Euphorbia hirsuta L.

NOMS: Lleteresa pubescent. Lletera de sèquia. Castellà: Lechetrezna vellosa. Italià: Euforbia pubescente. Francès: Euphorbe hirsute. Anglès: Pubescent Spurge. Alemany: Behaarte Wolfsmilch.

Inflorescència en umbel·la

SINÒNIMS: Euphorbia pubescens vahl.; Euphorbia platyphyllos L. ssp. pubescens (Vahl) Knoche

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, llits de rius i torrents, jonqueres, marges de sèquies. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba pluricaule de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba sovint pluricaule, amb tiges erectes, robustes i piloses que poden arribar al metre d’alçada, i solen prendre una coloració rogenca.

Fulles cobertes de pèls fins

Fulles caulinars d’un verd grisenc, que cobreixen la tija, semiamplexicaules, obovato-oblongues i denticulades.

Ciatis amb nectaris grocs

Flors en inflorescència en umbel·la de 5-6 radis i, sovint, alguns radis infraumbel·lars. Fulles bracteals ovades amb forma de cor. Ciatis amb nectaris el·líptics grocs, rarament vermellosos.  

Fruit en càpsula rugosa i pilosa

Fruit en càpsules rugoses i solcades, sovint piloses i amb coloració rogenca.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La falsa flor de les lletereses rep el nom de ciati. Està format per una sola flor femenina amb pedicel, tan simplificada que només consta d’un pistil, envoltada per un nombre variable, normalment cinc, flors masculines reduïdes, també, a un sol estam. Tot aquest conjunt està envoltat per les cinc bràctees de les inflorescències masculines, que formen el involucre. Les estípules d’aquestes fulles bracteals, molt transformades, originen els quatre o cinc nectaris.

Umbel·la amb cinc radis

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lleteresa cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Euphorbia hirsuta fou descrita per Carles Linné i publicada en Amoenitates Academici... 4: 483. 1759.

Família Euphorbiaceae

Melilotus indicus (L.) All.

NOMS: Almegó índic. Trèvol d'olor. Melilot de flor petita. Castellà : Meliloto de flor pequeña. Trébol menor. Trébol oloroso. Gallego : Trebo castellano. Èuscara: Itsabalkia. Portuguès : Anafe-menor. Trevo-de-cheiro. Italià: Meliloto d'India. Francès: Mélilot des indes, Mélilot à petites fleurs. Anglès: Indian sweetclover, Small melilot, King Island Melilot. Alemany: Kleinblütiger Honigklee. Kleinblütiger Steinklee. Neerlandès: Kleine Honingklaver.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Melilotus parviflora Desf.; Trifolium indicum L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Holoschoenetalia vulgaris. Prats i herbassars sobre sòls humits, sovint salobrosos. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba erecta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba glabrescent, erecta i ramificada, de fins 40 cm d’alçada

Fulles trifoliades

Fulles alternes, peciolades, amb tres folíols oblongs, irregularment dentats. Estípules més amples a la base.

Flors papilionades molt petites

Flors en raïm axil·lar dens, molt petites, amb peduncle més llarg a la fructificació. Calze campanulat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada groga, amb la carena menor que les ales i que l’estendard, aquest últim plegat longitudinalment. Androceu diadelf. Gineceu d’ovari súper amb estil corbat i estigma papil·lós. Floreix d’abril a setembre

Fruits en llegums reticulats

Fruit en llegums arrodonits, amb arrugues irregulars, reticulades, amb 1-2 llavors, que de madurs mesuren fins 3 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma de les flors és molt constant a tota la família i, a més, n’és exclusiva. La corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual s’anomenen papilionàcies. Són zigomorfes, amb cinc pètals lliures i desiguals. Un pètal superior i exterior, generalment més gran que els altres, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment que formen la carena. Dins la carena hi ha deu estams, nou soldats pel filament formant un tubet, i un de lliure. Els estams així soldats s’anomenen estams monadelfs si formen un sol feix, i diadelfs si en formen dos feixos.

USOS I PROPIETATS: És una planta mel·lífera molt visitada per les abelles. S’empra com a farratge i per fer esmenes del sòl, doncs fixa en terra el nitrogen de l’aire. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Melilotus deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel.

El nom específic indicus és un epítet geogràfic que indica procedència de la Índia.

Va ser publicada per primera vegada com Trifolium indica per Carles Linné en Species plantarum, en 1753, i transferida al gènere Melilotus per Carlo Allioni en 1785.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Avena sterilis L.

NOMS: Cogula. Cogula estèril. Civada borda. Castellà: Avena loca. Avena borde. Ballueca. Occità: Civadasso. Èuscara: Basaoloa. Olha. Portuguès: Aveâo. Francès: Avoine sauvage, Avoine stérile. Italià: Avena maggiore . Anglès: Animated oat, Sterile oat. Alemany: Tauber Hafer. Wild-Hafer. Neerlandès: Wilde Haver. Grec: Αγριοβρώμη.  

Flors en panícula

SINÒNIMS: Avena algeriensis Trab.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, vores de camins, llocs incults. Fins els 900 metres d’altitud.

Tiges robustes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia anual, erecta, glabra, que sobresurt per damunt de les altres herbes i pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges solitàries i robustes.

Lígula mambranosa

Fulles linears, planes, de fins 60 cm de llargària, amb beina i lígula membranosa i curta.

Flors masculines

Flors en panícula, amb espiguetes d’arestes llargues i rígides que es torcen en assecar-se; flors hermafrodites i pèndules. Glumes amb marge escariós brillant. Lemma lanceolada i bidentada, pilosa i aristada. Androceu de tres estams amb anteres grogues en X que vibra al vent. Gineceu súper amb un sol lòcul; ovari amb pèls acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi groga, peluda i amb un solc ventral.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El sistema de dispersió de les llavors (diàspora) és zoocora, és a dir, mitjançant els animals (aus i mamífers) però en aquesta espècie té molta importància el factor antropogènic, doncs la civada borda ha contaminat els cereals i el comerç de gra l’ha dispersat arreu del món.  

USOS I PROPIETATS: Els fruits s’han emprat per menjar, com la civada, per fer pa, pastissos, etc. També té utilitat com planta farratgera. En medicina popular s’empra com astringent i diürètica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Avena, és assonant amb el sànscrit "avasa" que significa menjar, farratge. Aquest nom ja va ser utilitzat per autors llatins com Varró.

El nom específic sterilis deriva del grec "stéiros", que significa estèril, infecund.

La cogula pot provocar serioses reduccions del rendiment als cultius, per la qual cosa es considera malesa.

Xiquets i xiquetes jugaven fent guerres tirant-se les espiguetes que quedaven enganxades de la roba. Les més crescudetes les tiraven al jersei per “saber” quants nóvios havia de tindre.

Família Gramineae (Poaceae)