides i s'han emprat per alleujar la gota i el reuma. La ingesta de fruit fresc combat la fragilitat capil·lar, les varius i les hemorroides.

Hom diu que les fulles de la Fragaria vesca alleugeren les molèsties de les embarassades només portant-les amb una bosseta a sobre.  

Calicle amb peces semblants als sèpals però més petites

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Fragaria deriva del llatí "fragum" que era com denominaven les maduixes però també el fruit de l’arbocer, (Arbutus unedo), i del sufix “-aria, -ariae” que indica relació, paregut.

L’epítet específic vesca ve de "vescor" que s’hi pot traduir per jo mengi, és a dir, comestible.

La maduixera o fraulera, de fruits petits, ha estat quasi totalment substituïda per la fraga o maduixot, un híbrid (Fragaria x ananassa) en part d'origen americà que produeix fruits més gruixuts, tot i que no tan saborosos ni flairosos com les menudes llepolies silvestres.

Poetes clàssics com Ovidi, Plini i Virgili dedicaren versos a la maduixa, coneguda i consumida amb plaer per grecs i romans.

El roig intens del fruit han convertit les maduixes en un símbol de passió sensual.

Fragaria vesca va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 494–495. 1753.

Família Rosaceae