Amaranthus blitoides S. Watson.

NOMS: Blet. Amarant blitoide. Castellà : Bledo, Breo, Cenizo. Portuguès : Bredo. Italià: Amaranto blitoide. Francès: Amarante fausse blette. Anglès: Prostrate pigweed. Mat Amaranth. Alemany: Westamerikanischer Amaranth. Niederliegender Amarant. Neerlandès: Nerfamarant.

Flors en glomèruls axil·lars

DISTRIBUCIÓ: Planta introduïda, procedent d’Amèrica del Nord, naturalitzada a les regions temperades i càlides de gran part del món.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Chenopodietalia muralis. Ruderal. Conreus, marges de camps, vores de camins, cunetes i ambients humanitzats. Fins els 500 metres d’altitud.

Planta molt ramificada i estesa pel terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba molt ramificada que sovint està estesa per terra, tot i que pot alçar les seues tiges blanquinoses o rogenques per damunt del mig metre d’altura.

Fulles amb una taca blanquinosa

Fulles distribuïdes de forma alterna, amb el limbe obovat atenuat en pecíol, lluent, amb una taca blanca per l’anvers i els nervis blancs i molt marcats pel revers; marge enter i sovint esblanqueït.  

Flors masculines amb estams lliures

Flors en glomèruls axil·lars. Flors verdoses o vermelloses, unisexuals, i monoclamídies. 3-5 bractèoles lanceolades a la base de cada flor, més curtes que el perigoni, format per tèpals desiguals i mucronats. Les masculines tenen 3-4 tèpals, 3-5 estams lliures i oposats als tèpals. Les femenines 4-5 tèpals, amb gineceu súper amb 2-3 (5) estils i altres tants estigmes filiformes. Floreix de juny a novembre.

Fruit rn pixidi ovoide

Fruit en pixidi ovoide de 2 mm que sobri transversalment per deixar sortir una sola llavor lenticular, negra i lluenta.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els blets tenen molta facilitat per colonitzar nous territoris produint petits canvis morfològics, per adaptar-se al medi, que van acumulant-se i fan que, a llarg termini, esdevenen plantes ben diferents de les formes originàries americanes. Aquesta facilitat de transformació també les fa espècies invasores.

Flors femenines amb 2-3 estigmes

USOS I PROPIETATS: Les llavors del blet s’empraven com aliment per alguns grups natius americans, crues o fetes farina i mesclades amb dacsa negra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Amaranthus ve del grec “amarántos, -ton”  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit). En Dioscòrides aquest nom s’aplica a les semprevives del gènere Helichysum.

L’epítet específic blitoides deriva del grec "βλίτον bliton" que denomina al Blitum, una planta que dona nom a un gènere de les amarantàcies, i “εἶδος eidos” que significa aspecte similar, és a dir, d’aspecte similar al blitum.

Amaranthus blitoides va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 12: 273–274. 1877.

Família Amaranthaceae

Xanthium strumarium L.

NOMS: Catxurrera. Llepassa borda. Bardana borda. Escorpins. Llufes. Castellà: Bardana menor. Cadillo. Cachurrera. Occità: Lampourdo, Merinjano fèro. Èuscara: Txakurko. Portuguès: Bardana-menor. Xanthio. Italià: Nappola italiana. Francès: Lampourde d'italie. Anglès: Canada cocklebur, Cocklebur, Common cocklebur, Rough cocklebur. Alemany: Spitzklette.

Flors en capítols de flors unisexuals

SINÒNIMS: Xanthium echinatum Murray subsp. italicum ( Moretti) O. Bolòs et J. Vigo;  Xanthium strumarium ssp. italicum (Moretti) D. Löve.

DISTRIBUCIÓ: Espècie introduïda d’Amèrica.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Llits de torrents, cunetes, camps alterats i eutròfics. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba monoica de fins 60 cm d’alçada amb tiges ramificades sense espines

Fulles enteres o lobulades, amb 3-5 lòbuls

Fulles peciolades, alternes, amb pèls per les dues cares i lòbuls que poden ser molt o poc marcats, d’un verd glauc.

Capítols de flors masculines de forma globosa

Flors en capítols unisexuals. Els capítols femenins tenen dos flors ovoides, envoltades per un involucre espinós i estan situades a baix de les masculines. Aquestes formen un capítol subglobós amb nombroses flors de cinc estams. Les flors no tenen corol·la.  Floreix de juliol a l’octubre

Fruit en aqueni envoltat d'un involucre amb agullons

Fruit en aqueni envoltat pel involucre amb agullons, que acaben en ganxos, per a que s’enganxin a la roba i els pèls dels mamífers per facilitar la dispersió de les llavors.

Capítol de flors femenines amb només dues flors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Xanthium és dels pocs exemples que podem trobar de la família de les compostes que tenen capítols unisexuals i amb morfologies ben diferenciades. Els capítols femenins estan formats per només dues flors i com hem dit tenen una forma globosa ovalada (com la bola de jugar a rugby) coberta d'agullons. Els capítols masculins són globosos.

USOS I PROPIETATS: Emprada en medicina popular per alleujar infeccions respiratòries, febre, infeccions d’orina, cistitis, i fongs a la pell. No obstant això cal dir que contenen concentracions significatives de substàncies tòxiques.

Els capítols masculins estan a sobre dels femenins

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Xanthium  deriva del grec “ξανϑóς xanthós” que significa groc, pel colorant groc que presenta la planta.

L’epítet específic strumarium  deriva de "struma" que significa escròfula. El nom específic del sinònim echinatum, ve del grec "ἐχῖνος echinos" eriçó, porc espí, eriçó de mar i, per extensió, espinós, armats amb espines o agullons, pels agullons que cobreixen el fruit.  

Aquesta espècie està inclosa en la ORDEN SCO (190/2004,  de 28 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes de les quals està prohibida o restringida la venda al públic en raó de la seua toxicitat.

Presenta un comportament invasor que cal vigilar. De moment es limita a cultius agrícoles, zones ruderals i viàries però en ambients costaners ja comença a competir amb la flora nativa.

El inventor del velcro es va inspirar en els fruits del gènere Xanthium per fabricar el producte, que imita el sistema d’adherència d’aquests fruits.

Família Compositae (Asteraceae)

Polygonum aviculare L.

NOMS: Centinòdia. Escanyavelles. Corretjola. Herba de cent nussos. Passacamins. Trava-bous. Castellà : Centinodia. Ciennudos. Corregüela de los caminos. Hierba nudosa. Lengua de pájaro. Sanguinaria. Occità: Lengo-de-passeroun, Pè d'ausel. Gallego: Cordela. Pé de paxaro. Èuscara: Odarra. Odolur. Portuguès: Sempre-noiva. Erva-dos-passarinhos. Italià: Bistorta centinodia. Poligono centinodia. Francès: Renouée des oiseaux. Anglès: Prostrate knotweed. Common Knotgrass. Alemany: Vogel Knöterich. Gewöhnlicher Vogelknöterich. Neerlandès: Varkensgras. Grec: Πολικόμπι. Πολυγόνατο πτηνόφιλο.

Flors agrupades en fascicles axil·lars

SINÒNIMS: Polygonum heterophyllum Lindm.

Observacions: Espècie molt polimorfa, amb variacions que es relacionen amb factors ambientals, moltes de les quals desapareixen en condicions uniformes de cultiu.  Aquest correspon a la Polygonum aviculare ssp. aviculare

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Tiges llargues i aplicades al terra

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Camps de secà i vores de camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que fa llargues tiges, de fins 50 cm, aplicades al terra, amb molts nusos

Fulles alternes lanceolades o el·líptiques

Fulles alternes, lanceolades o el·líptiques, amb curt pecíol i ocrea hialina amb l’àpex laciniat a la base

Flors amb cinc tèpals

Flors en fascicles axil·lars de 2-5 flors hermafrodites i pentàmeres. Periant persistent format per cinc tèpals parcialment petaloides, car són verdosos per la part exterior i blancs per l’interior. Androceu amb 8 estams d’anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma capitat. Floreix d’abril fins a l’agost

Fruit en aqueni que permaneix cobert pel periant persistent

Fruit en aqueni trígon inclús en el periant persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les poligonàcies en general, i aquesta espècie en particular, posseeixen òcrees, òrgans membranosos i en forma de tub que rodegen la tija des de la base de les fulles. L’òcrea prové de la soldadura d’elements estipulars.

USOS I PROPIETATS: Els estolons s’empren en medicina popular com antidiarreics. Les summitats florides són astringents, diürètiques, depuratives i cicatritzants. L’ús d’aquesta planta en medicina és molt antic, doncs Dioscòrides li atribueix multitud d’aplicacions amb resultats al seu tractat de medicina “De Materia Medica”, (Περί ὕλης ἰατρικής en grec)

Òcrea laciniada a la base de les fulles

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Polygonum deriva, segons la Flora ibèrica, del grec “polýs”, moltes, i de “gónos” fèrtil, llavor, per les moltes llavors que produeix. Linné pren el nom que ja Tournefort emprava perquè Plini l’aplicava a altres plantes com la sanguinària. No obstant això, Andrés Laguna, a la seua traducció de Dioscòrides, assenyala les virtuts medicinals d’aquesta planta i comenta que “Llámase Polygonon, en griego, que quiere decir llena de muchas rodillas, por cuanto los dichos nudos se asemejan a rodilluelas”

L’epítet específic aviculare deriva del llatí “aviculus” un diminutiu de “avis” au, perquè les seus llavors són menjades pels ocells. 

Al sud de Vietnam , on s’anomena Đặng rau, és àmpliament utilitzada per preparar sopa i brou calent

Família Polygonaceae