Eragrostis barrelieri Daveau

NOMS: Eragrostis, Eragrostis de barrelier, Eragrostis de vinya. Castellà: Amor de hierba mediterranea. Francès: Éragrostide de barrelier, Éragrostis de barrelier. Italià: Panicella di Barrelier. Anglès: Mediterranean Lovegrass. Pitted Lovegrass. Alemany: Barreliers Liebesgras. Rispenartiges Liebesgras.

Inflorescències en panícula laxa

SINÒNIMS: Eragrostis minor Pamp.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Vores de camins, camps de conreu i llocs alterats, en terrenys secs i assolellats. Fins els 800 metres d’altitud.

Herba cespitosa de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que forma gespes denses de 10-50 cm d’alçada, amb tiges rectes ascendents, simples, amb nusos.

Fulles glabres, amb beina, limbe estret, amb pèls esparsos, llargs i blancs a la base i al voltant de la lígula de pèls.

Flors imbricades en espiguetes allargades i comprimides lateralment

Flors en panícula oblonga, laxa. Espiguetes molt allargades (més llargues que el pedicel) amb tacte com de paper quan madures. Flors imbricades. Glumes lanceolades. Floreix de juny a octubre.

Fruit en cariópside

Fruit en cariòpside oblonga.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles de les gramínies són alternes, presenten una beina que envolta la tija però no la tanca; el limbe és enter, linear i de nerviació paral·lela. En el punt de separació entre beina i limbe hi sol haver la lígula, que pot ser membranosa, amb formes diferents, o formada per una corona de pèls.

Lígula de pèls

USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge pel bestiar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Eragrostis deriva del grec "era" que significa senyora o terra, i de "agrostis" que vol dir herba o mala herba

L’epítet específic barrelieri està dedicat a Jacques Barrelier (1606-1673) un dominic de Paris que va herboritzar l’Europa mediterrània i va fundar un jardí botànic a Roma, a més de ser l’autor de Plantae per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae, publicat pòstumament.

Família Gramineae (Poaceae)

Bidens pilosa L.

NOMS: Bident pilós. Castellà: Aceitilla. Mozote. Amor seco. Francès: Bident poilu. Italià: Forbicina pelosa. Anglès: Black-Jack. Hairy Beggarticks. Alemany: Behaarter Zweizahn.

Inflorescències en corimbes laxos

SINÒNIMS: Bidens viciosoi Pau

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Introduïda. Ruderal. Herbassars prop dels habitatges humans, vores de camins i carreteres. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges gràcils i estriades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada de tiges gràcils ramificades i estriades.

Fulles amb 3-5 folíols dentats

Fulles oposades, compostes per 3-5 folíols ovats o lanceolats i dentats, amb el pecíol lleugerament alat.

Capítols amb amples lígules blanques

Flors en inflorescències corimboses laxes de capítols pedunculats, amb 4-5 grans lígules blanques envoltant els flòsculs tubulars grocs del disc central. Les bràctees del involucre són més curtes que el fruit. Floreix de juliol a l’octubre

Aqueni característic del gènere amb dues dents amb forma d'arpó

Fruit en aqueni de secció tetragonal d’un centímetre de llargària amb 2-3 pues aspres que s’adhereixen al pèl dels mamífers i la roba dels humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les infructescències formen una estrella esfèrica de uns 2 cm de diàmetre amb les arestes disposades a ser enganxades pels animals o  la roba. Aquest sistema de dispersió de llavors per zoocòria s’ha mostrat molt eficaç, doncs la planta s’ha convertit en una planta cosmopolita a les regions temperades i tropicals. 

Involucre amb dos files de bràctees més curtes que el fruit

USOS I PROPIETATS: Aquesta herba procedent d’Amèrica, és considerada mala herba en alguns llocs però en altres, com l’Àfrica subsahariana, es mengen els brots tendres com una verdura, especialment en temps d’escassetat, i a més s’empra com a planta medicinal a l’Amèrica del Sud, especialment a Cuba, per combatre diferents malalties, i també en la medicina tradicional xinesa, i a Àfrica per les seues propietats antisèptiques i antimicrobianes.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Bidens està format per “bi”= dos, i “dens”= dent, és a dir, dos dents, pels ganxos característics de l’àpex dels aquenis que les plantes d’aquest gènere fan servir per la diàspora de les llavors.

L’epítet específic pilosa deriva del llatí "pílus" que significa pèl, pilós.

Va ser el  botànic francès Joseph Pitton de Tournefort (1656 - 1708 ) qui va utilitzar el nom del gènere Bidens, atenent al caràcter de l’aqueni d’aquestes espècies que, més tard, Linné hi va mantindre.

Bidens pilosa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 832. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Saccharum ravennae (L.) Murray.

NOMS: Canyamel, Cesquera, Pelosa, Senill. Castellà: Carricera. Carrizo. cisca. Occità: Sagnas. Francès: Canne d'italie, Canne de ravenne. Anglès: Hardy pampas grass. Ravengrass.

Espícules amb pèls llargs i sedosos a la base

SINÒNIMS: Erianthus ravennae Beauv.; Tripidium ravennae (L.) H.Scholz

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània-Iraniana

HÀBITAT: Imperato-Erianthion. Rambles, vores de rius, sorres litorals humides. Fins els 700 metres d’altitud. Aquest exemplar del riu Canyoles al pas per Vallada.

 

Forma grans tofes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, cespitosa, que fa grans tofes, amb tiges que poden arribar als tres metres d’alçada i 1,5 cm de diàmetre.

Fulles finament serrades amb nervi central blanc

Fulles amb limbe pla, amb el marge finament serrat i el nervi central blanc i molt marcat. Al punt d’unió amb la beina, el limbe apareix densament hirsut. Lígula truncada i sense aurícules.

Glumes agudes i acuminades

Flors en panícula plomosa de fins 60 cm. Espiguetes amb nombrosos pèls llargs i sedosos a la base. Glumes agudes i acuminades. Lemma membranosa, la de les flors hermafrodites amb aresta curta. Floreix de maig a octubre.   

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi oblonga

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les tiges de les gramínies, el que anomenem ordinàriament canyes, tenen nusos massissos i entrenusos buits. Aquesta espècie però, com en el cas de la dacsa, té les tiges totalment massisses, tot i que l’aspecte exterior és el d’una canya.

Lígula truncada

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria però cal tindre en compte que pot esdevindre una espècie invasora.  També s’utilitza per estabilitzar el sòl i evitar l’erosió.

Flors en panícula plomosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Saccharum deriva del sànscrit “sarkara” que significava originàriament gra de sorra, i després sucre. D’ací va derivar el grec “σάκχἄρ sácchar” (“σάκχᾰρον sákkaron” al Dioscòrides) i el llatí “sacchărum” dolç, que és el sucre. A aquest gènere pertany la canyamel o canya de sucre (Saccharum officinarum), cultivada fins mitjan segle XX a l'Horta d'Alacant, de València, a la Safor...

El nom específic ravennae és un epítet geogràfic que fa referència a Ravenna, una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya.

Saccharum ravennae va ser descrita per (L.) L. i publicada en Systema Vegetabilium. Editio decima tertia 2: 88. 1774.

Família Gramineae (Poaceae)