Chenopodium ambrosioides L.

NOMS: Te bord. Te fals. Herba dels leprosos, Te de la reina. Castellà : Ajasote. Hierba hormiguera. Pasote. Pazote. Té de Méjico. Te español. Gallego: Herba da illarga. Herba do té. Èuscara: Inurri belarra. Portuguès: Erva-formigueira. Erva-formiga. Chá-do-México. Italià: Farinello aromatico. Francès: Chénopode fausse ambroisie, Thé du mexique. Anglès: Epazote, Mexican tea, Spanish tea, Wormseed. American Wormseed. Alemany: Mexikanisches Teekraut. Tee-Gänsefuß. Neerlandès: Welriekende Ganzevoet. Grec: Χηνοπόδιον αμβροσιοειδές.

Despren olor a llimona

SINÒNIMS: Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Camps de cultiu, jardins i vores de camins, en llocs humits. Fins els 700 metres d’altitud

Herba erecta que pot arribar al metre d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Tot i que de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba robusta, erecta, que pot arribar a passar del metre d’alçada i desprèn un agradable olor a llimona. Tiges ramificades, estriades, pubescents i glanduloses.

Fulles lanceolades de marge amplament serrat

Fulles peciolades, lanceolades, de distribució alterna, amb el marge amplament serrat i nerviació pinnada.

Flors agrupades en glomèruls axil·lars

Flors en panícula terminal allargada i foliosa, amb flors petites agrupades en glomèruls axil·lars densos i sèssils. Les flors terminals són hermafrodites i les laterals femenines. Totes són pentàmeres i monoclamídies, amb cinc sèpals lliures, d’1-2 mm. Androceu de cinc estams oposats als sèpals amb anteres de quatre teques. Gineceu amb ovari súper amb tres estigmes. Floreix de juliol a novembre.

Fruit en aqueni dins del periant persistent

Fruit en aqueni llis, negre lluent i comprimit que es dissemina junt al periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que el gènere Chenopodium no ho és, les famílies Chenopodiaceae i Amaranthaceae tenen un gran percentatge de plantes C4. Mentre que la major part de les plantes realitzen el que es coneix com a fotosíntesi C3, les que s’han adaptat a ambients àrids realitzen una forma modificada i més eficient al medi coneguda com a fotosíntesi C4. Açò es deu a dues raons: la primera és que aquest sistema no pateix fotorrespiració, procés que actua contra la fotosíntesi; i la segona és que aquestes plantes poden mantindre tancats els seus porus durant més temps, evitant així la pèrdua d’aigua.

USOS I PROPIETATS: És una planta cultivada com a vermífuga i estomacal. Tot i això cal evitar prendre aquest té bord durant l’embaràs i la lactància, així com als nen petits, car pot esdevindre tòxic i no s’ha de prendre sense control mèdic.

Els indígenes equatorians creuen que té propietats per augmentar la memòria, potser per la riquesa d’àcid glutàmic d’aquesta espècie.

Flors en panícula terminal allargada i foliosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chenopodium deriva del grec “chēn, chēnós” oca, i de “pódion” diminutiu de pota, en al·lusió a la forma de les fulles d’algunes espècies del gènere que semblen potes d’oca.

L’epítet específic ambrosioides ve d "Ambrosia" un gènere de la fa mília de les asteràcies, i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, és a dir, paregut a l’ambrosia.

Els indígenes mexicans la coneixien com epazolt. En Mèxic, al segle XVI, es prenia l’epazotl a les menjades per enfortir el cos, i la infusió de les arrels s’emprava per les disenteries, fent que s’expulsés del ventre els animals nocius. La primera notícia sobre l'epazotl a Europa prové del metge de Felip II, Francisco Hernández, a l’any 1577, que nomena les virtuts medicinals que els natius mexicans atribuïen a la planta. Va ser importada de Mèxic al segle XVII per a fer-ne infusions, doncs és agradable de prendre.

Conté ascaridol que produeix un efecte paralitzant i narcòtic sobre els paràsits intestinals, fent que es desprenguen del teixit intestinal on es troben adherits, per la qual cosa ha estat utilitzat com antihelmíntic en el control de nematodes.

Chenopodium ambrosioides va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum

 éd. 1 : 219, 1753

Família Chenopodiaceae

Atriplex patula L.

NOMS: Salat de fulla estreta. Blet bort. Castellà: Armuelle silvestre. Armuelle. Portuguès: Armolas. Italià: Atriplice erba-corregiola. Francès: Arroche étalée. Anglès: Common orache, Iron root. Alemany: Gemeine Melde. Ruten-Melde. Neerlandès: Uitstaande Melde.

Inflorescències paniculades

SINÒNIMS: Atriplex ceretana Senn.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats ruderals, camps de cultiu, vores de camins, marges, sobre sòls humits. Fins els 1000 metres d’altitud

Llargues tiges erectes o prostrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb llargues tiges glabres molt obertes i laxes, prostrades o erectes, de fins un metre d’alçada.

Fulles esparses linear-lanceolades

Fulles esparses, atenuades en pecíol, linears o lanceolades, de vegades amb un parell de lòbuls a la base orientats cap a l’àpex de la fulla, mai cap a la base, marge enter o dentat.

Flors masculines amb cinc estams

Flors en inflorescències paniculades, unisexuals, amb cinc tèpals poc aparents, les masculines amb cinc estams i les femenines amb un gineceu súper. Duen dues petites bràctees oposades que es mantenen i creixen fins a la maduració del fruit. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a novembre.

Fruit en aqueni dins les valves fructíferes

Fruit en aqueni tancat entre valves fructíferes romboïdals persistents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Atriplex reben, en general, el nom comú de salats degut a que, com adaptació a la dificultat d’extreure l’aigua dels sòls salins en què arrela, presenten les fulles més o menys crasses i el suc cel·lular també salabrós.

USOS I PROPIETATS: Les fulles s’han emprat en medicina popular com emmenagog i laxant.

És una planta halòfita (tolerants a la sal) i és capaç d'acumular grans quantitats de sal en els seus teixits, per la qual cosa s'ha proposat per a la bioremediació de llocs contaminats amb sal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Atriplex¸deriva d’atriplex, una llatinització del grec "ατραϕαξυς atraphaxis" compost del prefix privatiu “α- a-” i de "τρέφω trefo" nutrir, alimentar, és adir, no nutrient, per l’escàs valor nutritiu d’aquest gènere.

L’epítet específic patula ve del llatí  “patulus, -a, -um” i significa ample, estès, per l’hàbit d’aquesta espècie.

Atriplex patula va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1053–1054. 1753

Família Chenopodiaceae (Amaranthaceae)

Paspalum dilatatum Poiret

NOMS: Gram d’aigua. Panís de les pampes. Serreig d'arròs. Agram. Castellà : Pasto chato. Pasto miel. Zacate amargo. Italià: Panico brasiliano. Paspalo dilatato. Francès: Herbe de dallis. Millet bâtard. Anglès: Dallisgrass. Water Grass. Alemany: Dallisgras.

Llargues espigues amb el raquis vermellós

SINÒNIMS: Digitaria dilatata (Poir.) Coste; Panicum platense (Spreng.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Ruderal, prats, marges de camins i llocs humits ruderalitzats.

Les tiges poden arribar al metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa, amb arrels profundes, que creix en forma de gespa, amb tiges que poden fer més d’un metre de longitud.

Lígula membranosa

Fulles glabres amb només uns pèls llargs a prop de la lígula, amb un limbe estret, de fins un centímetre d’amplada, però que pot arribar a mesurar més d’un pam de llarg; lígula membranosa

Espiguetes amplament ovades amb llargs pèls

Flors en panícula d’espigues llargues, separades entre si, pèndules, amb peduncle. Flors en petites espiguetes amplament ovades, sense gluma inferior i la superior amb llargs pèls llanosos, aplicades, de dos en dos, a un costat del raquis, de vegades vermellós. Floreix de juliol a novembre.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi de color marró, quan madura, amb pèls fins. És una espècie majoritàriament apomíctica.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, es denomina apomixi a la reproducció asexual per mitjà de llavors. Les plantes apomíctiques produeixen les seues llavors sense meiosi ni fecundació, per la qual cosa els seus descendents són genèticament idèntics a la planta mare. L’apomixi permet la fixació indefinida de genotips altament adaptats al seu ambient. A més els descendents no romanen als voltants de la planta mare, competint amb ella per recursos, sinó que gràcies a la dispersió de les llavors els nous individus poden explorar i conquistar nous ambients.

Flors en panícula de llargues espigues separades entre si

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per a gespes degut a llur resistència, doncs suporta la sequera i l’excés d’aigua.

Al seu lloc d’origen es fa servir com a planta farratgera per al bestiar, i és una bona cobertura per evitar l’erosió, especialment la causada per vessament d’aigua.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Paspalum deriva del grec “paspalos” que era el nom que rebia un tipus de farina.

L’epítet específic dilatatum deriva del llatí “dilato” que significa dilatat, allargat, per les llargues espigues.

Es diferència de Paspalum paspalodes i de Paspalum vaginatum perquè aquestes espècies són més petites i només tenen dues espigues en forma de “V” a la part superior de la tija.

És considerada una perillosa planta invasora en diversos països. Probablement introduïda a França al segle XIX amb els vellons importats per la indústria de la llana, i reintroduïda als anys 60 com a cultiu farratger, apareix a l’actualitat al llarg del Mediterrani i la costa atlàntica, poblant els prats humits, les vores de rius i rieres i els cultius d’arròs.

Paspalum dilatatum va ser descrita en 1804 per Poiret en l'Enciclopèdia Metòdica, Botànica

Família Gramineae (Poaceae)