Solanum melongena L.

NOMS: Albergínia. Oberginia. Albarginera. Castellà : Berenjena. Gallego: Berenxena. Berinxela. Èuscara: Alberjinia. Portuguès: Beringela. Berinjela. Italià: Melanzana. Francès: Aubergine. Anglès: Aubergine. Eggplant. Alemany: Aubergine. Neerlandès: Aubergine. Grec: μελιτζάνα.

Inflorescències en cimes umbel·liformes

SINÒNIMS: Solanum esculentum Dunal

DISTRIBUCIÓ: Introduida, procedent de l’Índia

HÀBITAT: Cultivada als horts

Tiges ramificades erectes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Tot i que de vegades es comporta com teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Mata de tiges lignificades, erectes, ramificades i piloses, que pot sobrepassar el metre d’alçada, amb algunes espines.

Fulles peciolades amb pèls

Fulles alternes, simples, de fins 20 cm, ovades i piloses, glauques, amb llargs pecíols, de marge enter, sinuat o amb 5-6 lòbuls. Sovint els nervis presenten espines, si més no al revers de la fulla.

Corol·la rotàcia

Flors en cimes umbel·liformes, de vegades amb una sola flor actinomorfa, hermafrodita. Calze campanulat amb 5-9 lòbuls acrescents, lanceolats, desiguals i espinosos. Corol·la de 3-5 cm de diàmetre, rotàcia, amb 5-8 lòbuls de color violaci o blanquinosos. Androceu amb 5-7 estams amb anteres el·lipsoides i grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma comprimit. Floreix a l’estiu, entre juliol i octubre

Fruit en baia, amb el calze acrescent

Fruit en baia gruixuda i allargada, de color violaci quasi negre, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En cada cima surten de tres a cinc flors entre les quals una d’elles té el peduncle més curt i segueix la línia del peduncle. Aquesta flor, hermafrodita, serà la que serà fecundada i originarà el fruit major, doncs la resta avortarà o donarà un fruit molt petit.

USOS I PROPIETATS: En la cuina mediterrània és molt usada de diverses formes: torrada, fregida, en arròs al forn, escabetxades, confitades, etc. Forma part d’un dels plats populars més saborosos de la cuina valenciana: l’esgarradet, o espencat, o escalivada. Però també del mullador o samfaina, del ratatouille francès, del ragú italià, la caponata siciliana, o la mussaka grega.  

En medicina popular se li atribueix la propietat de reduir el colesterol, ja que conté estatines, i baixa els nivells de glicèmia, el que les fa beneficioses per als diabètics.

Calze amb espines

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Solanum deriva del llatí "sólor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere.

L’epítet específic melongena deriva del grec "mélon" pom i "ghennáo" jo genere, és a dir, generador de poms.

Procedent de l’Índia, va ser introduïda en la península pels àrabs, i d’ací es va estendre per l’Europa mediterrània. Els noms populars deriven del nom que rebia en àrab: “al-bâdinjân”.

Al principi s’emprava com una planta ornamental, doncs es creia que els fruits causaven problemes digestius, epilèpsia i bogeria. Les primeres receptes d’albergínia a Europa daten del segle XIII i són catalanes. Són mencionades al primer receptari europeu escrit en una llengua diferent al llatí, el Llibre de Sent Soví, escrit en català a València el 1313. En llengua castellana la primera menció de l’albargina es troba al Cancionero de Baena, una recopilació d’un jueu feta en 1445.

Existeixen diverses varietats com la ‘Ratllada de Gandia’ ratllada, la ‘Black beauty’ morada i allargada, o la ‘Blanca’.

Hom creu que l’albargina blanca, totalment blanca, redona, menys amargant i més dolça, és la que van portar els àrabs originàriament, però aquesta varietat s’empra poc per les grans espines punxegudes que té al calze, que les fa difícils de manejar. 

Família Solanaceae

Heteropogon contortus (L.) P.Beauv.

NOMS: Albellatge contort, Heteropògon. Francès: Andropogon. Hétéropogon contourné. Hétéropogon tordu. Italià: Trebbia contorta.  Anglès: Black spear grass, Tanglehead. Mountain Pili-grass. Alemany: Gedrehtgranniges Bartgras.

Inflorescències amb dues files d'espiguetes

SINÒNIMS: Andropogon allionii DC.;  Heteropogon hirtus Pers.

DISTRIBUCIÓ: Latepantropical

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae.  Prats secs i rocosos. Fins els 500 metres d’altitud

Gramínia cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que pot arribar a fer 80 cm d’alçada amb tiges buides amb nusos d’on surten les fulles

Làmina lineal plegada

Fulles i beines de color verd grisos, glabra o amb pèls dispersos; làmina de la fulla plegada, lineal i acabada en punta; lígula membranosa

Flors masculinas a baix i femenines a dalt

Flors en raïms de dues files d’espiguetes. Les inferiors sense aresta, estèrils o masculines; les superiors hermafrodites o femenines amb estigmes de color porpra, amb llargues arestes de color marró que es trenen. Floreix d’abril a novembre

Llavors higroscòpicament actives

Fruit en cariopsi de color marró, cilíndrica

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècia desenvolupa llavors higroscòpicament actives, és a dir, amb una sola aresta llarga, en un extrem, i un fort repunt a l’altre. L’aresta es torça quan s’asseca i es redreça quan s’humiteja, i així és capaç d’enfonsar la llavor a terra per a que germine.

USOS I PROPIETATS: Espècie farratgera, quan és jove, per a la pastura a la seua àrea de distribució natural. També s’empra per evitar l’erosió i per la revegetació d’hàbitats degradats.

Lígula membranosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Heteropogon deriva del grec “ἔτερος héteros” divers, diferent, i de “πώγων pógon” barba, és a dir, amb barba diferent, per que té les espiguetes ben diferents, les inferiors mútiques i les superiors amb arestes entorcillades.

L’epítet específic contortus ve de “contorto” que significa trenat, perquè les arestes semblen trenades.

A Austràlia és considerada una mala herba per ser responsable d’acabar amb la indústria de la llana en grans regions. El motiu és que les llavors s’incrusten a la llana i la pell de les ovelles, amb la qual cosa la llana es devalua i molts animals moren per infeccions causades per les llavors.

Família Gramineae (Poaceae)

Melilotus officinalis (L.) Pall.

NOMS: Almegó. Melilot. Corona de rei. Trifoli olorós. Alfals bord. Castellà: Meliloto. Coronilla. Coronilla real. Trébol de olor. Trébol de San Juan. Trébol real. Occità: Melilòt, Treulet, Èrba mialada. Gallego: Chupamel. Èuscara: Iechabakia. Arrunta. Portuguès: Melilota. Corôa de rei. Italià: Meliloto comune. Francès: Mélilot jaune, Mélilot officinal. Anglès: Corn melilot, Melilot. Ribbed Melilot. Alemany: Gewöhnlicher Honigklee. Echter Steinklee. Neerlandès: Citroengele Honingklaver. Grec: Μελίλοτος κίτρινος. Νυχάκι

Inforescències en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Trifolium officinale L.;  Medicago officinalis (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal, herbassars humits, cunetes i regalls o reguerons de camins. Fins els 1500 metres d’altitud

Herbàcia amb tiges erectes o decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins un metre d’alçada amb tiges erectes o decumbents molt ramificades. Les flors grogues el diferencien del melilot blanc (Melilotus albus) que, com el seu nom indica, té les flors blanques.

Fulles alternes trifoliades

Fulles alternes, peciolades, trifoliades, amb tres folíols oblongs-lanceolats de marge serrulat, el central peciolulat, amb estípules linears i enteres soldades al pecíol

Flors papilionades menudes

Flors en inflorescències axil·lars en raïm allargat, amb llarg peduncle i moltes flors que comencen a obrint-se per la base del raïm, pel que pren una forma triangular durant la floració. Flors papilionades flairoses, petites, pèndules, amb pedicel. Calze campanulat, amb cinc dents iguals, d’un verd pàl·lid. Corol·la groga amb la carena igual o poc menys llarga que l’estendard. Androceu diadelf, és a dir, amb nou estams soldats i un de sol. Gineceu d’ovari súper i estil colzat. Floreix d’abril a setembre

Fruit en llegum ovoide i apiculat

Fruit és un petit llegum, de 3-5 mm, ovoide i apiculat, amb costelles més o menys paral·leles i corbes poc marcades, que adopta una posició obliqua respecte al calze.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fabàcies tenen unes característiques generals que les fan fàcils de reconèixer. La morfologia floral és constant i exclusiva del grup. Són flors zigomorfes, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals. La forma de la corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual hom diu flor papilionada. Cada flor té un pètal superior, generalment  més gran que la resta, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més, inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment per un dels marges, com la carena d’un vaixell. Dins la carena hi ha deu estams soldats pels filaments formant un tubet, de vegades nou soldats i un de sol. Gineceu amb ovari súper, estil colzat i un estigma.

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides s’han fet servir, en medicina popular, contra la tos, com anticoagulant, antiinflamatori, astringent, sedant i per estimular la circulació aplicat en compreses sobre les varius. Cal evitar el seu ús per tots aquells que segueixen tractaments amb anticoagulants o antihipertensius.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Melilotus deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel.

L’epítet específic officinalis deriva del llatí “officina” que significa laboratori, el lloc on s’elaboraven les medicines de farmàcia, l’herbolari, perfumeria, etc. És un epítet que s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

És una herba invasora que perjudica els conreus. Les seves arrels queden a terra i encara que només en quede un tros propaguen la planta. En ser una herba tan vigorosa i alta sufoca el conreu disminueix el rendiment.

El melilot s'ha utilitzat com planta per al tractament i recuperació de sòls contaminats amb dioxines

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)