Melilotus indicus (L.) All.

NOMS: Almegó índic. Trèvol d'olor. Melilot de flor petita. Castellà : Meliloto de flor pequeña. Trébol menor. Trébol oloroso. Gallego : Trebo castellano. Èuscara: Itsabalkia. Portuguès : Anafe-menor. Trevo-de-cheiro. Italià: Meliloto d'India. Francès: Mélilot des indes, Mélilot à petites fleurs. Anglès: Indian sweetclover, Small melilot, King Island Melilot. Alemany: Kleinblütiger Honigklee. Kleinblütiger Steinklee. Neerlandès: Kleine Honingklaver.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Melilotus parviflora Desf.; Trifolium indicum L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Holoschoenetalia vulgaris. Prats i herbassars sobre sòls humits, sovint salobrosos. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba erecta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba glabrescent, erecta i ramificada, de fins 40 cm d’alçada

Fulles trifoliades

Fulles alternes, peciolades, amb tres folíols oblongs, irregularment dentats. Estípules més amples a la base.

Flors papilionades molt petites

Flors en raïm axil·lar dens, molt petites, amb peduncle més llarg a la fructificació. Calze campanulat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada groga, amb la carena menor que les ales i que l’estendard, aquest últim plegat longitudinalment. Androceu diadelf. Gineceu d’ovari súper amb estil corbat i estigma papil·lós. Floreix d’abril a setembre

Fruits en llegums reticulats

Fruit en llegums arrodonits, amb arrugues irregulars, reticulades, amb 1-2 llavors, que de madurs mesuren fins 3 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma de les flors és molt constant a tota la família i, a més, n’és exclusiva. La corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual s’anomenen papilionàcies. Són zigomorfes, amb cinc pètals lliures i desiguals. Un pètal superior i exterior, generalment més gran que els altres, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment que formen la carena. Dins la carena hi ha deu estams, nou soldats pel filament formant un tubet, i un de lliure. Els estams així soldats s’anomenen estams monadelfs si formen un sol feix, i diadelfs si en formen dos feixos.

USOS I PROPIETATS: És una planta mel·lífera molt visitada per les abelles. S’empra com a farratge i per fer esmenes del sòl, doncs fixa en terra el nitrogen de l’aire. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Melilotus deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel.

El nom específic indicus és un epítet geogràfic que indica procedència de la Índia.

Va ser publicada per primera vegada com Trifolium indica per Carles Linné en Species plantarum, en 1753, i transferida al gènere Melilotus per Carlo Allioni en 1785.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Avena sterilis L.

NOMS: Cogula. Cogula estèril. Civada borda. Castellà: Avena loca. Avena borde. Ballueca. Occità: Civadasso. Èuscara: Basaoloa. Olha. Portuguès: Aveâo. Francès: Avoine sauvage, Avoine stérile. Italià: Avena maggiore . Anglès: Animated oat, Sterile oat. Alemany: Tauber Hafer. Wild-Hafer. Neerlandès: Wilde Haver. Grec: Αγριοβρώμη.  

Flors en panícula

SINÒNIMS: Avena algeriensis Trab.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, vores de camins, llocs incults. Fins els 900 metres d’altitud.

Tiges robustes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia anual, erecta, glabra, que sobresurt per damunt de les altres herbes i pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges solitàries i robustes.

Lígula mambranosa

Fulles linears, planes, de fins 60 cm de llargària, amb beina i lígula membranosa i curta.

Flors masculines

Flors en panícula, amb espiguetes d’arestes llargues i rígides que es torcen en assecar-se; flors hermafrodites i pèndules. Glumes amb marge escariós brillant. Lemma lanceolada i bidentada, pilosa i aristada. Androceu de tres estams amb anteres grogues en X que vibra al vent. Gineceu súper amb un sol lòcul; ovari amb pèls acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi groga, peluda i amb un solc ventral.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El sistema de dispersió de les llavors (diàspora) és zoocora, és a dir, mitjançant els animals (aus i mamífers) però en aquesta espècie té molta importància el factor antropogènic, doncs la civada borda ha contaminat els cereals i el comerç de gra l’ha dispersat arreu del món.  

USOS I PROPIETATS: Els fruits s’han emprat per menjar, com la civada, per fer pa, pastissos, etc. També té utilitat com planta farratgera. En medicina popular s’empra com astringent i diürètica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Avena, és assonant amb el sànscrit "avasa" que significa menjar, farratge. Aquest nom ja va ser utilitzat per autors llatins com Varró.

El nom específic sterilis deriva del grec "stéiros", que significa estèril, infecund.

La cogula pot provocar serioses reduccions del rendiment als cultius, per la qual cosa es considera malesa.

Xiquets i xiquetes jugaven fent guerres tirant-se les espiguetes que quedaven enganxades de la roba. Les més crescudetes les tiraven al jersei per “saber” quants nóvios havia de tindre.

Família Gramineae (Poaceae)

Paronychia capitata (L.) Lam.

NOMS: Arrecada. Arrecadeta. Paroníquia nívia. Sanguinària blanca. Herba de la sang. Castellà : Asperilla. Nevadilla. Sanguinaria menor. Portuguès: Herva andorinha. Italià: Paronichia capitata. Francès: Paronyque en tête. Anglès: Algerian tea

Flors en glomèruls terminals nombrosos i densos

SINÒNIMS: Paronychia nivea DC.; Illecebrum capitatum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats anuals, terofítics, de sòls àrids, marges de camins i clarianes de coscollars. Fins els 1400 metres d’altitud.

Tiges postrades i pubescents

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia de base lignificada, amb tiges postrades, pubescents, de fins un pam de llargària

Fulles oposades amb estípules escarioses

Fulles oposades, sèssils, oblongo-lanceolades, de marge enter i cobertes de pèls, no imbricades. Estípules lanceolades, escarioses, poc més curtes que les fulles.

Només es veu el calze embolcallat per les bràctees

Flors en glomèruls terminals nombrosos i densos, on predomina l’aspecte membranós de les bràctees amplament ovades que ultrapassen les flors. Flors hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Calze amb cinc sèpals de color verd molt desiguals, aguts, sense marge membranós ni forma de caputxa. Pètals no visibles. Androceu amb cinc estams oposats als sèpals. Gineceu amb ovari d’estils filiformes amb estigmes divergents.  

Fruit en aqueni dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea és un òrgan foliaci, pròxim a la flor, que té la funció de protegir les flors o les inflorescències. Normalment és verd, diferent a les fulles i a les peces del periant, però de vegades pren vius colors, com en la bugenvíl·lea (Bougainvillea glabra Choisy), o pren aspecte escariós, és a dir, més o menys translúcid, sec i rígid, com en aquest cas.

Les bràctees escarioses caracteritzen el gènere

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra igual que Paronychia argentea, la infusió de les parts aèries seques com depurativa, per rebaixar la sang, i en ús exterior com vulnerària, per desinfectar ferides. De fet les dues espècies prenen els mateixos noms comuns.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Paronychia  deriva del grec "πᾰρἆ pará" semblant, paregut, i "ὄνυξ ónyx" que significa ungla, és a dir, semblant a una ungla, per l’aspecte del calze que recorda una ungla.

L’epítet específic capitata deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

En Dioscòrides el nom Paronychia el rep una mateta que naix sobre les roques i que cura els rodadits. Segons alguns autors aquesta planta seria l’arracadeta.

Família Caryophyllaceae