Populus x canadensis Moench

NOMS: Pollancre del canadà, Xop, Xop del canadà. Castellà : Álamo. Chopo. Chopo euroamericano. Italià: Pioppo canadese.  Francès: Peuplier du canada, Peuplier hybride euraméricain, Peuplier noir hybride- anglès: Canadian Poplar. Hybrid black Poplar. Alemany: Bastard-Pappel. Kanadische Pappel. Neerlandès: Canadapopulier.

Flors en aments pènduls

SINÒNIMS: Populus euramericana (Dode) Guinier

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana. Espècie introduïda, procedent d’Amèrica del Nord

HÀBITAT: Populion albae. Cultivat i naturalitzat a les vores dels rius i torrents

Arbre de creixement ràpid

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Aquest arbre caducifoli i dioic, és un híbrid procedent del encreuament entre Populus nigra x Populus deltoides. Pot arribar als 40 metres d’alçada, amb una capçada ampla sostinguda per un tronc d’escorça grisenca que va fent-se més obscura i arrugada amb el temps.

Fulles verdes per ambdues partes

Fulles de distribució alterna, amb pecíol i limbe deltoide, acuminat, de base truncada o lleument cordada, de color verd per les dues cares, amb el marge dentat i translúcid. Al punt d’unió del pecíol amb el limbe hi ha glàndules.

Flors femenines

Flors en aments pènduls. Les flors masculines amb anteres rogenques. Les femenines amb un periant verdós i ovari súper amb dos estigmes sèssils. Floreix en febrer i març abans que apareguen les fulles.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula que sobri per alliberar les llavors amb un borrissol cotonós per a ser disseminada pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les granes, amb el seu borrissol blanc, es dispersen amb facilitat però només mantenen llur capacitat de germinació durant pocs dies. La raó és que necessiten viure en llocs permanentment humits i, si conservaren gaire temps llur viabilitat, podrien germinar inútilment, després d’una pluja, totes les llavors que hagueren anat a parar en ambients poc propicis.

Arbre caducifoli

USOS I PROPIETATS: En jardineria juga un important paper ornamental per formar zones d’ombra. El ràpid creixement el fa ideal per aprofitar la fusta que s’empra per a confeccionar caixes d’embalatge i per obtenir pasta de paper.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom Populus deriva del grec "pállo" que significa onejar, agitar, pel continu moviment basculant de les fulles. Amb aquest nom denominaven els antics llatins els xops i pollancres.

El nom canadensis és un epítet geogràfic que significa canadenc, del Canadà, perquè aquest és el lloc de procedència del Populus deltoides, un dels progenitors de l’híbrid.   

Populus x canadensis fou descrita per Conrad Moench i publicada en Verzeichniss auslädndischer Bäume und Stauden des Luftschlosses Weissenstein 81, 1785.

Família Salicaceae

Amaranthus blitoides S. Watson.

NOMS: Blet. Amarant blitoide. Castellà : Bledo, Breo, Cenizo. Portuguès : Bredo. Italià: Amaranto blitoide. Francès: Amarante fausse blette. Anglès: Prostrate pigweed. Mat Amaranth. Alemany: Westamerikanischer Amaranth. Niederliegender Amarant. Neerlandès: Nerfamarant.

Flors en glomèruls axil·lars

DISTRIBUCIÓ: Planta introduïda, procedent d’Amèrica del Nord, naturalitzada a les regions temperades i càlides de gran part del món.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Chenopodietalia muralis. Ruderal. Conreus, marges de camps, vores de camins, cunetes i ambients humanitzats. Fins els 500 metres d’altitud.

Planta molt ramificada i estesa pel terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba molt ramificada que sovint està estesa per terra, tot i que pot alçar les seues tiges blanquinoses o rogenques per damunt del mig metre d’altura.

Fulles amb una taca blanquinosa

Fulles distribuïdes de forma alterna, amb el limbe obovat atenuat en pecíol, lluent, amb una taca blanca per l’anvers i els nervis blancs i molt marcats pel revers; marge enter i sovint esblanqueït.  

Flors masculines amb estams lliures

Flors en glomèruls axil·lars. Flors verdoses o vermelloses, unisexuals, i monoclamídies. 3-5 bractèoles lanceolades a la base de cada flor, més curtes que el perigoni, format per tèpals desiguals i mucronats. Les masculines tenen 3-4 tèpals, 3-5 estams lliures i oposats als tèpals. Les femenines 4-5 tèpals, amb gineceu súper amb 2-3 (5) estils i altres tants estigmes filiformes. Floreix de juny a novembre.

Fruit rn pixidi ovoide

Fruit en pixidi ovoide de 2 mm que sobri transversalment per deixar sortir una sola llavor lenticular, negra i lluenta.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els blets tenen molta facilitat per colonitzar nous territoris produint petits canvis morfològics, per adaptar-se al medi, que van acumulant-se i fan que, a llarg termini, esdevenen plantes ben diferents de les formes originàries americanes. Aquesta facilitat de transformació també les fa espècies invasores.

Flors femenines amb 2-3 estigmes

USOS I PROPIETATS: Les llavors del blet s’empraven com aliment per alguns grups natius americans, crues o fetes farina i mesclades amb dacsa negra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Amaranthus ve del grec “amarántos, -ton”  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit). En Dioscòrides aquest nom s’aplica a les semprevives del gènere Helichysum.

L’epítet específic blitoides deriva del grec "βλίτον bliton" que denomina al Blitum, una planta que dona nom a un gènere de les amarantàcies, i “εἶδος eidos” que significa aspecte similar, és a dir, d’aspecte similar al blitum.

Amaranthus blitoides va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 12: 273–274. 1877.

Família Amaranthaceae

Xanthium strumarium L.

NOMS: Catxurrera. Llepassa borda. Bardana borda. Escorpins. Llufes. Castellà: Bardana menor. Cadillo. Cachurrera. Occità: Lampourdo, Merinjano fèro. Èuscara: Txakurko. Portuguès: Bardana-menor. Xanthio. Italià: Nappola italiana. Francès: Lampourde d'italie. Anglès: Canada cocklebur, Cocklebur, Common cocklebur, Rough cocklebur. Alemany: Spitzklette.

Flors en capítols de flors unisexuals

SINÒNIMS: Xanthium echinatum Murray subsp. italicum ( Moretti) O. Bolòs et J. Vigo;  Xanthium strumarium ssp. italicum (Moretti) D. Löve.

DISTRIBUCIÓ: Espècie introduïda d’Amèrica.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Llits de torrents, cunetes, camps alterats i eutròfics. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba monoica de fins 60 cm d’alçada amb tiges ramificades sense espines

Fulles enteres o lobulades, amb 3-5 lòbuls

Fulles peciolades, alternes, amb pèls per les dues cares i lòbuls que poden ser molt o poc marcats, d’un verd glauc.

Capítols de flors masculines de forma globosa

Flors en capítols unisexuals. Els capítols femenins tenen dos flors ovoides, envoltades per un involucre espinós i estan situades a baix de les masculines. Aquestes formen un capítol subglobós amb nombroses flors de cinc estams. Les flors no tenen corol·la.  Floreix de juliol a l’octubre

Fruit en aqueni envoltat d'un involucre amb agullons

Fruit en aqueni envoltat pel involucre amb agullons, que acaben en ganxos, per a que s’enganxin a la roba i els pèls dels mamífers per facilitar la dispersió de les llavors.

Capítol de flors femenines amb només dues flors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Xanthium és dels pocs exemples que podem trobar de la família de les compostes que tenen capítols unisexuals i amb morfologies ben diferenciades. Els capítols femenins estan formats per només dues flors i com hem dit tenen una forma globosa ovalada (com la bola de jugar a rugby) coberta d'agullons. Els capítols masculins són globosos.

USOS I PROPIETATS: Emprada en medicina popular per alleujar infeccions respiratòries, febre, infeccions d’orina, cistitis, i fongs a la pell. No obstant això cal dir que contenen concentracions significatives de substàncies tòxiques.

Els capítols masculins estan a sobre dels femenins

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Xanthium  deriva del grec “ξανϑóς xanthós” que significa groc, pel colorant groc que presenta la planta.

L’epítet específic strumarium  deriva de "struma" que significa escròfula. El nom específic del sinònim echinatum, ve del grec "ἐχῖνος echinos" eriçó, porc espí, eriçó de mar i, per extensió, espinós, armats amb espines o agullons, pels agullons que cobreixen el fruit.  

Aquesta espècie està inclosa en la ORDEN SCO (190/2004,  de 28 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes de les quals està prohibida o restringida la venda al públic en raó de la seua toxicitat.

Presenta un comportament invasor que cal vigilar. De moment es limita a cultius agrícoles, zones ruderals i viàries però en ambients costaners ja comença a competir amb la flora nativa.

El inventor del velcro es va inspirar en els fruits del gènere Xanthium per fabricar el producte, que imita el sistema d’adherència d’aquests fruits.

Família Compositae (Asteraceae)