Paspalum distichum L.

NOMS: Gram d’aigua.  Gram dolç. Castellà: Panizo de las pampas. Grama de agua. Grama colorada. Francès: Paspale à deux épis. Italià: Panico acquatico. Paspalo distico. Anglès: Seaside Millet. Water Finger-grass. Alemany: Knotgras.

Dues espigues fent una "V"

SINÒNIMS: Paspalum paspalodes (Michx.) Scribn.

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Paspalo-Polypogonion viridis. Corrents d’aigua, llocs humits, sèquies, vores de camins i carreteres, en indrets ruderals. Aquest del riu Canyoles al pas per Vallada. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba estolonífera de tiges rastreres

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba estolonífera amb tiges, de fins mig metre, que s’estenen pel terra i es multiplica vegetativament, per fragmentació d’estolons, més que per llavors, car aquestes són rarament viables.

Fulles amb el limbe ciliat

Fulles embeinadores, que abracen la tija amb una beina ciliada, amb llargs pèl al marge; amb lígula membranosa sense aurícules. El limbe és linear amb pèls al marge (ciliat)  si més no a la base del limbe.

Estams i estigmes negres

Flors en inflorescències amb dues espigues que formen una “V”, amb la característica que una de les espigues té un curt peduncle i l’altra no. Les espigues estan formades per petites espiguetes ovoides aplicades a l’eix, amb la gluma inferior més petita que superior. Els estams i els estigmes són negres. Floreix a l’estiu

Fruit en cariopsi ovoide.

Lígula membranosa sense aurícules

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, l’autora del llibre “Gramínies. Conèixer-les i distingir-les”,  que les gramínies sempre estan al final dels textos de botànica i sempre al inici de tot camí. I efectivament, les gramínies són les plantes més nombroses de la Terra i les més cultivades per al consum humà i del bestiar. Omplin tot l’espai que poden i les trobes tant a la sorra de la platja com als cims més alts, als boscos, als marges dels camins i fins i tot a les esquerdes del paviment de les ciutats, però són les grans desconegudes per al públic no especialitzat.  

USOS I PROPIETATS: A Anglaterra s’empra per protegir i evitar l’erosió de les dunes, com aglutinant de sorra, doncs es comporta molt bé amb cert grau de salinitat. També com a herba farratgera.

Espícules ovoides aplicades a l'eix

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Paspalum deriva del grec “paspalos” que era el nom que rebia un tipus de farina. El grec "πασπαλος paspalos" és sinònim de "κεγχρος kenchros" que designa el mill.

El nom específic distichum ve del grec "dis" dues voltes, i "stíkhos" ordre, fila, és a dir, de dues files, en referència a les dues inflorescències.

L’epítet específic del sinònim, paspalodes, fa referència a la semblança amb el gènere Paspalum, doncs primerament fou adscrita al gènere Digitaria, per la disposició de les dues inflorescències, i posteriorment inclosa al gènere actual: Paspalum.

Família Gramineae (Poaceae)

Saponaria ocymoides L.

NOMS: Saponària petita. Falsa alfàbrega. Alfàbrega de monte. Castellà: Saponaria. Salep. Albahaca montesina. Èuscara: Xaboi-belarra. Portuguès: Ocimastro. Alfabaca de monte. Italià: Saponaria rossa. Francès: Saponaire de montpellier, Saponaire des rochers, Saponaire faux basilic, Saponaire rose. Anglès: Rock soapwort, Tumbling ted. Alemany: Rotes Seifenkraut. Kleines Seifenkraut. Neerlandès: Rotszeepkruid.

Flors pentàmeres

SINÒNIMS: Saponaria repens Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Submediterrània occidental

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Quercion ilicis. Clars de bosc, matollars, en llocs pedregosos i secs preferiblement sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1500 metres d’altitud.

Inflorescències en cimes laxes

FORMA VITAL: (Camèfit) Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de rel axonomorfa que fa fins 50 cm d’alçada, coberta de molts pèls glandulosos amb tiges molt ramificades i esteses pel terra o poc elevat sobre altres herbes.

Fulles oposades

Fulles oposades, sense estípules, amb el limbe lanceolat o ovalat, atenuat en curt pecíol i el nervi central, l’únic que s’aprecia, molt marcat.  Marge enter i ciliat. Les fulles inferiors solen ser espatulades.

Estams exserts

Flors en inflorescències cimoses i laxes en dicasi. Flors amb calze de poc més de 10 mm. Amb els sèpals soldats formant un tub cobert de pèls glandulosos, que pren una coloració rogenca, acabat en cinc dents triangulars. Corol·la amb cinc pètals rosats o porpra amb lígula corol·lina formada per dues esquames i ungla que sobrepassa el calze. Androceu format per deu estams inserits a la base de l’ungla dels pètals, exserts, amb el filament malva i les anteres color blau. Gineceu súper amb dos estils. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula oblonga

Fruit en càpsula oblonga dehiscent per quatre dents amb llavors reniformes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pètals de les flors d’aquest gènere presenten dues parts ben diferenciades: l’ungla, llarga i estreta disposada en paral·lel a l’eix de la flor, i el limbe, ample i estès cap enfora, formant la part vistosa de la corol·la. A més a més els pètals duen sengles petites esquames sobre la inflexió entre limbe i ungla, que segueix la direcció d’aquesta darrera part i que componen, entre totes, una petita corona sobre la corol·la. Aquesta morfologia condiciona que les plantes hagin d’ésser pol·linitzades per papallones, les quals poden arribar al nèctar del fons de la flor amb la trompa xucladora.

Sèpals soldats formant un tub

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria en jardins de roques (rocalles) com planta entapissant. Pels escassos requeriments edàfics, hídrics i de nutrients és utilitzada en el jardí xeròfit mediterrani.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric de Saponaria deriva del llatí “sapo, -onis” que significa sabó, perquè la rabassa i les rels d’aquesta planta s’empraven com sabó.

L’epítet específic ocymoides ve de "ócimum" que significa alfàbega, i del grec “εἷδος eidos” semblança, paregut, és a dir, semblant a l’alfàbega.

Saponaria ocymoides va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 409. 1753.

Família Caryophyllaceae

Mentha spicata L.

NOMS: Menta. Herba sana. Albarsana. Menta de bou. Castellà: Hortelana. Hierbabuena. Sándalo. Yerba buena. Gallego: Amenta. Hortelan. Zizimbre.  Èuscara: Menda. Bataná. Portuguès: Mentastro. Hortelâ. Hortelâ-das-cozinhas. Italià: Menta romana. Francès: Menthe en grappe, Menthe en épi, Menthe verte. Anglès: Garden Mint. Spear Mint. Alemany: Ähren-Minze. Neerlandès: Aarmunt. Grec: Δυόσμος. Φλισκούνι.

Flors en espigues terminals

SINÒNIMS: Mentha viridis (L.) L.

Observacions: Espècie cultivada que s’hibrida amb facilitat donant mentes estèrils però que es reprodueixen molt bé vegetativament. Aquesta facilitat d’hibridació dificulta enormement la identificació de les espècies.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Herba rizomatosa de tiges quadangulars

HÀBITAT: Introduïda. Cultivada a jardins i de vegades subespontània. Al País Valencià fins els 400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa amb tiges quadrangulars erectes que poden fer un metre d’alçada, sense pèls, que desprèn una forta olor a menta.

Fulles oposades molt flairoses

Fulles oposades sèssils o amb curt pecíol, de ovades a lanceolades amb la part més ampla del limbe pròxim a la base, marge serrat, rugosa per l’anvers i nerviació molt marcada pel revers

Flor bilabiada amb quatre lòbuls

Flors en inflorescències espiciformes terminals, amb flors blanques o rosades. Calze glabre amb cinc dents. Corol·la bilabiada amb quatre lòbuls, el superior escotat i el inferior més gran que els laterals. Androceu amb estams d’anteres morades que sobresurten de la corol·la. Gineceu amb estigma bífid. Floreix de juliol a octubre.

El fruit és una núcula bruna

Fruit en núcula el·lipsoide de color bru

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La menta més utilitzada per a fer infusions i licors és la Mentha x piperita, un híbrid entre Mentha Aquatica i Mentha Spicata, que es reprodueix exclusivament per esqueixos i rizomes.

USOS I PROPIETATS: E n medicina popular s’empra la infusió de les fulles com carminativa, antisèptica, analgèsica, antiinflamatòria i estimulant. El ungüent fet amb fulles de menta s’aplica a ferides i cremades, sobre el front per alleugerar el mal de cap i sobre el pit com expectorant. Estudis recents han demostrat que té propietats antiandrogèniques que redueixen el nivell de testosterona a la sang, pel que es pot emprar en tractaments lleus d’hirsutisme en les dones.

L’aroma de l’herba sana és un dels més utilitzats per als caramels, xicles, gelats i en rebosteria. Per adobar amanides, sopes i carns de caça i de corder, per aromatitzar l’olla i, en infusió amb el te, el conegut com te morú. Recentment es fa servir per aromatitzar un dels còctels més populars: el “mojito cubano”. 

Les mentes plantades al jardí repelen formigues, arnes, mosques i altres insectes.

Estams i pistil exserts

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Mentha, deriva del grec “Mínthe, -es” la nimfa que va nàixer al riu Cocito, el riu de la lamentació, amada d’Hades, per la qual cosa Persèfone, l’esposa del déu Hades, gelosa d’aquesta aventura amorosa, va convertir la nimfa Mintha en la planta que du el seu nom en grec.

L’epítet específic spicata deriva del llatí "spica" que significa espiga, per la forma de la inflorescència.

Carlemany nomena l’herba sana a l’ordre Capitulare de villis vel curtis imperii on indica als seus vilans una llista de plantes a conrear als seus camps, per les seus propietats medicinals.  

Un dels híbrids denominat sàndal de jardí ja es conreava, pareix ser, a l’Egipte dels darrers períodes dinàstics.

Mentha spicata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 576. 1753

Família Labiatae (Lamiaceae)