Dactylis glomerata L.

NOMS: Dàctil. Fenàs mascle. Cucurulles. Castellà: Triguera. Dáctilo. Jopillos de monte. Occità: Grosso-testo, Pè de lèbre, Pèd-de-lèbre. Gallego: Cabezuda. Dáctilo. Èuscara: Alkebelarra. Portuguès: Panasco. Dactila. Italià: Erba mazzolina comune. Francès: Dactyle, Dactyle aggloméré, Dactyle pelotonné. Anglès: Cock's-foot. Cocksfoot Grass. Alemany: Knäuelgras. Wiesen-Knäuelgras. Neerlandès: Gewone Kropaar. Grec: Κούλουρη. Δακτυλίς η συσπειρωμένη.  

Flors en panícula llarga i estreta

SINÒNIMS: Bromus cylindraceus (Brot.) Brot.

Observacions: És una planta molt variable que inclou la subsp. ibizensis, a l’Illa d'Eivissa, i dues subespècies ací: la subsp. glomerata més robusta i amb fulles que fan fins 10 mm d'amplada, i la subsp. hispanica que és una planta més gràcil, i les fulles no sobrepassen els 5 mm d'ample.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats, marges de boscos, vores de camins, en llocs secs. Fins als 1800 metres d’altitud

Herba cespitosa de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, cespitosa, de color verd glauc, amb tiges erectes de fins metre i mig d’alçada

 

Fulles escàbrides planes

Fulles linears, paral·lelinèrvies, escàbrides, planes, plegades a la part basal, amb lígula de fins un centímetre i membranosa, aguda o lacerada (amb diversos talls)

Estams amb grans anteres

Flors en inflorescència en panícula llarga i estreta, unilateral i força irregular. Espiguetes comprimides lateralment, amb 2-8 flors hermafrodites o estèrils (les superiors). Glumes lanceolades i ciliades, igual que les glumel·les. La glumel·la inferior o lemma és mucronada i amb una molt curta aresta. Androceu de tres estams amb grans anteres de 3-4 mm, disposades en X que vibren al vent. Gineceu súper amb un sol estil que es prolonga en dos estigmes plomosos. Floreix de març a setembre.

Fruit en cariopsi seca i indehiscent amb una sola llavor, canaliculat a la cara interior.

Espiguetes comprimides

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les glumel·les són bràctees, normalment fines, resistents i folioses, que protegeixen les estructures florals de les gramínies o poàcies. Tenen dues parts que envolten la flor: la part superior o interna és la glumel·la anomenada pàlea i la part inferior o externa és la glumel·la anomenada lemma, que sovint presenta arestes, generalment una i de vegades diverses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra per tractar les malalties del ronyó i de la bufeta.

El dàctil ha sigut àmpliament estudiat per la seua importància en agricultura i ramaderia, doncs és una de les millors plantes farratgeres i és un element essencial dels prats de dall, tot i que sempre en associació amb altres gramínies o lleguminoses, sent la planta secundària.

Lígula membranosa aguda o lacerada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Dactylis deriva del grec “δακτυλοϛ dáctylos” dit, pel paregut de la inflorescència amb les falanges d’un dit.

L’epítet específic glomerata deriva del llatí "glómero" que significa espessir, reunir, agrupar, perquè les seues flors estan agrupades en glomèruls.

El pol·len d'aquesta planta és tòxic i sol provocar al·lèrgies respiratòries per inhalació o contacte extern. Pot causar rinitis al·lèrgica (febre del fenc) en algunes persones..

Dactylis glomerata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 71. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Satureja calamintha (L.) Scheele

NOMS: Rementerola. Borriol. Calamenta. Poliol de bosc. Castellà: Poleo. Calamenta. Hierba pastora. Poleosa. Occità: Manugueto, Menugueta. Èuscara: Egilicha. Egilitsa. Portuguès: Néfeta. Calamintha. Italià: Mentuccia. Nipitella. Francès: Calament népéta, Sarriette calament, Sarriette faux népéta, Sarriette népéta. Anglès: Calamint. Lesser calamint. Alemany: Bergminze.

Llavi inferior del calze amb dos dents més llargues que les superiors

SINÒNIMS: Clinopodium nepeta (L.) Kuntze; Calamintha nepeta (L.) Savi; Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens (Jordan) Ball, P.W.

Observacions: És una espècie molt variable de la qual se'n distingeixen fins a quatre subespècies segons els autors, que es diferencien per la mida i forma del calze i la corol·la.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietum phoenicoidis. Geranion sanguinei. Barrancs i boscos humits. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba ramificada des de la base

FORMA VITAL: De vegades es comporta com camèfit, però normalment és hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, més o menys sufruticosa, pubescent, ramificada des de la base, que pot arribar als 80 cm d’alçada, tot i que normalment alça poc més d’un pam. Tota la planta desprèn un olor que és una barreja de menta i d’orenga.

Fulles decusades de marge lleument dentat

Fulles peciolades, oposades, decusades, de limbe pubescent amplament ovat, amb el marge dentat poc profundament

Flor bilabiada

Flors hermafrodites, pedunculades, en cimes dicasials. Calze en tub bilabiat amb el llavi superior format per tres dents triangulars lanceolades i l’inferior amb dues dents lanceolato-linears més llargues que les superiors. Corol·la bilabiada de color blau violaci pàl·lid, amb el llavi superior emarginat i l’inferior amb tres lòbuls, el central major que els laterals. Androceu de quatre estams inclusos. Gineceu d’ovari súper. Floreix de juny a l’octubre.

Fruit en tetraqueni

Fruit en tetraclusa seca, el tetraqueni típic de les labiades, dins del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les labiades o lamiàcies són una família força homogènia. En general són herbes o mates molt aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades. Les flors zigomorfes amb cinc sèpals disposats en dos llavis, el superior resultat de la soldadura de tres peces i l’inferior de dues. La corol·la també és bilabiada però, a l’inrevés del calze, el llavi superior és el resultat de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres.

Flors en cimes dicasials

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com a tònic, estomacal, sudorífer, carminatiu, expectorant i astringent. Es fa servir en la cuina italiana, i els seus olis essencials en perfumeria.

També s’utilitzen en jardineria, en llocs un poc ombrívols o a ple sol, en rocalles o en jardins d’aromàtiques. És de fàcil implantació, creixement ràpid i poc exigent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Satureja és d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien vàries espècies de labiades.

L’epítet específic calamintha deriva del grec “κᾰλος kalόs” bell i de “μίνθη minthē” menta, per l’aroma a menta que desprèn la planta.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Echinochloa colona (L.) Link

NOMS: Cerreig, Mill, Panissola, Pota de gall menuda, Serreig roig, Serret. Castellà: Arrocillo, Pasto del arroz, Pata de gallina. Italià: Giavone meridionale. Panico porporino. Francès: Blé du dekkan, Echinochloé des cultures, Anglès: Jungle rice. Millet-rice. Alemany: Colona-Hühnerhirse. Dekkangras.

Inflorescències en panícula de raïms densos

SINÒNIMS: Panicum colonum L.; Echinochloa colonum (L.) Link

DISTRIBUCIÓ:  Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Panico-Seration. Zones ruderals, camps, horts, sèquies i llocs humits. Fins els 500 metres d’altitud

Gramínia cespitosa

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa anual que pot atènyer els 60 cm d’alçada, glabra, excepte a la base de la inflorescència, amb tiges geniculades ascendents o prostrades.

Fulles amb taques blavoses característiques

Fulles amb beina llisa i limbe linear ample, de 4-8 mm d’amplada, amb taques blavoses horitzontals característiques de l’espècie, i sense lígula.

Flors en raïms densos

Flors en panícula d’espiguetes en raïms densos i curts, a l’àpex de les tiges. Les espiguetes, que sovint prenen una coloració rogenca, estan distribuïdes en quatre files irregulars, són ovoides, amb les glumes mucronades, no aristades. La gluma inferior dues vegades més curta que la superior. Floreix de juny a l’octubre

Fruit en cariopsi

Fruit sec indehiscent propi de les gramínies o poàcies, denominat cariopsi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Echinochloa són andromonoiques, és a dir, que els dos sexes es presenten en espiguetes diferents de parells heterògams. Un parell heterògam d’espiguetes consisteix en una espigueta sèssil, amb una flor neutra (asexuada) i altra hermafrodita, i una espigueta pedicel·lada, amb una flor neutra i una altra masculina.

USOS I PROPIETATS: A l'Índia les llavors d'aquesta herba s'utilitzen per preparar un plat de menjar anomenat khichadi i es consumeixen durant els dies del festival en dejú.

Lígula absent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echinochloa deriva del "ἐχῖνος echînos" eriçó, i per extensió espinós, i de "χλόα chlóa" herba.

L’epítet específic colona deriva del llatí “colonus, -a, -um” i significa de les colònies.

Està considerada una mala herba, especialment en els cultius d’arròs, on és un fort competidor pels nutrients disponibles. A més a més és resistent al Glifosato i planta hoste del virus del mosaic de la canya de sucre (canyamel) i del nematode Meloidogyne incognita. Una sola planta pot produir entre 3000 i 6000 llavors. 

Està inclosa en la llista de les 18 espècies més perjudicials, a nivell mundial, per la seua distribució i predomini als cultius. En aquesta llista ocupa el lloc 4, darrere de la seua germana Echinochloa crus-galli (L.) Beauv.  

Echinochloa colona va ser descrita per (L.) Link i publicada en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 2: 209. 1833.

Família Gramineae (Poaceae)