Paronychia capitata (L.) Lam.

NOMS: Arrecada. Arrecadeta. Paroníquia nívia. Sanguinària blanca. Herba de la sang. Castellà : Asperilla. Nevadilla. Sanguinaria menor. Portuguès: Herva andorinha. Italià: Paronichia capitata. Francès: Paronyque en tête. Anglès: Algerian tea

Flors en glomèruls terminals nombrosos i densos

SINÒNIMS: Paronychia nivea DC.; Illecebrum capitatum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats anuals, terofítics, de sòls àrids, marges de camins i clarianes de coscollars. Fins els 1400 metres d’altitud.

Tiges postrades i pubescents

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia de base lignificada, amb tiges postrades, pubescents, de fins un pam de llargària

Fulles oposades amb estípules escarioses

Fulles oposades, sèssils, oblongo-lanceolades, de marge enter i cobertes de pèls, no imbricades. Estípules lanceolades, escarioses, poc més curtes que les fulles.

Només es veu el calze embolcallat per les bràctees

Flors en glomèruls terminals nombrosos i densos, on predomina l’aspecte membranós de les bràctees amplament ovades que ultrapassen les flors. Flors hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Calze amb cinc sèpals de color verd molt desiguals, aguts, sense marge membranós ni forma de caputxa. Pètals no visibles. Androceu amb cinc estams oposats als sèpals. Gineceu amb ovari d’estils filiformes amb estigmes divergents.  

Fruit en aqueni dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea és un òrgan foliaci, pròxim a la flor, que té la funció de protegir les flors o les inflorescències. Normalment és verd, diferent a les fulles i a les peces del periant, però de vegades pren vius colors, com en la bugenvíl·lea (Bougainvillea glabra Choisy), o pren aspecte escariós, és a dir, més o menys translúcid, sec i rígid, com en aquest cas.

Les bràctees escarioses caracteritzen el gènere

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra igual que Paronychia argentea, la infusió de les parts aèries seques com depurativa, per rebaixar la sang, i en ús exterior com vulnerària, per desinfectar ferides. De fet les dues espècies prenen els mateixos noms comuns.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Paronychia  deriva del grec "πᾰρἆ pará" semblant, paregut, i "ὄνυξ ónyx" que significa ungla, és a dir, semblant a una ungla, per l’aspecte del calze que recorda una ungla.

L’epítet específic capitata deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

En Dioscòrides el nom Paronychia el rep una mateta que naix sobre les roques i que cura els rodadits. Segons alguns autors aquesta planta seria l’arracadeta.

Família Caryophyllaceae

Sambucus nigra L.

NOMS: Saüc. Saüquer. Bonarbre. Castellà : Saúco. Sabugo. Canillero. Gallego: Sabugueiro. Bieiteiro. Èuscara: Linsusa. Intsusa. Ziorri. Occità: Sabuc, Sambuc, Saüc, Saüquèr, Suec, Suecau. Portuguès: Sabuguiro. Italià: Sambuco nero. Francès: Sureau. Grand sureau, Sureau noir. Anglès: Common elder, Elder, Elderberry, European elder. Alemany: Baumholunder. Fliederbeere. Holder. Neerlandès: Gewone Vlier. Grec: Αφροξυλιά. Σαμπούκος.

Inflorescències en corimbe

SINÒNIMS: Sambucus graveolens Willd.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberianes de gran àrea

HÀBITAT: D’espontaneïtat dubtosa al País Valencià. Llocs humits i ombrívols, boscos de ribera, fins els 1500 metres d’altitud.

Arbre petit, aquest de l'assegador del Pla de Vallada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre que pot arribar als 10 metres d’alçada, amb branques proveïdes d’una medul·la blanca característica i tronc amb l’escorça suberosa.

Fulles compostes de 5-7 folíols serrats

Fulles oposades, peciolades, imparipinnades, amb 5-7 folíols oval-lanceolats de marge serrat

Flors pentàmeres amb l'estigma sèssil

Flors en inflorescències corimbiformes multiflores amb flors hermafrodites, actinomorfes i pentàmeres. Calze amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls d’un blanc groguenc. Androceu de cinc estams lliures inserits a la part superior del tub de la corol·la, exserts. Gineceu amb ovari ínfer i estigma trilobat sèssil, sense estil. Floreix de febrer a maig

Fruits en drupa. Aquests encara verds

Fruit en drupa negra quan madura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les Adoxaceae són una jove i petita família que tan sols comprèn quatre gèneres, i entre 150 i 200 espècies, que abans formaven part de la família de les caprifoliàcies. Un detallat anàlisi morfològic, i les proves bioquímiques aportades pel Grup de Filogènia de Angiospermes, van traslladar els gèneres Viburnum (marfull), i Sambucus (Saüc) a aquesta família de nova creació.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular té nombroses aplicacions. Les flors, fulles i fruits s’han utilitzat per alleugerar refredats, grips i malalties respiratòries, contra la retenció de líquids, varius, i nafres. La infusió fresca de saüc és excel·lent per rentar els ulls, i la infusió de les seves flors s'empra per fer gargarismes contra la faringitis i en cas de genives inflamades. El vinagre de saüc s'utilitza com a desinfectant.

Amb els fruits madurs (verds poden provocar trastorns digestius) es fan melmelades i confitures. Excepte les drupes, tota la planta presenta oxalat càlcic que la fa tòxica.

La fusta s’utilitza en torneria, i en jardineria com exemplar solitari o en massissos.  

Tronc del saüc amb l'escorça suberosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sambucus ve del llatí “sambuca, -ae”, que era el nom que donaven al saüc, però aquest nom ve del grec “sambuké”, nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans semblant a la flauta, perquè antigament es buidava l’interior de les branques per fer aquests instruments.

L’epítet específic nigra ve del llatí “niger, -ra, -rum” que significa negre, segurament pel color que prenen els fruits al madurar.

El saüc era un arbre sagrat al que calia mostrar respecte pronunciant una pregària abans de collir els fruits, agafar les fulles o d’arrancar-li una rama.

La medul·la de les branques s’empra en micrografia per fer els preparats de les seccions dels teixits.   

Aquest arbret s’ha plantat tradicionalment a les masies com ornamental i per aprofitar-ne les múltiples propietats medicinals.

No s'ha de confondre amb Sambucus ebulus, aquesta altra espècie és herbàcia i les flors formen inflorescències molt denses de color blanc amb olor nauseabund, i els seus fruits són baies molt tòxiques.

Sambucus nigra fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 269–270. 1753.

Família Caprifoliaceae (Adoxaceae)

Fumana laevipes (L.) Spach

NOMS: Herba del mal de pedra. Fumana prima. Italià: Fumana capillare.  Francès: Fumana à feuilles étroites

Inflorescències en cimes terminals racemoses

SINÒNIMS: Cistus laevipes L.; Helianthemum laevipes (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Creix en escletxes de roques, sòls pedregosos i en coscollars assolellats, sobre sòls calcaris. Fins els 1000 metres d’altitud

Petita mata lignificada a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta sufruticosa de poc més d’un pam, molt ramificada des de la base, amb tiges fines, gràcils, ascendents i glabres.

Fulles alternes cilíndriques

Fulles alternes, sèssils, les inferiors agrupades en fascicles, cilíndriques, de color verd cendrós. Estípules filiformes paregudes a les fulles.

Flors amb llarg pedicel

Flors en inflorescències terminals racemoses, amb peduncles glandulosos, bràctees triangulars, glanduloses. Llargs pedicels. Calze amb els sèpals externs linears i els interns glandulosos, amb costelles prominents però sense cilis. Corol·la amb cinc pètals grocs sense taques, de 6-8 mm. Androceu amb nombrosos estams; els exteriors més curts i estèrils. Gineceu amb ovari tricarpelar i estil acabat en estigma capitat. Floreix de març fins l’agost

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula trilocular dehiscent per tres valves, amb sis llavors trígones,  de color obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits més primitius s’obrin espontàniament quan són madurs mitjançant porus, fissures longitudinals o transversals, etc. Una característica del gènere Fumana és que el fruit, en càpsula, s’obri per tres valves i queden totalment esteses després de la dehiscència durant molt de temps.

Tres sèpals externs linears i més petits que els tres interns

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com hipotensora, hemostàtica, antisèptica, expectorant i antiinflamatòria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Fumana, deriva del llatí “fumus, -i” fum. El va emprar per primera vegada Thomas Bartholin (1673) al anomenar Herba fumana a la planta que després Linné va batejar com Cistus Fumana L., segurament per l’aspecte grisós, com fumat, de les fulles.

L’epítet específic laevipes deriva del llatí de "levis" suau, sense barba, i "pes" de peu, és a dir de tija glabra.

Família Cistaceae