Fumana laevipes (L.) Spach

NOMS: Herba del mal de pedra. Fumana prima. Italià: Fumana capillare.  Francès: Fumana à feuilles étroites

Inflorescències en cimes terminals racemoses

SINÒNIMS: Cistus laevipes L.; Helianthemum laevipes (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Creix en escletxes de roques, sòls pedregosos i en coscollars assolellats, sobre sòls calcaris. Fins els 1000 metres d’altitud

Petita mata lignificada a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta sufruticosa de poc més d’un pam, molt ramificada des de la base, amb tiges fines, gràcils, ascendents i glabres.

Fulles alternes cilíndriques

Fulles alternes, sèssils, les inferiors agrupades en fascicles, cilíndriques, de color verd cendrós. Estípules filiformes paregudes a les fulles.

Flors amb llarg pedicel

Flors en inflorescències terminals racemoses, amb peduncles glandulosos, bràctees triangulars, glanduloses. Llargs pedicels. Calze amb els sèpals externs linears i els interns glandulosos, amb costelles prominents però sense cilis. Corol·la amb cinc pètals grocs sense taques, de 6-8 mm. Androceu amb nombrosos estams; els exteriors més curts i estèrils. Gineceu amb ovari tricarpelar i estil acabat en estigma capitat. Floreix de març fins l’agost

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula trilocular dehiscent per tres valves, amb sis llavors trígones,  de color obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits més primitius s’obrin espontàniament quan són madurs mitjançant porus, fissures longitudinals o transversals, etc. Una característica del gènere Fumana és que el fruit, en càpsula, s’obri per tres valves i queden totalment esteses després de la dehiscència durant molt de temps.

Tres sèpals externs linears i més petits que els tres interns

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com hipotensora, hemostàtica, antisèptica, expectorant i antiinflamatòria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Fumana, deriva del llatí “fumus, -i” fum. El va emprar per primera vegada Thomas Bartholin (1673) al anomenar Herba fumana a la planta que després Linné va batejar com Cistus Fumana L., segurament per l’aspecte grisós, com fumat, de les fulles.

L’epítet específic laevipes deriva del llatí de "levis" suau, sense barba, i "pes" de peu, és a dir de tija glabra.

Família Cistaceae

Muscari comosum (L.) Mill.

NOMS: All de bruixa. Barralet. Calabruixa grossa. Marcet. Cap de moro. Castellà : Nazarenos. Cebollón. Guitarrillo. Jacinto penachudo. Occità: Alhastron, Alhàs, Barralet, Capelan, Cebolhada, Penitent blau. Portuguès: Enfuste. Jacinto-das-searas. Italià: Cipollaccio. Giacinto del pennacchio. Francès: Muscari chevelu, Muscari à toupet. Anglès: Tassel hyacinth. Feather Hyacinth. Tassel Grape-hyacinth. Alemany: Schopf-Träubel. Schopfige Bisamhyazinthe. Neerlandès: Kuifhyacint. Grec: Αγριοκρίνος. Βροβιός. Μούσκαρι το εύκομον. Βολβοί.

Flors en raïm lax

SINÒNIMS: Leopoldia comosa (L.) Parl.; Hyacinthus comosus L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Camps cultivats, prats secs, clarianes de coscollars, marges de camins i carreteres. Fins els 1400 metres d’altitud

Planta bulbosa

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Petita herba, de poc més d’un pam (tot i que pot arribar als 60 cm),  acaule, amb un bulb subterrani tunicat, d’on surten les fulles i un escap floral. 

Fulles linears poc rígides

Fulles linears, fent un poc de canal, glabres, poc rígides que sovint queden esteses per terra, més curtes que la tija florífera i poc nombroses (3-5 fulles només).

Flors fèrtils amb peduncle color crema

Flors al llarg d’un escap, en raïm lax, amb flors verdoses en posició horitzontal i fèrtils; a la part superior un grup de flors, formant un corimbe, d’un blau-lila intens molt cridaner, que són estèrils. Les bràctees són membranoses i obovades. Pedicels de les flors fèrtils són prims, llisos i surten en horitzontal, mentre que els de les flors estèrils són violacis, drets i molt més llargs que les flors. Les flors tenen el perigoni soldat en forma de petita urna acabada en sis petits dents. En les fèrtils l’androceu està format per sis estams inclusos. El gineceu consta de pistil súper tricarpel·lar amb un curt estil acabat en estigma subtrígon. Floreix a la primavera. 

Fruit en càpsula amb tres lòculs

Fruit en càpsula obovoide emarginada amb tres lòculs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors estèrils del capdamunt de la tija ofereixen a la inflorescència gran vistositat per atraure els insectes pol·linitzadors.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra externament el bulb sec per alleujar les pells enrogides. Menjat té propietats diürètiques però com el seu sabor és amargant, es prepara bullit i conservat en oli i vinagre. Als pobles del litoral mediterrani s’hi consumeix el bulb així preparat.

Flors estèrils amb llarg peduncle color lila formant un flocall

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Muscari prové del llatí “muscus” i significa que el seu aroma recorda el del mesc, que prové així mateix, del sànscrit “muskà” que significa testicle. Altres autors, però, fan derivar el nom del grec “muscarion” que significa raïm, en al·lusió al tipus d’inflorescència.

 L’epítet específic comosum deriva de “coma” que significa pèls, cabell, pel flocall que formen les flor estèrils.

Dioscòrides  diu del bulb que “tiene aspecto de cebolla albarrana (...) son acres y caloríferos, incitan al acto sexual, ponen áspera la lengua y las anginas, son muy nutritivos y engordan, provocan gases (...) Hay que precaverse de la cantidad que se ingiere por afectar a los nervios.”

Existeixen varietats com, Muscari comosum 'plumosum' o 'monstruosum', que s’empren en jardineria.

Muscari comosum (L.) Mill. va ser publicat per primera vegada, amb el nom Hyacinthus comosus L., per Carles Linné en Species Plantarum 1753.

Família Liliaceae

Schinus molle L.

NOMS: Pebreboner. Pebrell desmai. Pebrer bord. Castellà : Pimentero falso. Lentisco del Perú. Pimentero. Aguaribay. Portuguès: Pimenteira bastarda. Italià: Albero del pepe. Falso Pepe. Pepe rosa. Francès: Faux Poivrier des Andes. Anglès: California Pepper Tree. Peruvian Peppertree. Alemany: Kalifornischer Pfefferbaum. Neerlandès: Peruviaanse Peperboom.

Inflorescències en panícula penjant

SINÒNIMS: Schinus bituminosus Salisb.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

Arbre de creixement ràpìd

HÀBITAT: Cultivada com ornamental a jardins públics i privats i assilvestrada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre de ràpid creixement que pot fer 5-7 metres d’alçària (el doble al seu lloc d’origen), amb les branques i les fulles penjants, com el salze, i l’escorça aspra i aromàtica

Fulles pinnades

Fulles perennes, alternes, compostes que poden arribar als 30 cm de llargària, amb folíols lanceolats de marge enter o lleugerament serrats a l’àpex, glabres, de color verd brillant.  

Flor masculina

Flors en inflorescències en panícula penjant, axil·lars o terminals, molt ramificades, de 10-20 cm, amb flors 

hermafrodites o unisexuals poc vistoses, de 2-3 mm de diàmetre i color groguenc o verdós. Calze amb cinc sèpals arrodonits ciliats. Corol·la de cinc pètals ovats. Androceu amb 10 estams. Floreix a maig i juny.

Fruits en drupa

Fruit en drupes petites con un pèsol i globoses color rosat o vermell, d’aroma i gust similar al del pebre que pot ser consumit però amb precaució, doncs és lleugerament tòxic.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El terme drupa prové del llatí “druppa” oliva, i aquest del grec “δρύππα dryppa”oliva madura. Les drupes estan formades per l'epicarpi (la pell), el mesocarpi (la polpa) i l'endocarpi (el pinyol) el qual a dins té una llavor.

Flors femenines

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com tònica, antiespasmòdica, cicatritzant i la resina per alleugerar les càries. Les fulles i les flors com a cataplasmes contra el reuma i la ciàtica.

De les fulles i l’escorça s’extrau un oli essencial usat en la indústria per a dentífrics, sabons i perfums.

Les llavors s’han utilitzat com substitut del pebre, per fer begudes alcohòliques. La bullida de fulles i escorça produeix un líquid de color groc intens emprat per tintar teixits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Schinus deriva del grec "schinos σχινος" que designa el llentiscle (Pistacia lentiscus) per la similitud dels fruits i la presència de resines semblants al màstic.

L’epítet específic molle deriva del quítxua “mulli” nom emprat per Tournefort, no del llatí “molle” fluix, moll.  

És curiós observar com els folíols, trossejats i llençats a l’aigua, es mouen com si tinguessin vida pròpia, el que pareix motivat per la sortida brusca de les essències i reines que contenen.

Ës una espècie considerada invasiva en Àfrica del Sud, on ha envaït sabanes i pasturatges; també a Austràlia és invasiva en boscatges oberts i zones costaneres, com en Florida.

Schinus molle fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 388–389. 1753.

Família Anacardiaceae