Tragus racemosus (L) All.

NOMS: Cerretes, Escanyagats. Castellà: Grama enmarañada. Italià: Lappola. Francès: Bardanette en grappe, Bardanette à grappes. Anglès: European Bur-grass. Stalked Burgrass. Alemany: Klettgras. Traubiges Klettengras.

Inflorescències en panícula espiciforme

SINÒNIMS: Cenchrus racemosus L.; Lappago racemosa Willd.

DISTRIBUCIÓ:  Pantropical

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, erms, en llocs secs i assolellats, sobre sòls arenosos. Fins els 600 metres d’altitud

Herba amb tiges geniculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de poc més d’un pam d’alçada, híspida, amb tiges geniculades

Fulles curtes de limbe ciliat

Fulles curtes, amb beina comprimida i limbe de 2-3 mm d’ample amb cilis; lígula formada per pèls curts.

Gluma superior amb agullons

Flors en inflorescències en panícula espiciforme cilíndrica, laxa i eriçada, que pren una coloració rogenca, amb curtes branquetes que porten 2-4 espiguetes subsèssils formades per una flor fèrtil acompanyada d’un rudiment estèril. Gluma inferior molt petita, la superior gran, coriàcia, eriçada amb 3-7 files d’agullons ganxuts. Lemma membranosa llisa. Androceu amb tres estams. Gineceu amb estigmes terminals. Floreix de maig a octubre

Fruit en cariopsi ablonga

Fruit en cariopsi glabra, oblonga i convexa per ambdós costats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies o poàcies tenen tiges cilíndriques anomenades palla, si són herbàcies, i canyes si són llenyoses, normalment amb nusos massissos i entrenusos balmats, així com fulles esparses, compostes típicament de beina, lígula i limbe. La beina envolta la tija, mentre que la lígula és un petit apèndix membranós, o rarament pelut, situat a la zona d'unió del limbe amb la beina; el limbe sol ser allargat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tragus deriva del grec "tragos" que era el nom que rebia el mascle de la cabra, el cabró.

L’epítet específic racemosus deriva de “racémus” raïm, és a dir, amb forma de raïm.

Aquesta planta, procedent del nord d’Àfrica, s’està estenent amb rapidesa pel sud d’Europa.

Aquesta espècie realitza fotosíntesi C4, una manera de fotosintetitzar més eficient en condicions de dèficit hídric i altes temperatures.

Família Gramineae (Poaceae)

Solanum melongena L.

NOMS: Albergínia. Oberginia. Albarginera. Castellà : Berenjena. Gallego: Berenxena. Berinxela. Èuscara: Alberjinia. Portuguès: Beringela. Berinjela. Italià: Melanzana. Francès: Aubergine. Anglès: Aubergine. Eggplant. Alemany: Aubergine. Neerlandès: Aubergine. Grec: μελιτζάνα.

Inflorescències en cimes umbel·liformes

SINÒNIMS: Solanum esculentum Dunal

DISTRIBUCIÓ: Introduida, procedent de l’Índia

HÀBITAT: Cultivada als horts

Tiges ramificades erectes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Tot i que de vegades es comporta com teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Mata de tiges lignificades, erectes, ramificades i piloses, que pot sobrepassar el metre d’alçada, amb algunes espines.

Fulles peciolades amb pèls

Fulles alternes, simples, de fins 20 cm, ovades i piloses, glauques, amb llargs pecíols, de marge enter, sinuat o amb 5-6 lòbuls. Sovint els nervis presenten espines, si més no al revers de la fulla.

Corol·la rotàcia

Flors en cimes umbel·liformes, de vegades amb una sola flor actinomorfa, hermafrodita. Calze campanulat amb 5-9 lòbuls acrescents, lanceolats, desiguals i espinosos. Corol·la de 3-5 cm de diàmetre, rotàcia, amb 5-8 lòbuls de color violaci o blanquinosos. Androceu amb 5-7 estams amb anteres el·lipsoides i grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma comprimit. Floreix a l’estiu, entre juliol i octubre

Fruit en baia, amb el calze acrescent

Fruit en baia gruixuda i allargada, de color violaci quasi negre, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En cada cima surten de tres a cinc flors entre les quals una d’elles té el peduncle més curt i segueix la línia del peduncle. Aquesta flor, hermafrodita, serà la que serà fecundada i originarà el fruit major, doncs la resta avortarà o donarà un fruit molt petit.

USOS I PROPIETATS: En la cuina mediterrània és molt usada de diverses formes: torrada, fregida, en arròs al forn, escabetxades, confitades, etc. Forma part d’un dels plats populars més saborosos de la cuina valenciana: l’esgarradet, o espencat, o escalivada. Però també del mullador o samfaina, del ratatouille francès, del ragú italià, la caponata siciliana, o la mussaka grega.  

En medicina popular se li atribueix la propietat de reduir el colesterol, ja que conté estatines, i baixa els nivells de glicèmia, el que les fa beneficioses per als diabètics.

Calze amb espines

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Solanum deriva del llatí "sólor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere.

L’epítet específic melongena deriva del grec "mélon" pom i "ghennáo" jo genere, és a dir, generador de poms.

Procedent de l’Índia, va ser introduïda en la península pels àrabs, i d’ací es va estendre per l’Europa mediterrània. Els noms populars deriven del nom que rebia en àrab: “al-bâdinjân”.

Al principi s’emprava com una planta ornamental, doncs es creia que els fruits causaven problemes digestius, epilèpsia i bogeria. Les primeres receptes d’albergínia a Europa daten del segle XIII i són catalanes. Són mencionades al primer receptari europeu escrit en una llengua diferent al llatí, el Llibre de Sent Soví, escrit en català a València el 1313. En llengua castellana la primera menció de l’albargina es troba al Cancionero de Baena, una recopilació d’un jueu feta en 1445.

Existeixen diverses varietats com la ‘Ratllada de Gandia’ ratllada, la ‘Black beauty’ morada i allargada, o la ‘Blanca’.

Hom creu que l’albargina blanca, totalment blanca, redona, menys amargant i més dolça, és la que van portar els àrabs originàriament, però aquesta varietat s’empra poc per les grans espines punxegudes que té al calze, que les fa difícils de manejar. 

Família Solanaceae

Heteropogon contortus (L.) P.Beauv.

NOMS: Albellatge contort, Heteropògon. Francès: Andropogon. Hétéropogon contourné. Hétéropogon tordu. Italià: Trebbia contorta.  Anglès: Black spear grass, Tanglehead. Mountain Pili-grass. Alemany: Gedrehtgranniges Bartgras.

Inflorescències amb dues files d'espiguetes

SINÒNIMS: Andropogon allionii DC.;  Heteropogon hirtus Pers.

DISTRIBUCIÓ: Latepantropical

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae.  Prats secs i rocosos. Fins els 500 metres d’altitud

Gramínia cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que pot arribar a fer 80 cm d’alçada amb tiges buides amb nusos d’on surten les fulles

Làmina lineal plegada

Fulles i beines de color verd grisos, glabra o amb pèls dispersos; làmina de la fulla plegada, lineal i acabada en punta; lígula membranosa

Flors masculinas a baix i femenines a dalt

Flors en raïms de dues files d’espiguetes. Les inferiors sense aresta, estèrils o masculines; les superiors hermafrodites o femenines amb estigmes de color porpra, amb llargues arestes de color marró que es trenen. Floreix d’abril a novembre

Llavors higroscòpicament actives

Fruit en cariopsi de color marró, cilíndrica

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècia desenvolupa llavors higroscòpicament actives, és a dir, amb una sola aresta llarga, en un extrem, i un fort repunt a l’altre. L’aresta es torça quan s’asseca i es redreça quan s’humiteja, i així és capaç d’enfonsar la llavor a terra per a que germine.

USOS I PROPIETATS: Espècie farratgera, quan és jove, per a la pastura a la seua àrea de distribució natural. També s’empra per evitar l’erosió i per la revegetació d’hàbitats degradats.

Lígula membranosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Heteropogon deriva del grec “ἔτερος héteros” divers, diferent, i de “πώγων pógon” barba, és a dir, amb barba diferent, per que té les espiguetes ben diferents, les inferiors mútiques i les superiors amb arestes entorcillades.

L’epítet específic contortus ve de “contorto” que significa trenat, perquè les arestes semblen trenades.

A Austràlia és considerada una mala herba per ser responsable d’acabar amb la indústria de la llana en grans regions. El motiu és que les llavors s’incrusten a la llana i la pell de les ovelles, amb la qual cosa la llana es devalua i molts animals moren per infeccions causades per les llavors.

Família Gramineae (Poaceae)