Mentha spicata L.

NOMS: Menta. Herba sana. Albarsana. Menta de bou. Castellà: Hortelana. Hierbabuena. Sándalo. Yerba buena. Gallego: Amenta. Hortelan. Zizimbre.  Èuscara: Menda. Bataná. Portuguès: Mentastro. Hortelâ. Hortelâ-das-cozinhas. Italià: Menta romana. Francès: Menthe en grappe, Menthe en épi, Menthe verte. Anglès: Garden Mint. Spear Mint. Alemany: Ähren-Minze. Neerlandès: Aarmunt. Grec: Δυόσμος. Φλισκούνι.

Flors en espigues terminals

SINÒNIMS: Mentha viridis (L.) L.

Observacions: Espècie cultivada que s’hibrida amb facilitat donant mentes estèrils però que es reprodueixen molt bé vegetativament. Aquesta facilitat d’hibridació dificulta enormement la identificació de les espècies.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Herba rizomatosa de tiges quadangulars

HÀBITAT: Introduïda. Cultivada a jardins i de vegades subespontània. Al País Valencià fins els 400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa amb tiges quadrangulars erectes que poden fer un metre d’alçada, sense pèls, que desprèn una forta olor a menta.

Fulles oposades molt flairoses

Fulles oposades sèssils o amb curt pecíol, de ovades a lanceolades amb la part més ampla del limbe pròxim a la base, marge serrat, rugosa per l’anvers i nerviació molt marcada pel revers

Flor bilabiada amb quatre lòbuls

Flors en inflorescències espiciformes terminals, amb flors blanques o rosades. Calze glabre amb cinc dents. Corol·la bilabiada amb quatre lòbuls, el superior escotat i el inferior més gran que els laterals. Androceu amb estams d’anteres morades que sobresurten de la corol·la. Gineceu amb estigma bífid. Floreix de juliol a octubre.

El fruit és una núcula bruna

Fruit en núcula el·lipsoide de color bru

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La menta més utilitzada per a fer infusions i licors és la Mentha x piperita, un híbrid entre Mentha Aquatica i Mentha Spicata, que es reprodueix exclusivament per esqueixos i rizomes.

USOS I PROPIETATS: E n medicina popular s’empra la infusió de les fulles com carminativa, antisèptica, analgèsica, antiinflamatòria i estimulant. El ungüent fet amb fulles de menta s’aplica a ferides i cremades, sobre el front per alleugerar el mal de cap i sobre el pit com expectorant. Estudis recents han demostrat que té propietats antiandrogèniques que redueixen el nivell de testosterona a la sang, pel que es pot emprar en tractaments lleus d’hirsutisme en les dones.

L’aroma de l’herba sana és un dels més utilitzats per als caramels, xicles, gelats i en rebosteria. Per adobar amanides, sopes i carns de caça i de corder, per aromatitzar l’olla i, en infusió amb el te, el conegut com te morú. Recentment es fa servir per aromatitzar un dels còctels més populars: el “mojito cubano”. 

Les mentes plantades al jardí repelen formigues, arnes, mosques i altres insectes.

Estams i pistil exserts

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Mentha, deriva del grec “Mínthe, -es” la nimfa que va nàixer al riu Cocito, el riu de la lamentació, amada d’Hades, per la qual cosa Persèfone, l’esposa del déu Hades, gelosa d’aquesta aventura amorosa, va convertir la nimfa Mintha en la planta que du el seu nom en grec.

L’epítet específic spicata deriva del llatí "spica" que significa espiga, per la forma de la inflorescència.

Carlemany nomena l’herba sana a l’ordre Capitulare de villis vel curtis imperii on indica als seus vilans una llista de plantes a conrear als seus camps, per les seus propietats medicinals.  

Un dels híbrids denominat sàndal de jardí ja es conreava, pareix ser, a l’Egipte dels darrers períodes dinàstics.

Mentha spicata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 576. 1753

Família Labiatae (Lamiaceae)

Populus x canadensis Moench

NOMS: Pollancre del canadà, Xop, Xop del canadà. Castellà : Álamo. Chopo. Chopo euroamericano. Italià: Pioppo canadese.  Francès: Peuplier du canada, Peuplier hybride euraméricain, Peuplier noir hybride- anglès: Canadian Poplar. Hybrid black Poplar. Alemany: Bastard-Pappel. Kanadische Pappel. Neerlandès: Canadapopulier.

Flors en aments pènduls

SINÒNIMS: Populus euramericana (Dode) Guinier

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana. Espècie introduïda, procedent d’Amèrica del Nord

HÀBITAT: Populion albae. Cultivat i naturalitzat a les vores dels rius i torrents

Arbre de creixement ràpid

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Aquest arbre caducifoli i dioic, és un híbrid procedent del encreuament entre Populus nigra x Populus deltoides. Pot arribar als 40 metres d’alçada, amb una capçada ampla sostinguda per un tronc d’escorça grisenca que va fent-se més obscura i arrugada amb el temps.

Fulles verdes per ambdues partes

Fulles de distribució alterna, amb pecíol i limbe deltoide, acuminat, de base truncada o lleument cordada, de color verd per les dues cares, amb el marge dentat i translúcid. Al punt d’unió del pecíol amb el limbe hi ha glàndules.

Flors femenines

Flors en aments pènduls. Les flors masculines amb anteres rogenques. Les femenines amb un periant verdós i ovari súper amb dos estigmes sèssils. Floreix en febrer i març abans que apareguen les fulles.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula que sobri per alliberar les llavors amb un borrissol cotonós per a ser disseminada pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les granes, amb el seu borrissol blanc, es dispersen amb facilitat però només mantenen llur capacitat de germinació durant pocs dies. La raó és que necessiten viure en llocs permanentment humits i, si conservaren gaire temps llur viabilitat, podrien germinar inútilment, després d’una pluja, totes les llavors que hagueren anat a parar en ambients poc propicis.

Arbre caducifoli

USOS I PROPIETATS: En jardineria juga un important paper ornamental per formar zones d’ombra. El ràpid creixement el fa ideal per aprofitar la fusta que s’empra per a confeccionar caixes d’embalatge i per obtenir pasta de paper.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom Populus deriva del grec "pállo" que significa onejar, agitar, pel continu moviment basculant de les fulles. Amb aquest nom denominaven els antics llatins els xops i pollancres.

El nom canadensis és un epítet geogràfic que significa canadenc, del Canadà, perquè aquest és el lloc de procedència del Populus deltoides, un dels progenitors de l’híbrid.   

Populus x canadensis fou descrita per Conrad Moench i publicada en Verzeichniss auslädndischer Bäume und Stauden des Luftschlosses Weissenstein 81, 1785.

Família Salicaceae

Amaranthus blitoides S. Watson.

NOMS: Blet. Amarant blitoide. Castellà : Bledo, Breo, Cenizo. Portuguès : Bredo. Italià: Amaranto blitoide. Francès: Amarante fausse blette. Anglès: Prostrate pigweed. Mat Amaranth. Alemany: Westamerikanischer Amaranth. Niederliegender Amarant. Neerlandès: Nerfamarant.

Flors en glomèruls axil·lars

DISTRIBUCIÓ: Planta introduïda, procedent d’Amèrica del Nord, naturalitzada a les regions temperades i càlides de gran part del món.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Chenopodietalia muralis. Ruderal. Conreus, marges de camps, vores de camins, cunetes i ambients humanitzats. Fins els 500 metres d’altitud.

Planta molt ramificada i estesa pel terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba molt ramificada que sovint està estesa per terra, tot i que pot alçar les seues tiges blanquinoses o rogenques per damunt del mig metre d’altura.

Fulles amb una taca blanquinosa

Fulles distribuïdes de forma alterna, amb el limbe obovat atenuat en pecíol, lluent, amb una taca blanca per l’anvers i els nervis blancs i molt marcats pel revers; marge enter i sovint esblanqueït.  

Flors masculines amb estams lliures

Flors en glomèruls axil·lars. Flors verdoses o vermelloses, unisexuals, i monoclamídies. 3-5 bractèoles lanceolades a la base de cada flor, més curtes que el perigoni, format per tèpals desiguals i mucronats. Les masculines tenen 3-4 tèpals, 3-5 estams lliures i oposats als tèpals. Les femenines 4-5 tèpals, amb gineceu súper amb 2-3 (5) estils i altres tants estigmes filiformes. Floreix de juny a novembre.

Fruit rn pixidi ovoide

Fruit en pixidi ovoide de 2 mm que sobri transversalment per deixar sortir una sola llavor lenticular, negra i lluenta.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els blets tenen molta facilitat per colonitzar nous territoris produint petits canvis morfològics, per adaptar-se al medi, que van acumulant-se i fan que, a llarg termini, esdevenen plantes ben diferents de les formes originàries americanes. Aquesta facilitat de transformació també les fa espècies invasores.

Flors femenines amb 2-3 estigmes

USOS I PROPIETATS: Les llavors del blet s’empraven com aliment per alguns grups natius americans, crues o fetes farina i mesclades amb dacsa negra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Amaranthus ve del grec “amarántos, -ton”  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit). En Dioscòrides aquest nom s’aplica a les semprevives del gènere Helichysum.

L’epítet específic blitoides deriva del grec "βλίτον bliton" que denomina al Blitum, una planta que dona nom a un gènere de les amarantàcies, i “εἶδος eidos” que significa aspecte similar, és a dir, d’aspecte similar al blitum.

Amaranthus blitoides va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 12: 273–274. 1877.

Família Amaranthaceae