Brachypodium distachyon (L.) Beauv.

NOMS: Fenàs anual. Fenàs de dues rengles. Llistó Castellà: Gramilla. Espiguilla de burro. Botea. Francès: Brachypode à deux épis. Italià: Paléo annuale. Anglès: Purple False-brome. Stiff Brome. Alemany: Zweiährige Zwenke.

Normalment hi ha dues espiguetes per tija

SINÒNIMS: Bromus distachyos L.;  Trachynia distachya (L.) Link.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània     

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Llocs secs, prats teròfits, coscollars i marges de camins. Fins els 1500 m d’altitud

Herba petita amb les tiges geniculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita gramínia erecta de fins un pam d’alçada, geniculada, de tiges rígides i nues a la part superior.

Fulles amb pèls i lígula membranosa

Fulles de color verd clar, amb pèls a la beina i al limbe, curtes, planes i escabres.

Glumel·la inferior amb aresta

Flors en espiga curta i erecta, amb espiguetes arestades disposades directament sobre la tija. Glumel·les iguals, la inferior acabada en una aresta més llarga que les flors. Floreix a la primavera, fins el mes de juny.

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, al seu llibre “Gramínies. Conèixer-les i distingir-les” que “Gramínies vol dir alimentació, recuperació d’espais degradats, oci, excipients, cosmètics, al·lèrgies, jardineria, art, mobles, estris, biocombustible...” i és veritat, doncs les civilitzacions humanes s’han format al voltant de les gramínies i han evolucionat gràcies a d’elles.

USOS I PROPIETATS: Aquesta herba, aparentment insignificant, és un excel·lent organisme model per a l’estudi del genoma de les gramínies i, per tant, dels cereals, essencials per a l’alimentació humana. Una sèrie d’atributs dels seus genomes, la petita estatura, l’auto-fertilitat, un curt cicle vital, les simples necessitats, i un sistema de transformació eficient ha facilitat el que haja sigut seqüenciat el seu genoma i publicat a la revista “Nature” en 2010. 

Brachypodium distachyon s’ha consolidat, des d’aleshores, com una eina important per a la genòmica comparativa. En l’actualitat s’està convertint en un model per a les malalties de les plantes de cultiu, facilitant la transferència, del model als cultius, dels coneixement sobre la resistència a la malaltia. També és un model útil per als estudis de biologia del desenvolupament evolutiu.

Espiguetes disposades directament sobre la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brachypodium, deriva del grec “βραχύς brachýs” breu, curt, i de “πούς, ποδός” peu, tija, és a dir, de tija curta.

El nom específic distachyon ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és adir, amb dues espigues, perquè, en general, duen dues espiguetes en cada tija, tot i que poden dur-ne fins cinc espiguetes.

Brachypodium distachyon va ser descrita per (L.) Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 101, 155, 156. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)

Brassica fruticulosa subsp. cossoniana (Boiss. & Reut.) Maire

NOMS: Bràssica fruticulosa. Francès: Chou ligneux. Italià: Cavolicello. Cavolo rapiciolla. Anglès: Mediterranean Cabbage. Twiggy Turnip. Alemany: Strauch-Kohl.

Flors agrupades en raïms

SINÒNIMS: Brassica cossoniana Boiss. & Reut. in Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Sud-oest Mediterrani. Ibero-magrib.

HÀBITAT:  Chamaeropo-Rhamnetum. Llocs àrids i assolellats, amb vegetació poc densa, camps de secà, herms. Entre els 100 i els 700 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba lleugerament lignificada a la base, de fins mig metre d’alçada, amb tiges erectes, ramificades i piloses.

Fulles basals pinnatipartides

Fulles inferiors en roseta, pinnatipartides, amb 2-3 parells de segments amples, mentre que les superiors són oblongues i tendeixen a ser de marge enter, tot i que ordinàriament és setulós.

Quatre pètals amb els limbes en creu

Flors agrupades en raïms, hermafrodites, tetràmeres. Calze amb quatre sèpals pilosos. Corol·la formada per quatre pètals grocs. Androceu amb dos estams curts i quatre de més llargs. Gineceu amb ovari súper i pistil acabat en estigma enter. Floreix d’octubre a maig.

Fruit en síliqua

Fruit en síliqües d’uns 3 cm, amb pedicel d’1-2 cm i bec de 3-5 mm, que presenta protuberàncies seriades, com un collaret (torulosa).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les Brassicaceae duen quatre sèpals, dels quals dos s’insereixen un xic per sota dels altres dos, i quatre pètals iguals en els que s’aprecia clarament l’ungla i el limbe. Els limbes es disposen en creu, fet que ha donat nom a la família, Cruciferae (en forma de creu) fins que s’ha canviat pel del gènere més representatiu: Brassica (Brassicaceae)

Calze amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per indicar la col.

L’epítet específic fruticulosa deriva de “fruticosus” brots bons, que ve de “frutice” arbust o planta llenyosa.  L’epítet de la subespècie, cossoniana, és en honor del botànic francès Ernest Staint-Charles Cosson (1819-1889)

El gènere Brassica és natiu de les zones temperades de clima mediterrani de l’oest d’Europa. Engloba espècies d’especial interès agrícola, doncs a aquest gènere pertanyen la mostassa, la colza, la col amb totes les seues variants, el bròquil, la floricol, el nap, la bleda... i també inclou vàries maleses.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Gagea durieui Parl.

NOMS: Gàgea. Estel groga. Castellà: Estrella amarilla. Anglès: Yellow Star-of-Bethlehem

Inflorescències cimoses d'1-4 flors

SINÒNIMS: Gagea iberica A.Terracc.; Gagea foliosa subsp. durieui (Parl.) G. López

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental (Ibero-magribí)

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Erms, pastures pedregoses, clarianes de bosc i escletxes de roca, especialment sobre sòl calcari o margós. Dels 200 als 1000 metres d’altitud.

Herba petita, de fins 15 cm d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Petita planta bulbosa, de fins 15 cm d’alçada, amb una tija de poc més d’un mil·límetre de diàmetre, sovint amb bulbils a l’axil·la de la primera fulla caulinar.

Dues fulles basals, i les caulinars ciliades

Fulles basals (2) filiformes i massisses. Una o dues fulles caulinars, linear-lanceolades i ciliades.

Flors amb sis tèpals

Flors en inflorescències cimoses d’1-4 flors hermafrodites, trímeres, amb pedicels glabres i sis tèpals lliures de color groc, atenuats a l’àpex. Androceu amb sis estams lliures inserits a la base dels tèpals. Gineceu d’ovari súper amb estil persistent acabat en estigma trilobulat i capitat.

Fruit en càpsula trígona

Fruit en càpsula loculicida trígona.

Revers dels tèpals amb una franja longitudinal verdosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els bulbs són òrgans formats per una tija ampla i molt curta, i diverses fulles que l’embolcallen: són, doncs, gemmes subterrànies especialitzades. Els bulbs de les tulipes (Tulipa) per exemple, porten fulles del tipus catafil·le, mentre que les dels alls i les cebes (Allium) queden envoltats per les beines tancades i engruixides de fulles que ja no són funcionals. En el primer cas es parla de bulbs esquamosos i, en el segon, de bulbs tunicats. Tant els uns com els altres produeixen petits bulbs que, en descompondre’s el bulb vell, donaran lloc a nous individus. Els bulbs són especialment freqüents a les liliàcies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Gagea és en honor a Sir Thomas Gage (1781 -1820), un noble anglès aficionat a la botànica.

L’epítet específic durieui és en honor al botànic francès Michel Charles Durieu de Maisonneuve (1796-1878) autor d’una Flora del Nord d’Africa (Algèria). Durieu era capità de l’exèrcit francès quan va ser comissionat per acompanyar una expedició científica a Espanya, i durant aquest temps va anar prenent-li el gust a la botànica.

Gagea durieui va ser descrita per Filippo Parlatore i Louis Charles Trabut en Fl. Algérie, Monocot.: 73. 1895 Algérie, Monocot.: 73. 1895

Família Liliaceae