Saccharum ravennae (L.) Murray.

NOMS: Canyamel, Cesquera, Pelosa, Senill. Castellà: Carricera. Carrizo. cisca. Occità: Sagnas. Francès: Canne d'italie, Canne de ravenne. Anglès: Hardy pampas grass. Ravengrass.

Espícules amb pèls llargs i sedosos a la base

SINÒNIMS: Erianthus ravennae Beauv.; Tripidium ravennae (L.) H.Scholz

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània-Iraniana

HÀBITAT: Imperato-Erianthion. Rambles, vores de rius, sorres litorals humides. Fins els 700 metres d’altitud. Aquest exemplar del riu Canyoles al pas per Vallada.

 

Forma grans tofes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, cespitosa, que fa grans tofes, amb tiges que poden arribar als tres metres d’alçada i 1,5 cm de diàmetre.

Fulles finament serrades amb nervi central blanc

Fulles amb limbe pla, amb el marge finament serrat i el nervi central blanc i molt marcat. Al punt d’unió amb la beina, el limbe apareix densament hirsut. Lígula truncada i sense aurícules.

Glumes agudes i acuminades

Flors en panícula plomosa de fins 60 cm. Espiguetes amb nombrosos pèls llargs i sedosos a la base. Glumes agudes i acuminades. Lemma membranosa, la de les flors hermafrodites amb aresta curta. Floreix de maig a octubre.   

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi oblonga

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les tiges de les gramínies, el que anomenem ordinàriament canyes, tenen nusos massissos i entrenusos buits. Aquesta espècie però, com en el cas de la dacsa, té les tiges totalment massisses, tot i que l’aspecte exterior és el d’una canya.

Lígula truncada

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria però cal tindre en compte que pot esdevindre una espècie invasora.  També s’utilitza per estabilitzar el sòl i evitar l’erosió.

Flors en panícula plomosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Saccharum deriva del sànscrit “sarkara” que significava originàriament gra de sorra, i després sucre. D’ací va derivar el grec “σάκχἄρ sácchar” (“σάκχᾰρον sákkaron” al Dioscòrides) i el llatí “sacchărum” dolç, que és el sucre. A aquest gènere pertany la canyamel o canya de sucre (Saccharum officinarum), cultivada fins mitjan segle XX a l'Horta d'Alacant, de València, a la Safor...

El nom específic ravennae és un epítet geogràfic que fa referència a Ravenna, una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya.

Saccharum ravennae va ser descrita per (L.) L. i publicada en Systema Vegetabilium. Editio decima tertia 2: 88. 1774.

Família Gramineae (Poaceae)

Paspalum distichum L.

NOMS: Gram d’aigua.  Gram dolç. Castellà: Panizo de las pampas. Grama de agua. Grama colorada. Francès: Paspale à deux épis. Italià: Panico acquatico. Paspalo distico. Anglès: Seaside Millet. Water Finger-grass. Alemany: Knotgras.

Dues espigues fent una "V"

SINÒNIMS: Paspalum paspalodes (Michx.) Scribn.

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Paspalo-Polypogonion viridis. Corrents d’aigua, llocs humits, sèquies, vores de camins i carreteres, en indrets ruderals. Aquest del riu Canyoles al pas per Vallada. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba estolonífera de tiges rastreres

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba estolonífera amb tiges, de fins mig metre, que s’estenen pel terra i es multiplica vegetativament, per fragmentació d’estolons, més que per llavors, car aquestes són rarament viables.

Fulles amb el limbe ciliat

Fulles embeinadores, que abracen la tija amb una beina ciliada, amb llargs pèl al marge; amb lígula membranosa sense aurícules. El limbe és linear amb pèls al marge (ciliat)  si més no a la base del limbe.

Estams i estigmes negres

Flors en inflorescències amb dues espigues que formen una “V”, amb la característica que una de les espigues té un curt peduncle i l’altra no. Les espigues estan formades per petites espiguetes ovoides aplicades a l’eix, amb la gluma inferior més petita que superior. Els estams i els estigmes són negres. Floreix a l’estiu

Fruit en cariopsi ovoide.

Lígula membranosa sense aurícules

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, l’autora del llibre “Gramínies. Conèixer-les i distingir-les”,  que les gramínies sempre estan al final dels textos de botànica i sempre al inici de tot camí. I efectivament, les gramínies són les plantes més nombroses de la Terra i les més cultivades per al consum humà i del bestiar. Omplin tot l’espai que poden i les trobes tant a la sorra de la platja com als cims més alts, als boscos, als marges dels camins i fins i tot a les esquerdes del paviment de les ciutats, però són les grans desconegudes per al públic no especialitzat.  

USOS I PROPIETATS: A Anglaterra s’empra per protegir i evitar l’erosió de les dunes, com aglutinant de sorra, doncs es comporta molt bé amb cert grau de salinitat. També com a herba farratgera.

Espícules ovoides aplicades a l'eix

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Paspalum deriva del grec “paspalos” que era el nom que rebia un tipus de farina. El grec "πασπαλος paspalos" és sinònim de "κεγχρος kenchros" que designa el mill.

El nom específic distichum ve del grec "dis" dues voltes, i "stíkhos" ordre, fila, és a dir, de dues files, en referència a les dues inflorescències.

L’epítet específic del sinònim, paspalodes, fa referència a la semblança amb el gènere Paspalum, doncs primerament fou adscrita al gènere Digitaria, per la disposició de les dues inflorescències, i posteriorment inclosa al gènere actual: Paspalum.

Família Gramineae (Poaceae)

Saponaria ocymoides L.

NOMS: Saponària petita. Falsa alfàbrega. Alfàbrega de monte. Castellà: Saponaria. Salep. Albahaca montesina. Èuscara: Xaboi-belarra. Portuguès: Ocimastro. Alfabaca de monte. Italià: Saponaria rossa. Francès: Saponaire de montpellier, Saponaire des rochers, Saponaire faux basilic, Saponaire rose. Anglès: Rock soapwort, Tumbling ted. Alemany: Rotes Seifenkraut. Kleines Seifenkraut. Neerlandès: Rotszeepkruid.

Flors pentàmeres

SINÒNIMS: Saponaria repens Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Submediterrània occidental

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Quercion ilicis. Clars de bosc, matollars, en llocs pedregosos i secs preferiblement sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1500 metres d’altitud.

Inflorescències en cimes laxes

FORMA VITAL: (Camèfit) Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de rel axonomorfa que fa fins 50 cm d’alçada, coberta de molts pèls glandulosos amb tiges molt ramificades i esteses pel terra o poc elevat sobre altres herbes.

Fulles oposades

Fulles oposades, sense estípules, amb el limbe lanceolat o ovalat, atenuat en curt pecíol i el nervi central, l’únic que s’aprecia, molt marcat.  Marge enter i ciliat. Les fulles inferiors solen ser espatulades.

Estams exserts

Flors en inflorescències cimoses i laxes en dicasi. Flors amb calze de poc més de 10 mm. Amb els sèpals soldats formant un tub cobert de pèls glandulosos, que pren una coloració rogenca, acabat en cinc dents triangulars. Corol·la amb cinc pètals rosats o porpra amb lígula corol·lina formada per dues esquames i ungla que sobrepassa el calze. Androceu format per deu estams inserits a la base de l’ungla dels pètals, exserts, amb el filament malva i les anteres color blau. Gineceu súper amb dos estils. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula oblonga

Fruit en càpsula oblonga dehiscent per quatre dents amb llavors reniformes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pètals de les flors d’aquest gènere presenten dues parts ben diferenciades: l’ungla, llarga i estreta disposada en paral·lel a l’eix de la flor, i el limbe, ample i estès cap enfora, formant la part vistosa de la corol·la. A més a més els pètals duen sengles petites esquames sobre la inflexió entre limbe i ungla, que segueix la direcció d’aquesta darrera part i que componen, entre totes, una petita corona sobre la corol·la. Aquesta morfologia condiciona que les plantes hagin d’ésser pol·linitzades per papallones, les quals poden arribar al nèctar del fons de la flor amb la trompa xucladora.

Sèpals soldats formant un tub

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria en jardins de roques (rocalles) com planta entapissant. Pels escassos requeriments edàfics, hídrics i de nutrients és utilitzada en el jardí xeròfit mediterrani.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric de Saponaria deriva del llatí “sapo, -onis” que significa sabó, perquè la rabassa i les rels d’aquesta planta s’empraven com sabó.

L’epítet específic ocymoides ve de "ócimum" que significa alfàbega, i del grec “εἷδος eidos” semblança, paregut, és a dir, semblant a l’alfàbega.

Saponaria ocymoides va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 409. 1753.

Família Caryophyllaceae