Bidens pilosa L.

NOMS: Bident pilós. Castellà: Aceitilla. Mozote. Amor seco. Francès: Bident poilu. Italià: Forbicina pelosa. Anglès: Black-Jack. Hairy Beggarticks. Alemany: Behaarter Zweizahn.

Inflorescències en corimbes laxos

SINÒNIMS: Bidens viciosoi Pau

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Introduïda. Ruderal. Herbassars prop dels habitatges humans, vores de camins i carreteres. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges gràcils i estriades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada de tiges gràcils ramificades i estriades.

Fulles amb 3-5 folíols dentats

Fulles oposades, compostes per 3-5 folíols ovats o lanceolats i dentats, amb el pecíol lleugerament alat.

Capítols amb amples lígules blanques

Flors en inflorescències corimboses laxes de capítols pedunculats, amb 4-5 grans lígules blanques envoltant els flòsculs tubulars grocs del disc central. Les bràctees del involucre són més curtes que el fruit. Floreix de juliol a l’octubre

Aqueni característic del gènere amb dues dents amb forma d'arpó

Fruit en aqueni de secció tetragonal d’un centímetre de llargària amb 2-3 pues aspres que s’adhereixen al pèl dels mamífers i la roba dels humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les infructescències formen una estrella esfèrica de uns 2 cm de diàmetre amb les arestes disposades a ser enganxades pels animals o  la roba. Aquest sistema de dispersió de llavors per zoocòria s’ha mostrat molt eficaç, doncs la planta s’ha convertit en una planta cosmopolita a les regions temperades i tropicals. 

Involucre amb dos files de bràctees més curtes que el fruit

USOS I PROPIETATS: Aquesta herba procedent d’Amèrica, és considerada mala herba en alguns llocs però en altres, com l’Àfrica subsahariana, es mengen els brots tendres com una verdura, especialment en temps d’escassetat, i a més s’empra com a planta medicinal a l’Amèrica del Sud, especialment a Cuba, per combatre diferents malalties, i també en la medicina tradicional xinesa, i a Àfrica per les seues propietats antisèptiques i antimicrobianes.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Bidens està format per “bi”= dos, i “dens”= dent, és a dir, dos dents, pels ganxos característics de l’àpex dels aquenis que les plantes d’aquest gènere fan servir per la diàspora de les llavors.

L’epítet específic pilosa deriva del llatí "pílus" que significa pèl, pilós.

Va ser el  botànic francès Joseph Pitton de Tournefort (1656 - 1708 ) qui va utilitzar el nom del gènere Bidens, atenent al caràcter de l’aqueni d’aquestes espècies que, més tard, Linné hi va mantindre.

Bidens pilosa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 832. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Saccharum ravennae (L.) Murray.

NOMS: Canyamel, Cesquera, Pelosa, Senill. Castellà: Carricera. Carrizo. cisca. Occità: Sagnas. Francès: Canne d'italie, Canne de ravenne. Anglès: Hardy pampas grass. Ravengrass.

Espícules amb pèls llargs i sedosos a la base

SINÒNIMS: Erianthus ravennae Beauv.; Tripidium ravennae (L.) H.Scholz

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània-Iraniana

HÀBITAT: Imperato-Erianthion. Rambles, vores de rius, sorres litorals humides. Fins els 700 metres d’altitud. Aquest exemplar del riu Canyoles al pas per Vallada.

 

Forma grans tofes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, cespitosa, que fa grans tofes, amb tiges que poden arribar als tres metres d’alçada i 1,5 cm de diàmetre.

Fulles finament serrades amb nervi central blanc

Fulles amb limbe pla, amb el marge finament serrat i el nervi central blanc i molt marcat. Al punt d’unió amb la beina, el limbe apareix densament hirsut. Lígula truncada i sense aurícules.

Glumes agudes i acuminades

Flors en panícula plomosa de fins 60 cm. Espiguetes amb nombrosos pèls llargs i sedosos a la base. Glumes agudes i acuminades. Lemma membranosa, la de les flors hermafrodites amb aresta curta. Floreix de maig a octubre.   

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi oblonga

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les tiges de les gramínies, el que anomenem ordinàriament canyes, tenen nusos massissos i entrenusos buits. Aquesta espècie però, com en el cas de la dacsa, té les tiges totalment massisses, tot i que l’aspecte exterior és el d’una canya.

Lígula truncada

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria però cal tindre en compte que pot esdevindre una espècie invasora.  També s’utilitza per estabilitzar el sòl i evitar l’erosió.

Flors en panícula plomosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Saccharum deriva del sànscrit “sarkara” que significava originàriament gra de sorra, i després sucre. D’ací va derivar el grec “σάκχἄρ sácchar” (“σάκχᾰρον sákkaron” al Dioscòrides) i el llatí “sacchărum” dolç, que és el sucre. A aquest gènere pertany la canyamel o canya de sucre (Saccharum officinarum), cultivada fins mitjan segle XX a l'Horta d'Alacant, de València, a la Safor...

El nom específic ravennae és un epítet geogràfic que fa referència a Ravenna, una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya.

Saccharum ravennae va ser descrita per (L.) L. i publicada en Systema Vegetabilium. Editio decima tertia 2: 88. 1774.

Família Gramineae (Poaceae)

Paspalum distichum L.

NOMS: Gram d’aigua.  Gram dolç. Castellà: Panizo de las pampas. Grama de agua. Grama colorada. Francès: Paspale à deux épis. Italià: Panico acquatico. Paspalo distico. Anglès: Seaside Millet. Water Finger-grass. Alemany: Knotgras.

Dues espigues fent una "V"

SINÒNIMS: Paspalum paspalodes (Michx.) Scribn.

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Paspalo-Polypogonion viridis. Corrents d’aigua, llocs humits, sèquies, vores de camins i carreteres, en indrets ruderals. Aquest del riu Canyoles al pas per Vallada. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba estolonífera de tiges rastreres

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba estolonífera amb tiges, de fins mig metre, que s’estenen pel terra i es multiplica vegetativament, per fragmentació d’estolons, més que per llavors, car aquestes són rarament viables.

Fulles amb el limbe ciliat

Fulles embeinadores, que abracen la tija amb una beina ciliada, amb llargs pèl al marge; amb lígula membranosa sense aurícules. El limbe és linear amb pèls al marge (ciliat)  si més no a la base del limbe.

Estams i estigmes negres

Flors en inflorescències amb dues espigues que formen una “V”, amb la característica que una de les espigues té un curt peduncle i l’altra no. Les espigues estan formades per petites espiguetes ovoides aplicades a l’eix, amb la gluma inferior més petita que superior. Els estams i els estigmes són negres. Floreix a l’estiu

Fruit en cariopsi ovoide.

Lígula membranosa sense aurícules

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, l’autora del llibre “Gramínies. Conèixer-les i distingir-les”,  que les gramínies sempre estan al final dels textos de botànica i sempre al inici de tot camí. I efectivament, les gramínies són les plantes més nombroses de la Terra i les més cultivades per al consum humà i del bestiar. Omplin tot l’espai que poden i les trobes tant a la sorra de la platja com als cims més alts, als boscos, als marges dels camins i fins i tot a les esquerdes del paviment de les ciutats, però són les grans desconegudes per al públic no especialitzat.  

USOS I PROPIETATS: A Anglaterra s’empra per protegir i evitar l’erosió de les dunes, com aglutinant de sorra, doncs es comporta molt bé amb cert grau de salinitat. També com a herba farratgera.

Espícules ovoides aplicades a l'eix

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Paspalum deriva del grec “paspalos” que era el nom que rebia un tipus de farina. El grec "πασπαλος paspalos" és sinònim de "κεγχρος kenchros" que designa el mill.

El nom específic distichum ve del grec "dis" dues voltes, i "stíkhos" ordre, fila, és a dir, de dues files, en referència a les dues inflorescències.

L’epítet específic del sinònim, paspalodes, fa referència a la semblança amb el gènere Paspalum, doncs primerament fou adscrita al gènere Digitaria, per la disposició de les dues inflorescències, i posteriorment inclosa al gènere actual: Paspalum.

Família Gramineae (Poaceae)