Persicaria maculosa Gray

NOMS: Herba presseguera. Herba felera. Herba de la mala bua. Castellà: Persicaria. Duraznillo. Hierba pejiguera. Occità: Camba-roja, Erbo de sant cristòu, Mèca de piòt. Èuscara: Astapiperra. Txiñurri-belarr. Gallego: Herba pulgueira. Cristas. Portuguès: Persicária. Cristas. Erva-pulgueira. Italià: Persicaria. Francès: Persicaire, Renouée persicaire. Anglès: Persicaria. Lady's-thumb Smartweed. Red leg, Red shank. Alemany: Floh Knöterich. Pfirsichblättriger Knöterich. Neerlandès: Perzikkruid. Smerte. Grec: Πιπεριά άγρια. Rus: Горе́ц почечу́йный. Ucraïnès: Гірчак почечуйний. Xinès: 春蓼

Flors en espigues denses terminals o axil·lars

SINÒNIMS: Polygonum persicaria L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Bidention. Polygono-Chenopodion. Ruderal i arvense. Torrents, rius, basses, albuferes i vores de llocs amb aigua. Fins els 1400 metres d’altitud.

Tiges vermelloses de nusos inflats

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa, de fins 80 cm d’alçada, que creix sobre terres humides i sòls alterats, i als torrents d’aigua dolça. Manté els rizomes dins l’aigua i les tiges, erectes o ascendents, a fora. Les tiges són vermelloses i llises, amb els nusos inflats.

Les fulles tenen una taca obscura a l'anvers

Fulles de distribució alterna, llargament lanceolades amb el marge enter, sèssils o subsèssils, de vegades presenten una taca negrosa a l’anvers, amb ocrea pubescent i ciliada al nus d’on surten les fulles.

Flors menudes de periant petaloide

Flors en espigues denses terminals o axil·lars, amb flors menudes, blanques o de color de rosa, que tenen a la base bràctees escarioses. Són trímeres i hermafrodites, amb un periant petaloide de 2-3 mm format per dos verticils de tres peces, tot i que dos tèpals estan soldats i sembla que sols hi ha cinc peces. Androceu amb sis estams d’anteres incluses i petites. Gineceu súper amb 2-3 estils soldats amb 2-3 estigmes capitats. Floreix a l’estiu i tardor.

Fruit en aqueni, aquest encara tendre

Fruit en aqueni lenticular o trígon, negre i lluent quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica distintiva de les poligonàcies és l’òcrea, una estructura formada per les estípules axil·lars membranoses soldades formant una peça, una coberta que envolta la tija com un cucurutxo. Les plantes que tenen òcrea s'anomenen ocreades.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular se li atribueixen propietats astringents, antipútrides i vulneràries. Les parts aèries i les arrels es fa servir per curar úlceres i ferides, i el seu suc s’empra per calmar el mal de queixal.

Les fulles i brots tendres es poden menjar com un saborós i nutritiu aliment vegetal en amanida.

Òcrea pubescent i ciliada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Persicaria ve de “(Prunus) persica” el préssec o bresquilla, pel paregut de les fulles amb les del presseguer. L’epítet específic maculosa deriva del llatí “macula” que significa taca, és a dir, tacat, per la taca negrosa que apareix a l’anvers d’algunes fulles.

El genèric del sinònim, Polygonum, deriva, segons la Flora ibèrica, del grec “polýs”, moltes, i de “gónos” fèrtil, llavor, per les moltes llavors que produeix. Tot i això, Andrés Laguna, a la seua traducció de Dioscòrides, comenta que “Llámase Polygonon, en griego, que quiere decir llena de muchas rodillas, por cuanto los dichos nudos se asemejan a rodilluelas”.

Persicaria maculosa és l’espècie tipus del gènere “Persicaria” que abans estava inclòs en el gènere Polygonum.

Aquesta planta pot ser un problema per als cultius de cereals, fruiters i cítrics, per la qual cosa és considerada una mala herba. En alguns llocs és considerada una planta invasora, com a Amèrica del Nord, on s’ha estès des de que es va observar per primera vegada a la regió dels Grans Llacs en 1843.

Família Polygonaceae

Chenopodium ambrosioides L.

NOMS: Te bord. Te fals. Herba dels leprosos, Te de la reina. Castellà : Ajasote. Hierba hormiguera. Pasote. Pazote. Té de Méjico. Te español. Gallego: Herba da illarga. Herba do té. Èuscara: Inurri belarra. Portuguès: Erva-formigueira. Erva-formiga. Chá-do-México. Italià: Farinello aromatico. Francès: Chénopode fausse ambroisie, Thé du mexique. Anglès: Epazote, Mexican tea, Spanish tea, Wormseed. American Wormseed. Alemany: Mexikanisches Teekraut. Tee-Gänsefuß. Neerlandès: Welriekende Ganzevoet. Grec: Χηνοπόδιον αμβροσιοειδές.

Despren olor a llimona

SINÒNIMS: Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Camps de cultiu, jardins i vores de camins, en llocs humits. Fins els 700 metres d’altitud

Herba erecta que pot arribar al metre d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Tot i que de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba robusta, erecta, que pot arribar a passar del metre d’alçada i desprèn un agradable olor a llimona. Tiges ramificades, estriades, pubescents i glanduloses.

Fulles lanceolades de marge amplament serrat

Fulles peciolades, lanceolades, de distribució alterna, amb el marge amplament serrat i nerviació pinnada.

Flors agrupades en glomèruls axil·lars

Flors en panícula terminal allargada i foliosa, amb flors petites agrupades en glomèruls axil·lars densos i sèssils. Les flors terminals són hermafrodites i les laterals femenines. Totes són pentàmeres i monoclamídies, amb cinc sèpals lliures, d’1-2 mm. Androceu de cinc estams oposats als sèpals amb anteres de quatre teques. Gineceu amb ovari súper amb tres estigmes. Floreix de juliol a novembre.

Fruit en aqueni dins del periant persistent

Fruit en aqueni llis, negre lluent i comprimit que es dissemina junt al periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que el gènere Chenopodium no ho és, les famílies Chenopodiaceae i Amaranthaceae tenen un gran percentatge de plantes C4. Mentre que la major part de les plantes realitzen el que es coneix com a fotosíntesi C3, les que s’han adaptat a ambients àrids realitzen una forma modificada i més eficient al medi coneguda com a fotosíntesi C4. Açò es deu a dues raons: la primera és que aquest sistema no pateix fotorrespiració, procés que actua contra la fotosíntesi; i la segona és que aquestes plantes poden mantindre tancats els seus porus durant més temps, evitant així la pèrdua d’aigua.

USOS I PROPIETATS: És una planta cultivada com a vermífuga i estomacal. Tot i això cal evitar prendre aquest té bord durant l’embaràs i la lactància, així com als nen petits, car pot esdevindre tòxic i no s’ha de prendre sense control mèdic.

Els indígenes equatorians creuen que té propietats per augmentar la memòria, potser per la riquesa d’àcid glutàmic d’aquesta espècie.

Flors en panícula terminal allargada i foliosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chenopodium deriva del grec “chēn, chēnós” oca, i de “pódion” diminutiu de pota, en al·lusió a la forma de les fulles d’algunes espècies del gènere que semblen potes d’oca.

L’epítet específic ambrosioides ve d "Ambrosia" un gènere de la fa mília de les asteràcies, i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, és a dir, paregut a l’ambrosia.

Els indígenes mexicans la coneixien com epazolt. En Mèxic, al segle XVI, es prenia l’epazotl a les menjades per enfortir el cos, i la infusió de les arrels s’emprava per les disenteries, fent que s’expulsés del ventre els animals nocius. La primera notícia sobre l'epazotl a Europa prové del metge de Felip II, Francisco Hernández, a l’any 1577, que nomena les virtuts medicinals que els natius mexicans atribuïen a la planta. Va ser importada de Mèxic al segle XVII per a fer-ne infusions, doncs és agradable de prendre.

Conté ascaridol que produeix un efecte paralitzant i narcòtic sobre els paràsits intestinals, fent que es desprenguen del teixit intestinal on es troben adherits, per la qual cosa ha estat utilitzat com antihelmíntic en el control de nematodes.

Chenopodium ambrosioides va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum

 éd. 1 : 219, 1753

Família Chenopodiaceae

Atriplex patula L.

NOMS: Salat de fulla estreta. Blet bort. Castellà: Armuelle silvestre. Armuelle. Portuguès: Armolas. Italià: Atriplice erba-corregiola. Francès: Arroche étalée. Anglès: Common orache, Iron root. Alemany: Gemeine Melde. Ruten-Melde. Neerlandès: Uitstaande Melde.

Inflorescències paniculades

SINÒNIMS: Atriplex ceretana Senn.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats ruderals, camps de cultiu, vores de camins, marges, sobre sòls humits. Fins els 1000 metres d’altitud

Llargues tiges erectes o prostrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb llargues tiges glabres molt obertes i laxes, prostrades o erectes, de fins un metre d’alçada.

Fulles esparses linear-lanceolades

Fulles esparses, atenuades en pecíol, linears o lanceolades, de vegades amb un parell de lòbuls a la base orientats cap a l’àpex de la fulla, mai cap a la base, marge enter o dentat.

Flors masculines amb cinc estams

Flors en inflorescències paniculades, unisexuals, amb cinc tèpals poc aparents, les masculines amb cinc estams i les femenines amb un gineceu súper. Duen dues petites bràctees oposades que es mantenen i creixen fins a la maduració del fruit. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a novembre.

Fruit en aqueni dins les valves fructíferes

Fruit en aqueni tancat entre valves fructíferes romboïdals persistents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Atriplex reben, en general, el nom comú de salats degut a que, com adaptació a la dificultat d’extreure l’aigua dels sòls salins en què arrela, presenten les fulles més o menys crasses i el suc cel·lular també salabrós.

USOS I PROPIETATS: Les fulles s’han emprat en medicina popular com emmenagog i laxant.

És una planta halòfita (tolerants a la sal) i és capaç d'acumular grans quantitats de sal en els seus teixits, per la qual cosa s'ha proposat per a la bioremediació de llocs contaminats amb sal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Atriplex¸deriva d’atriplex, una llatinització del grec "ατραϕαξυς atraphaxis" compost del prefix privatiu “α- a-” i de "τρέφω trefo" nutrir, alimentar, és adir, no nutrient, per l’escàs valor nutritiu d’aquest gènere.

L’epítet específic patula ve del llatí  “patulus, -a, -um” i significa ample, estès, per l’hàbit d’aquesta espècie.

Atriplex patula va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1053–1054. 1753

Família Chenopodiaceae (Amaranthaceae)