Fumana thymifolia (L.) Spach

NOMS: Herba de setge. Castellà : Tomillo morisco. Edrea. Hierba del sillero. Italià: Fumana vischiosa. Francès: Fumana à feuilles de thym. Anglès: Thyme-leaved Fumana. Alemany: Thymianblättriges Nadelröschen. Grec: Φουμάνα η θυμαρόφυλλη.

Inflorescències en cima

SINÒNIMS: Cistus thymifolius L.; Helianthemum glutinosum (L.) DC. Fumana viscida Spach.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Pinars, coscollars, erms, llocs secs i assolellats, sobre sòls pobres. Fins els 1000 metres d’altitud

Mateta petita de tiges lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita ramificada des de la base, de poc més d’un pam, molt glandulosa, amb tiges lignificades a la base (sufruticosa), erectes

Fulles amb estípules poc més curtes que la fulla

Fulles oposades (si més no les inferiors), estretament ovalades i de marge revolut, amb estípules una mica més curtes que les fulles i amb seta terminal. De vegades les fulles formen fascicles.

Nombrosos estams

Flors en cima terminal amb pedicels poc més llargs que el calze i reflexos a la fructificació. Hermafrodites, actinomorfes. Calze amb cinc sèpals, dos externs linears i tres interns ovats i acuminats amb costelles força marcades i ciliades. Corol·la amb cinc pètals lliures, grocs. Androceu amb nombrosos estams. Gineceu d’ovari tricarpel·lar amb estil prim acabat en estigma capitat. Floreix de març a maig.

Fruit en càpsula dehiscent per tres valves

Fruit en càpsula amb tres lòculs, dehiscent, que s’obri per tres valves per deixar caure les llavors reticulades. Les valves resten molt obertes durant llarg temps

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les cistàcies és petita, amb vuit gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països mediterranis, doncs és ací, a les nostres terres seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació. Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat com a indicador de la mediterraneïtat de la zona.

Tres sèpals interiors i dos molt mes menust exteriors

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com hipotensora, hemostàtica, antisèptica, expectorant i antiinflamatòria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Fumana deriva del llatí “fumus, -i” fum. El va emprar per primera vegada Thomas Bartholin (1673) al anomenar Herba fumana a la planta que després Linné va batejar com Cistus Fumana L., segurament per l’aspecte grisós, com fumat, de les fulles.

L’epítet específic thymifolia ve de "thymus" timó i "folium" fulla, és a dir, amb fulla de timó, pel paregut de les fulles amb aquesta aromàtica (Thymus vulgaris).

Fumana thymifolia va ser descrita per (L.) Spach ex Webb i publicada en Annales des Sciences Naturelles; Botanique, sér. 2, 6: 271. 1836.

Família Cistaceae

Euphorbia hirsuta L.

NOMS: Lleteresa pubescent. Lletera de sèquia. Castellà: Lechetrezna vellosa. Italià: Euforbia pubescente. Francès: Euphorbe hirsute. Anglès: Pubescent Spurge. Alemany: Behaarte Wolfsmilch.

Inflorescència en umbel·la

SINÒNIMS: Euphorbia pubescens vahl.; Euphorbia platyphyllos L. ssp. pubescens (Vahl) Knoche

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, llits de rius i torrents, jonqueres, marges de sèquies. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba pluricaule de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba sovint pluricaule, amb tiges erectes, robustes i piloses que poden arribar al metre d’alçada, i solen prendre una coloració rogenca.

Fulles cobertes de pèls fins

Fulles caulinars d’un verd grisenc, que cobreixen la tija, semiamplexicaules, obovato-oblongues i denticulades.

Ciatis amb nectaris grocs

Flors en inflorescència en umbel·la de 5-6 radis i, sovint, alguns radis infraumbel·lars. Fulles bracteals ovades amb forma de cor. Ciatis amb nectaris el·líptics grocs, rarament vermellosos.  

Fruit en càpsula rugosa i pilosa

Fruit en càpsules rugoses i solcades, sovint piloses i amb coloració rogenca.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La falsa flor de les lletereses rep el nom de ciati. Està format per una sola flor femenina amb pedicel, tan simplificada que només consta d’un pistil, envoltada per un nombre variable, normalment cinc, flors masculines reduïdes, també, a un sol estam. Tot aquest conjunt està envoltat per les cinc bràctees de les inflorescències masculines, que formen el involucre. Les estípules d’aquestes fulles bracteals, molt transformades, originen els quatre o cinc nectaris.

Umbel·la amb cinc radis

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lleteresa cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Euphorbia hirsuta fou descrita per Carles Linné i publicada en Amoenitates Academici... 4: 483. 1759.

Família Euphorbiaceae

Melilotus indicus (L.) All.

NOMS: Almegó índic. Trèvol d'olor. Melilot de flor petita. Castellà : Meliloto de flor pequeña. Trébol menor. Trébol oloroso. Gallego : Trebo castellano. Èuscara: Itsabalkia. Portuguès : Anafe-menor. Trevo-de-cheiro. Italià: Meliloto d'India. Francès: Mélilot des indes, Mélilot à petites fleurs. Anglès: Indian sweetclover, Small melilot, King Island Melilot. Alemany: Kleinblütiger Honigklee. Kleinblütiger Steinklee. Neerlandès: Kleine Honingklaver.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Melilotus parviflora Desf.; Trifolium indicum L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Holoschoenetalia vulgaris. Prats i herbassars sobre sòls humits, sovint salobrosos. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba erecta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba glabrescent, erecta i ramificada, de fins 40 cm d’alçada

Fulles trifoliades

Fulles alternes, peciolades, amb tres folíols oblongs, irregularment dentats. Estípules més amples a la base.

Flors papilionades molt petites

Flors en raïm axil·lar dens, molt petites, amb peduncle més llarg a la fructificació. Calze campanulat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada groga, amb la carena menor que les ales i que l’estendard, aquest últim plegat longitudinalment. Androceu diadelf. Gineceu d’ovari súper amb estil corbat i estigma papil·lós. Floreix d’abril a setembre

Fruits en llegums reticulats

Fruit en llegums arrodonits, amb arrugues irregulars, reticulades, amb 1-2 llavors, que de madurs mesuren fins 3 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma de les flors és molt constant a tota la família i, a més, n’és exclusiva. La corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual s’anomenen papilionàcies. Són zigomorfes, amb cinc pètals lliures i desiguals. Un pètal superior i exterior, generalment més gran que els altres, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment que formen la carena. Dins la carena hi ha deu estams, nou soldats pel filament formant un tubet, i un de lliure. Els estams així soldats s’anomenen estams monadelfs si formen un sol feix, i diadelfs si en formen dos feixos.

USOS I PROPIETATS: És una planta mel·lífera molt visitada per les abelles. S’empra com a farratge i per fer esmenes del sòl, doncs fixa en terra el nitrogen de l’aire. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Melilotus deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel.

El nom específic indicus és un epítet geogràfic que indica procedència de la Índia.

Va ser publicada per primera vegada com Trifolium indica per Carles Linné en Species plantarum, en 1753, i transferida al gènere Melilotus per Carlo Allioni en 1785.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)