Melilotus officinalis (L.) Pall.

NOMS: Almegó. Melilot. Corona de rei. Trifoli olorós. Alfals bord. Castellà: Meliloto. Coronilla. Coronilla real. Trébol de olor. Trébol de San Juan. Trébol real. Occità: Melilòt, Treulet, Èrba mialada. Gallego: Chupamel. Èuscara: Iechabakia. Arrunta. Portuguès: Melilota. Corôa de rei. Italià: Meliloto comune. Francès: Mélilot jaune, Mélilot officinal. Anglès: Corn melilot, Melilot. Ribbed Melilot. Alemany: Gewöhnlicher Honigklee. Echter Steinklee. Neerlandès: Citroengele Honingklaver. Grec: Μελίλοτος κίτρινος. Νυχάκι

Inforescències en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Trifolium officinale L.;  Medicago officinalis (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal, herbassars humits, cunetes i regalls o reguerons de camins. Fins els 1500 metres d’altitud

Herbàcia amb tiges erectes o decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins un metre d’alçada amb tiges erectes o decumbents molt ramificades. Les flors grogues el diferencien del melilot blanc (Melilotus albus) que, com el seu nom indica, té les flors blanques.

Fulles alternes trifoliades

Fulles alternes, peciolades, trifoliades, amb tres folíols oblongs-lanceolats de marge serrulat, el central peciolulat, amb estípules linears i enteres soldades al pecíol

Flors papilionades menudes

Flors en inflorescències axil·lars en raïm allargat, amb llarg peduncle i moltes flors que comencen a obrint-se per la base del raïm, pel que pren una forma triangular durant la floració. Flors papilionades flairoses, petites, pèndules, amb pedicel. Calze campanulat, amb cinc dents iguals, d’un verd pàl·lid. Corol·la groga amb la carena igual o poc menys llarga que l’estendard. Androceu diadelf, és a dir, amb nou estams soldats i un de sol. Gineceu d’ovari súper i estil colzat. Floreix d’abril a setembre

Fruit en llegum ovoide i apiculat

Fruit és un petit llegum, de 3-5 mm, ovoide i apiculat, amb costelles més o menys paral·leles i corbes poc marcades, que adopta una posició obliqua respecte al calze.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fabàcies tenen unes característiques generals que les fan fàcils de reconèixer. La morfologia floral és constant i exclusiva del grup. Són flors zigomorfes, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals. La forma de la corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual hom diu flor papilionada. Cada flor té un pètal superior, generalment  més gran que la resta, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més, inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment per un dels marges, com la carena d’un vaixell. Dins la carena hi ha deu estams soldats pels filaments formant un tubet, de vegades nou soldats i un de sol. Gineceu amb ovari súper, estil colzat i un estigma.

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides s’han fet servir, en medicina popular, contra la tos, com anticoagulant, antiinflamatori, astringent, sedant i per estimular la circulació aplicat en compreses sobre les varius. Cal evitar el seu ús per tots aquells que segueixen tractaments amb anticoagulants o antihipertensius.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Melilotus deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel.

L’epítet específic officinalis deriva del llatí “officina” que significa laboratori, el lloc on s’elaboraven les medicines de farmàcia, l’herbolari, perfumeria, etc. És un epítet que s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

És una herba invasora que perjudica els conreus. Les seves arrels queden a terra i encara que només en quede un tros propaguen la planta. En ser una herba tan vigorosa i alta sufoca el conreu disminueix el rendiment.

El melilot s'ha utilitzat com planta per al tractament i recuperació de sòls contaminats amb dioxines

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Dactylis glomerata L.

NOMS: Dàctil. Fenàs mascle. Cucurulles. Castellà: Triguera. Dáctilo. Jopillos de monte. Occità: Grosso-testo, Pè de lèbre, Pèd-de-lèbre. Gallego: Cabezuda. Dáctilo. Èuscara: Alkebelarra. Portuguès: Panasco. Dactila. Italià: Erba mazzolina comune. Francès: Dactyle, Dactyle aggloméré, Dactyle pelotonné. Anglès: Cock's-foot. Cocksfoot Grass. Alemany: Knäuelgras. Wiesen-Knäuelgras. Neerlandès: Gewone Kropaar. Grec: Κούλουρη. Δακτυλίς η συσπειρωμένη.  

Flors en panícula llarga i estreta

SINÒNIMS: Bromus cylindraceus (Brot.) Brot.

Observacions: És una planta molt variable que inclou la subsp. ibizensis, a l’Illa d'Eivissa, i dues subespècies ací: la subsp. glomerata més robusta i amb fulles que fan fins 10 mm d'amplada, i la subsp. hispanica que és una planta més gràcil, i les fulles no sobrepassen els 5 mm d'ample.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats, marges de boscos, vores de camins, en llocs secs. Fins als 1800 metres d’altitud

Herba cespitosa de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, cespitosa, de color verd glauc, amb tiges erectes de fins metre i mig d’alçada

 

Fulles escàbrides planes

Fulles linears, paral·lelinèrvies, escàbrides, planes, plegades a la part basal, amb lígula de fins un centímetre i membranosa, aguda o lacerada (amb diversos talls)

Estams amb grans anteres

Flors en inflorescència en panícula llarga i estreta, unilateral i força irregular. Espiguetes comprimides lateralment, amb 2-8 flors hermafrodites o estèrils (les superiors). Glumes lanceolades i ciliades, igual que les glumel·les. La glumel·la inferior o lemma és mucronada i amb una molt curta aresta. Androceu de tres estams amb grans anteres de 3-4 mm, disposades en X que vibren al vent. Gineceu súper amb un sol estil que es prolonga en dos estigmes plomosos. Floreix de març a setembre.

Fruit en cariopsi seca i indehiscent amb una sola llavor, canaliculat a la cara interior.

Espiguetes comprimides

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les glumel·les són bràctees, normalment fines, resistents i folioses, que protegeixen les estructures florals de les gramínies o poàcies. Tenen dues parts que envolten la flor: la part superior o interna és la glumel·la anomenada pàlea i la part inferior o externa és la glumel·la anomenada lemma, que sovint presenta arestes, generalment una i de vegades diverses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra per tractar les malalties del ronyó i de la bufeta.

El dàctil ha sigut àmpliament estudiat per la seua importància en agricultura i ramaderia, doncs és una de les millors plantes farratgeres i és un element essencial dels prats de dall, tot i que sempre en associació amb altres gramínies o lleguminoses, sent la planta secundària.

Lígula membranosa aguda o lacerada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Dactylis deriva del grec “δακτυλοϛ dáctylos” dit, pel paregut de la inflorescència amb les falanges d’un dit.

L’epítet específic glomerata deriva del llatí "glómero" que significa espessir, reunir, agrupar, perquè les seues flors estan agrupades en glomèruls.

El pol·len d'aquesta planta és tòxic i sol provocar al·lèrgies respiratòries per inhalació o contacte extern. Pot causar rinitis al·lèrgica (febre del fenc) en algunes persones..

Dactylis glomerata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 71. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Satureja calamintha (L.) Scheele

NOMS: Rementerola. Borriol. Calamenta. Poliol de bosc. Castellà: Poleo. Calamenta. Hierba pastora. Poleosa. Occità: Manugueto, Menugueta. Èuscara: Egilicha. Egilitsa. Portuguès: Néfeta. Calamintha. Italià: Mentuccia. Nipitella. Francès: Calament népéta, Sarriette calament, Sarriette faux népéta, Sarriette népéta. Anglès: Calamint. Lesser calamint. Alemany: Bergminze.

Llavi inferior del calze amb dos dents més llargues que les superiors

SINÒNIMS: Clinopodium nepeta (L.) Kuntze; Calamintha nepeta (L.) Savi; Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens (Jordan) Ball, P.W.

Observacions: És una espècie molt variable de la qual se'n distingeixen fins a quatre subespècies segons els autors, que es diferencien per la mida i forma del calze i la corol·la.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietum phoenicoidis. Geranion sanguinei. Barrancs i boscos humits. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba ramificada des de la base

FORMA VITAL: De vegades es comporta com camèfit, però normalment és hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, més o menys sufruticosa, pubescent, ramificada des de la base, que pot arribar als 80 cm d’alçada, tot i que normalment alça poc més d’un pam. Tota la planta desprèn un olor que és una barreja de menta i d’orenga.

Fulles decusades de marge lleument dentat

Fulles peciolades, oposades, decusades, de limbe pubescent amplament ovat, amb el marge dentat poc profundament

Flor bilabiada

Flors hermafrodites, pedunculades, en cimes dicasials. Calze en tub bilabiat amb el llavi superior format per tres dents triangulars lanceolades i l’inferior amb dues dents lanceolato-linears més llargues que les superiors. Corol·la bilabiada de color blau violaci pàl·lid, amb el llavi superior emarginat i l’inferior amb tres lòbuls, el central major que els laterals. Androceu de quatre estams inclusos. Gineceu d’ovari súper. Floreix de juny a l’octubre.

Fruit en tetraqueni

Fruit en tetraclusa seca, el tetraqueni típic de les labiades, dins del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les labiades o lamiàcies són una família força homogènia. En general són herbes o mates molt aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades. Les flors zigomorfes amb cinc sèpals disposats en dos llavis, el superior resultat de la soldadura de tres peces i l’inferior de dues. La corol·la també és bilabiada però, a l’inrevés del calze, el llavi superior és el resultat de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres.

Flors en cimes dicasials

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com a tònic, estomacal, sudorífer, carminatiu, expectorant i astringent. Es fa servir en la cuina italiana, i els seus olis essencials en perfumeria.

També s’utilitzen en jardineria, en llocs un poc ombrívols o a ple sol, en rocalles o en jardins d’aromàtiques. És de fàcil implantació, creixement ràpid i poc exigent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Satureja és d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien vàries espècies de labiades.

L’epítet específic calamintha deriva del grec “κᾰλος kalόs” bell i de “μίνθη minthē” menta, per l’aroma a menta que desprèn la planta.

Família Labiatae (Lamiaceae)