Vicia faba L.

NOMS: Fava. Favera. Castellà: Haba. Occità: Favièra. Gallego: Faba. Feixoca. Éuscara: Baba. Abaño. Portugués: Faveira. Fava. Italià: Favino. Fava. Francès: Fève, Féverole. Anglès: Broad bean. Alemany: Ackerbohne. Dicke Bohne. Neerlandès: Tuinboon. Veldboon. Grec: Κύαμος. Κουκιά

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Faba vulgaris Moench

DISTRIBUCIÓ:  Originària d’Àsia, és conreada arreu del mon

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Introduïda. Cultivada com a llegum, rarament naturalitzada.

Tiges tetràgones de fins un metre

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, pubescent, glauca, amb tiges tetràgones i rígides de fins 80 cm, tot i que pot ultrapassar el metre d’alçada.

Fulla composta sense circell

Fulles compostes, paripinnades i sense circell,  amb 1-3 parells de grans folíols ovats, d’un verd glauc, amb petites estípules herbàcies.

Flors papilionades amb les ales negres

Flors en inflorescències en raïms axil·lars pedunculats, de 2-5 flors hermafrodites, papilionades, amb calze campanulat i glabre, dividit en cinc dents desiguals, més curtes que el tub, triangulars i agudes. Corol·la l’estendard blanquinós amb venes obscures i les ales negroses. Androceu diadelf format per 10 estams. Gineceu súper amb estil pubescent, acabat en un estigma terminal. Floreix de febrer a maig, tot i que pot prolongar-se la floració fins a juliol.

Fruit en llegum llarg i comprimit

Fruit és un llegum de fins un pam de llarg, oblong i comprimit, que conté les llavors, que són les faves que es recullen verdes i quan maduren són de color obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Beijerinck va descobrir, treballant amb plantes de Vicia faba, el principi de la fixació simbiòtica del nitrogen per les lleguminoses; procés fonamental per a mantenir la fertilitat dels sòls. Martinus Willem Beijerinck és considerat el fundador de la virologia. El 1898, va descobrir que la malaltia del mosaic del tabac era produïda per un agent més petit que un bacteri, i va donar al nou patogen el nom de virus (verí).

Calze amb cinc dents desiguals

USOS I PROPIETATS: Les flors són demulcents i la seu infusió és diürètica. Les valves del fruit salutíferes, i les granes fan augmentar la fertilitat dels sementals, però són galactòfugues, és a dir, que detenen la secreció de la llet i poden provocar favisme, una malaltia caracteritzada per icterícia hemolítica, amb anèmia, astènia, hemoglobinúria, trastorns digestius i febre.

Les faves són un plat apreciat a les nostres terres. Estofades amb cansalada, botifarra, costelles de porc o  all tendre és un plat deliciós, però per l’alt percentatge de proteïnes (fins el 30%) no cal cuinar-les amb carn. Saltades amb ceba, carxofa o alls tendres componen un plat simple i molt apreciat.

Les faves més granades, les de cella negra, s’assequen i es poden emmagatzemar durant tot l’hivern. Aquestes faves seques bullides amb un poc d’herbasana (Mentha spicata) són un plat habitual als bars dels pobles valencians.

Hi ha una varietat especialment conreada per a farratge per al bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del grec “bíkion, -ou” que significa gera, i va passar al llatí “vicia, -ae” per denominar la veça (Vicia sativa)

L’epítet específic faba també ve del grec “fágo” que significa que es pot menjar, comestible.

Hi ha evidències del seu cultiu a la Península Ibèrica des de l’any 3.000 aC. En climes temperats es sembra de setembre a novembre, però als llocs on hi ha glaçades a l’hivern, es sembra al febrer, doncs la favera pot glaçar-se i estar aturada fins la primavera. És una lleguminosa molt rústica però és atacada pel pugó negre de la fava (Aphis fabae)

Per entrar a l’escola de Pitàgores els alumnes havien de sotmetre’s a certes normes, entre les quals hi havia la de no menjar carn, ous... ni faves. Hi ha diverses versions del perquè d’aquesta prohibició; una d’elles diu que Pitàgores patia de favisme i quan ingeria aquesta llegum es posava malalt. El cert és que, diu la llegenda, el famós matemàtic va ser detingut i assassinat mentre fugia dels seus enemics per no voler creuar un camp de faves. Aquesta aversió de Pitàgores per les faves el documenta Llucià en el llibre II de les Històries verídiques: “...van coure faves, com tenen costum de fer quan ixen triomfants d’una guerra, van celebrar la victòria amb un convit i van fer una gran festa. L’únic que no hi va participar va ser Pitàgores, que va seure tot sol, sense menjar res, a causa de la seua aversió a ingerir faves”

Altres antics, com Plutarc, atribuïen a les faves qualitats afrodisíaques, i Aristòtil comparava la fava amb els òrgans sexuals. Potser per això en València anomenem fava al penis. 

Un costum castellà que ens ha arribat des de fa poc temps, és el tortell de Reis, que porta dues sorpreses. Una solia ser una moneda, ara substituïda per la figureta d’un rei (com que som una monarquia...) i l’altra era una fava, que obligava a qui li eixia a pagar el tortell. D’ací l’expressió castellana de “tonto l’haba”. A les nostres comarques hi ha nombroses dites, com per exemple estar fava, o això són faves contades.

Vicia faba és la espècie tipus de la família Fabaceae, a la qual dona nom.

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Poa annua L.

NOMS: Maimort, Pelosa, Peu de boc, Poa anual, Pèl de bou, Pèl de ca. Castellà: Espiguilla, Hierba de punta, Poa. Occità: Margaioun. Portuguès: Cabelo-de-cão. Erva-das-galinhas. Italià: Fienarola annuale. Francès: Pâturin annuel. Anglès: Annual bluegrass, Annual meadow grass. Alemany: Einjährige Rispe. Einjähriges Rispengras. Spitzgras. Neerlandès: Straatgras. Grec: Πόα η ετήσια. Rus: Мя́тлик одноле́тний. Ucraïnès: Тонконіг однорічний. Xinès: 早熟禾

Flors en panícula laxa

SINÒNIMS: Poa annua subsp. annua;

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita. Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Cespitosa de fins un pam d'alçada

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camps de secà i de regadiu, camins, erms, pastures i llocs ruderals. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa de fins un pam d’alçada, glabrescent,

Lígula membranàcia

Fulles de beina llisa i aplanada, limbe pla, de prefoliació plegada, curtes i romes a l’àpex, suaus, de color verd clar, amb el marge finament dentat. Les puntes de les fulles en forma de caputxa o proa de vaixell és una característica del gènere. La lígula és membranàcia, oblonga i sense aurícules.

Espiguetes amb 3-6 flors

Flors en panícula laxa de forma triangular, erecta, amb branques solitàries o geminades. Espiguetes amb 3-6 flors amb pèls però sense aresta; de vegades tenyides de porpra. Glumes desiguals que arriben a la meitat de l’espigueta. Floreix tot l’any

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi que serà viable durant alguns anys.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és especialment efectiva en la seua adaptació al medi (es troba fins l’Antàrtica). Als camps d’esport on el manteniment és fort, amb baixa altura de tall, fertilització, reg, etc. que no permet la floració, la Poa annua es fa perenne, adquirint un hàbit de creixement estolonífer (Poa annua var. reptans)

USOS I PROPIETATS: És una herba que forma part de les praderes o gespes decoratives o esportives com els camps de golf, tot i que de vegades es considera una mala herba d’aquestes gespes, doncs fa taques de color verd clar entre el verd intens de la gespa decorativa.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Poa deriva del grec “poa” que significa herba, especialment la que s’empra com farratge.

El nom específic annua és un epítet llatí que significa anual, doncs és una planta de cicle anual.

El pol·len és al·lergogen i pot provocar trastorns al·lèrgics en persones susceptibles.

Poa annua va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 68. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Persicaria maculosa Gray

NOMS: Herba presseguera. Herba felera. Herba de la mala bua. Castellà: Persicaria. Duraznillo. Hierba pejiguera. Occità: Camba-roja, Erbo de sant cristòu, Mèca de piòt. Èuscara: Astapiperra. Txiñurri-belarr. Gallego: Herba pulgueira. Cristas. Portuguès: Persicária. Cristas. Erva-pulgueira. Italià: Persicaria. Francès: Persicaire, Renouée persicaire. Anglès: Persicaria. Lady's-thumb Smartweed. Red leg, Red shank. Alemany: Floh Knöterich. Pfirsichblättriger Knöterich. Neerlandès: Perzikkruid. Smerte. Grec: Πιπεριά άγρια. Rus: Горе́ц почечу́йный. Ucraïnès: Гірчак почечуйний. Xinès: 春蓼

Flors en espigues denses terminals o axil·lars

SINÒNIMS: Polygonum persicaria L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Bidention. Polygono-Chenopodion. Ruderal i arvense. Torrents, rius, basses, albuferes i vores de llocs amb aigua. Fins els 1400 metres d’altitud.

Tiges vermelloses de nusos inflats

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa, de fins 80 cm d’alçada, que creix sobre terres humides i sòls alterats, i als torrents d’aigua dolça. Manté els rizomes dins l’aigua i les tiges, erectes o ascendents, a fora. Les tiges són vermelloses i llises, amb els nusos inflats.

Les fulles tenen una taca obscura a l'anvers

Fulles de distribució alterna, llargament lanceolades amb el marge enter, sèssils o subsèssils, de vegades presenten una taca negrosa a l’anvers, amb ocrea pubescent i ciliada al nus d’on surten les fulles.

Flors menudes de periant petaloide

Flors en espigues denses terminals o axil·lars, amb flors menudes, blanques o de color de rosa, que tenen a la base bràctees escarioses. Són trímeres i hermafrodites, amb un periant petaloide de 2-3 mm format per dos verticils de tres peces, tot i que dos tèpals estan soldats i sembla que sols hi ha cinc peces. Androceu amb sis estams d’anteres incluses i petites. Gineceu súper amb 2-3 estils soldats amb 2-3 estigmes capitats. Floreix a l’estiu i tardor.

Fruit en aqueni, aquest encara tendre

Fruit en aqueni lenticular o trígon, negre i lluent quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica distintiva de les poligonàcies és l’òcrea, una estructura formada per les estípules axil·lars membranoses soldades formant una peça, una coberta que envolta la tija com un cucurutxo. Les plantes que tenen òcrea s'anomenen ocreades.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular se li atribueixen propietats astringents, antipútrides i vulneràries. Les parts aèries i les arrels es fa servir per curar úlceres i ferides, i el seu suc s’empra per calmar el mal de queixal.

Les fulles i brots tendres es poden menjar com un saborós i nutritiu aliment vegetal en amanida.

Òcrea pubescent i ciliada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Persicaria ve de “(Prunus) persica” el préssec o bresquilla, pel paregut de les fulles amb les del presseguer. L’epítet específic maculosa deriva del llatí “macula” que significa taca, és a dir, tacat, per la taca negrosa que apareix a l’anvers d’algunes fulles.

El genèric del sinònim, Polygonum, deriva, segons la Flora ibèrica, del grec “polýs”, moltes, i de “gónos” fèrtil, llavor, per les moltes llavors que produeix. Tot i això, Andrés Laguna, a la seua traducció de Dioscòrides, comenta que “Llámase Polygonon, en griego, que quiere decir llena de muchas rodillas, por cuanto los dichos nudos se asemejan a rodilluelas”.

Persicaria maculosa és l’espècie tipus del gènere “Persicaria” que abans estava inclòs en el gènere Polygonum.

Aquesta planta pot ser un problema per als cultius de cereals, fruiters i cítrics, per la qual cosa és considerada una mala herba. En alguns llocs és considerada una planta invasora, com a Amèrica del Nord, on s’ha estès des de que es va observar per primera vegada a la regió dels Grans Llacs en 1843.

Família Polygonaceae