NOMS: Casuarina.
Pi d’Austràlia. Castellà: Casuarina.
Pino australiano. Portuguès:
Casuarina. Pinheiro-da-austrália. Arvora-da-tristeza. Francès: Pin d'Australie. Anglès:
Beefwood. River Sheoak. Grec: Βοϊδόξυλο.
Κασοναρίνα.
DISTRIBUCIÓ: Sud-est d’Austràlia exclusivament, entre Nova
Gal·les del Sud i Queensland.
HÀBITAT: Regne
Neozelandès-Australià, Regió Tropical-Australiana. Cultivada com arbre
ornamental a parcs i jardins. Al seu medi natural creix des del nivell del mar
fins als mil metres d’altitud, seguint els cursos dels rius, sobre sòls
arenosos, pobres i poc fèrtils.
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit
amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.
 |
| Arbre dioic de fins 30 m d'alçada |
DESCRIPCIÓ: Arbre
sempre verd, dioic, originari del SE d’Austràlia, que pot arribar als 30 metres
d’alçada, amb una capçada piramidal sostinguda per un tronc recte, d’escorça
finament escletxada i rugosa. Pel seu aspecte pot confondre’s amb un pi, però
el que semblen fulles aciculars són realment petites branques articulades,
estriades longitudinalment, amb funció fotosintetitzadora, semblants a la cua
de cavall (Equisetum).
 |
| Les fulles són petites esquames membranàcies |
Fulles El que
semblen fulles aciculars són en realitat petites branques que realitzen la
fotosíntesi. Les vertaderes fulles són minúscules esquames en número de 7 a 10 per verticil, amb l’àpex agut i de consistència membranàcia, de color bru, sense funció assimiladora. i estan situades
als nusos d’aquestes branquetes, que prenen així l’aspecte dels equisets o cua
de cavall.
 |
| Flors masculines en espigues terminals |
Flors unisexuals
en inflorescències que apareixen en arbres diferents, és a dir, arbres
masculins i arbres femenins (dioic). Les flors masculines surten en espigues
terminals penjants a l’àpex de les rametes, de 2-5 cm de llarg per 2-4 mm de
diàmetre, de color verd groguenc, cada flor amb dues bràctees i un sol estam
exsert. Les flors femenines surten en aments al llarg de les rametes laterals;
cada flor té dues bractèoles carnoses, són de 2-3 mm, el·lipsoïdals, de color
verd clar, amb l’ovari comprimit i dos estigmes filiformes rojos.
 |
| Inflorescències femenines en aments |
 |
| Infructescències paregudes a petites pinyes |
Fruit en
infructescències globoses, dehiscents, una espècie de cons llenyosos verds de
joves i bruns a la maturitat, amb dues bractèoles acrescents formant petites
valves que s’obrin per deixar sortir les llavors platejades i alades.
USOS I PROPIETATS:
Emprada en jardineria, especialment en alineacions, per la seua rusticitat,
doncs prospera en qualsevol tipus de sòl i suporta la sequera, si no és massa
prolongada, i les gelades no intenses.
També s’empra com
pantalla tallavent i per a fixació de terrenys en ribes i àrees costaneres. Les
seues arrels mantenen una relació simbiòtica amb fongs que, com a resultat,
fixa el nitrogen atmosfèric, com fan algunes fabàcies.
 |
| Inflorescències masculines |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Casuarina
deriva del malai “kassuwaris” que
significa casuari, la gran au corredora de Nova Zelanda amb ales rudimentàries,
pel paregut de les fulles filiformes d’aquest arbre amb les plomes del casuari.
L’epítet específic cunninghamiana
és en honor del botànic anglès Allan Cunningham (1791-1839), que va estudiar la
flora d'Austràlia i Nova Zelanda, i va ser superintendent dels jardins botànics
a Sydney, i del seu germà Richard Cunningham (1793-1835), també botànic.
En Florida i en Àfrica del Sud esdevé una espècie invasora
degut a que es multiplica fàcilment per les petites llavors transportades pel
vent, que tenen un alt percentatge de viabilitat.
Casuarina
cunninghamiana va ser descrita pel botànic neerlandès Friedrich
Miquel (1811-1871) en Revisio
critica Casuarinarum, 1848.
Família Casuarinaceae
