Aegilops geniculata Roth

NOMS: Blat bord. Blat de perdiu. Blat del diable. Civadeta. Traiguera. Castellà: Rompesacos. Trigo montesino. Trigo silvestre. Èuscara: Herrikia. Olo-soilquia. Occità: Blat del diable, Espangassat, Trauca-sac. Portuguès: trigo de perdiz. Italià: Cerere comune. Gramigna stellata. Francès: Égilope ovale, Égilope à inflorescence ovale. Anglès: Ovate goat grass. Geniculate Goatgrass. Alemany: Eiförmiger Walch. Geknieter Walch.

Flors en espiga curta

SINÒNIMS: Aegilops ovata [L.]; Triticum vagans (Jord. & Fourr.) Greuter

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Taeniathero-Aegilopion. Vores de camins, prats i erms ruderals secs. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges erectes amb nucs

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada, pilosa o glabrescent, amb tiges que es torcen a la base (d’ací el nom de geniculata) i formen motes. 

Fulles curtes amb pèls

Fulles linears lanceolades de 3-10 cm de llargària, piloses, amb beina llarga i lígula amb pèls.

Flors en espiga molt curta (1-3 cm sense contar les arestes) amb 2-4 espícules ventrudes amb 3-6 flors; gluma de l’espícula amb nervis verds i 3-5 arestes llargues d’angle molt obert; la lemma també amb arestes. Flors amb tres estams i estigama a l’interior de la glumel·la. L’espícula terminal estèril. Floreix de maig a juliol

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi semiovoidea de fins 7 mm i comestible

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha consens en admetre que els blats moderns deriven d’hibridacions antigues entre els Triticum silvestres i espècies estepàries d’Aegilops de l’Orient Mitjà. En comparació amb llurs avantpassats silvestres, els cereals es caracteritzen per produir un nombre de cariopsi més elevat (característica dels Triticum) i de mida major (com els Aegilops).

USOS I PROPIETATS: El cultiu es va abandonar després de l’Edat Mitjana, substituït per cereals més refinats. En l’actualitat és considerada una mala herba.

Lígula amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aegilops ve del grec "αιγιλωψ aigilops" una mala herba que infestava la civada farratgera, esmentada per Plini. L’epítet específic geniculata deriva de "genículum" diminutiu de "génu, -us" genoll, en referència als nusos de la planta.

Les espècies del gènere Aegilops són les avantpassades naturals dels actuals forments, pertanyents al gènere Triticum, que va acompanyar la colonització humana de les riberes de la Mebiterrània.

Les llargues arestes s’endureixen en assecar-se i traspassen els teixits dels sacs, raó per la qual rep el nom comú en castellà de “rompesacos”. El nom comú en català, traiguera, ve del llatí (herba) triticaria “herba com blat”, derivat de triticum 'blat'.

Aegilops geniculata va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicada en Botanische Abhandlungen 45. 1787.

Família Gramineae (Poaceae)

Piptatherum miliaceum (L.) Coss.

NOMS: Ripoll. Nugadella. Fenàs de canonet. Castellà: Mijera. Lastón. Cerrillón fino. Italià: Miglio multifloro. Francès: Faux Millet. Piptathère faux millet. Anglès: Smilo-grass. Smilograss.

Glumes poc desiguals, apiculades

SINÒNIMS: Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea; Piptatherum multiflorum (Cav.) P.Beauv.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Bromo-Oryzopsion. Camps abandonats, erms, vores de camins, solars. Fins els 1300 metres d’altitud

Tiges erectes i rígides

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne glabrescent amb tiges erectes, rígides, sufruticoses, que sovint produeix branquillons laterals. Pot ultrapassar el metre d’alçada, amb un rizoma gruixut i fibrós.

Lígula membranosa

Fulles amb lígula d’1-1,5 mm membranosa i truncada; limbe linear de 5-25 cm

Flors totes hermafrodites

Flors en panícula laxa multiflora, amb 4-8 branquillons per verticil de la panícula; inflorescència sovint pèndula i molt tènue, quasi transparent. Espícules amb glumes poc desiguals, acuminades; lemma glabre amb aresta terminal de 3-5 mm. Flors totes hermafrodites. Androceu amb tres estams amb anteres grogues i peludes, amb dues teques en forma de X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera y l’estiu, d’abril a novembre

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi rica en substàncies de reserva, fusiforme, de color bru rogenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les poàcies o gramínies és un dels grups de plantes que ha assolit un gran èxit en la història de la vida, ja que s’estenen des de les terres polars i els cims de les altes muntanyes fins a la vora del mar, tenen la capacitat de colonitzar tota mena d’ambients, excepte el medi aquàtic, i presenten un potencial de reproducció i de disseminació notabilíssims. Les gramínies són responsables, aproximadament, d’un 20% de la superfície verda del planeta.

Inflorescència en panícula laxa

USOS I PROPIETATS: S’ha emprat al camp per nugar garbes, i també com farratge pel ramat, doncs el fruit és ric en substàncies de reserva.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Piptatherum deriva del grec “pipto” caure, deixar anar, i ““ἀθήρ athér” aresta, és a dir, amb aresta caduca, perquè la lemma de les flors d’aquest gènere perd l’aresta.

L’epítet específic miliaceum ve de “milium” mill, pel paregut amb el gènere Milium d’aquesta gramínia  

Família Gramineae (Poaceae)

Rumex conglomeratus Murray

NOMS: Paradella. Agrelles de sapo. Llengua de bou. Castellà: Romaza. Acedera. Paniega. Carbaza. Gallego: Labaza. Carbeia. Èuscara: Uztaoa. Portuguès: Labaça. Paciencia. Italià: Rómice conglomerato. Francès: Oseille agglomérée, Patience agglomérée, Rumex aggloméré. Anglès: Clustered dock, Sharp dock. Alemany: Knäuel-Ampfer. Knäuelblütiger Ampfer.

Inflorescències en panícula amb verticil·lastres

SINÒNIMS: Rumex glomeratus Schreb.

DISTRIBUCIÓ:  L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Magnocaricion elatae. Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, vores de cursos d’aigua alterats sovint inundats.

Tiges erectes de coloració rogenca

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne que pot ultrapassar el metre d’alçada, amb tiges erectes estriades i, de vegades, rogenques, molt ramificada. És una espècie molt polimorfa.

Fulles amb estípules en forma d'ocrea

Fulles basals obovat-lanceolades, truncades, amb el pecíol més curt que el limbe. Les caulinars estretament lanceolades. Estípules transformades en ocrea.

Flors amb sis tèpals

Flors en inflorescències en panícula amb verticil·lastres petits i distants uns dels altres, amb una fulla a la base (excepte els superiors). Flors amb sis tèpals, tres exteriors estrets i tres interiors més amples que seran els encarregats de protegir els fruits. Androceu amb sis estams d’anteres grogues. Gineceu amb tres estils i un estigma per cada estil. Floreix d’abril fins l’agost

Fruit en aqueni embolcallat pel tèpal intern

Fruit en aqueni de tres cares envoltat pel tèpal

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El periant de les flors d’aquest gènere és molt curiós. Està format per sis tèpals, dels quals els tres interiors creixen amb el fruit i l’embolcallen fins la maduresa, formant una mena de tres valves de morfologia característica per a cada espècie. Rumex conglomeratus té les valves estretes i amb el marge enter.

Tèpals externs més petits que els interns

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiescorbútic i astringent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Rumex  significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autorsde l’antiguitat, com Plini el vell,  ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles.

L’epítet específic conglomeratus ve de “conglomerato” conglomerat, reunit en complex si més no esfèric, per la forma de les inflorescències en verticil·lastres densos.

Rumex conglomeratus fou descrita per Johan Andreas Murray i publicada en Prodromus Designationis Stirpium Gottingensium 52. 1770.

Família Polygonaceae