Eucalyptus camaldulensis Dehnh.

NOMS: Eucaliptus. Eucaliptus de fulla estreta. Eucaliptus roig. Castellà: Eucalipto. Gomero rojo. Ucalito. Eucalipto rojo. Èuscara: Eukaliptua. Portuguès: Eucalipto macho. Calipse. Francès: Gommier de Camaldoli. Gommier des rivières. Anglès: River Redgum. Alemany: Roter Eukalyptus. Grec: Ευκάλυπτος

Inflorescències umbel·liformes

SINÒNIMS: Eucalyptus rostrata Schltdl.

DISTRIBUCIÓ:  Austràlia

HÀBITAT: Cultivat com ornamental, fins els 600 metres d’altitud.

Arbre de gran envergadura

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli de gran envergadura que arriba als 20 m d’alçada (al seu lloc d’origen fins els 60 m), simpòdic, amb l’escorça que es desprèn a tires, deixant el tronc llis i de colors clars, grisos, verdosos o brunencs.

Fulles pèndules, lleugerament falciformes

Fulles jovenívoles diferents a les adultes, amb moltes formes intermèdies. Les joves són oposades, peciolades, lanceolades, acuminades i glauques; les adultes són de distribució alterna, peciolades, pèndules, estretes i amb una lleugera forma de falç (falciformes). 

Flors amb nombrosos estams

Flors en inflorescències umbel·liformes axil·lars amb peduncle d’1-2 cm, i pedicels de 5-10 mm. Flor hermafrodita de quatre sèpals soldats amb els pètals per formar un opercle caduc a l’antesi. Androceu format per gran quantitat d’estams exserts. Gineceu d’ovari ínfer amb estil filiforme acabat en estigma capitat.  Floreix en primavera.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula de 5-8 mm de diàmetre, amb hipant, subglobosos o ovoides, amb 3-5 valves exserts.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, en les flors d’ovari ínfer, hi ha una part sobre la qual veiem el calze, la corol·la i els estams, més gros que el peduncle que la sosté, com passa en les roses. És el Hipant, és a dir, el tàlem o receptacle en forma de copa, sovint soldat a l'ovari i que queda situat per sota de les altres peces florals.

USOS I PROPIETATS: Els eucaliptus han estat importats d'Austràlia per a jardineria, repoblació forestal i per fer pasta de paper. La fusta s’empra en la construcció i per confeccionar embalatges. també produeix un excel·lent carbó i, a més a més, és una espècie mel·lífera.

Les fulles contenen olis essencials utilitzats en farmàcia, cosmètica, perfumeria i en la indústria alimentària. Les fulles tenen propietats balsàmiques, antisèptiques, expectorants, mucolítiques i antiinflamatòries. Especialment indicada pel tractament de malalties de les vies respiratòries prenent bafs de les fulles.

Fulles amb olis essencials

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Eucalyptus deriva del grec “eû” que significa be, ajustat,  i de “kalyptós” cobert, recobert, perquè els pètals, i de vegades també els sèpals, formen par de l’opercle, perfectament ajustat al hipant, que es desprèn a l’hora de la floració.

L’epítet específic camaldulensis ve de "Camaldulum" una llatinització de Camaldoli, turó prop de Nàpols on hi ha una capella de la ordre benedictina. Rep aquest nom perquè l'espècie va ser descrita per primera vegada pel botànic alemany Friedrich Dehnardt (1787-1870), curador del Jardí Botànic de Nàpols i autor de "Catalogus plantarum horti camaldulensis “

Hi ha centenars d'espècies diferents d'eucaliptus al seu continent originari, bastants menys als nostres jardins, així i tot no són fàcils de classificar. Aquesta espècie, E. Camaldulensis, és fàcil de reproduir per llavor i suporta be la sequera i el fred, amb creixement ràpid, fins i tot sobre sòl calcari. Potser per això és el més cultivat a la Península Ibèrica. És, però, un arbre agressiu, pel que no és aconsellable per jardins ni prop d’edificacions.

Els eucaliptus, en general, tenen mala fama, doncs es pensa, i amb raó, que asseca les fonts.

Eucalyptus camaldulensis va ser descrita per Frederick Dehnhardt i publicada a Catalogus Plantarum Horti Camalduensis (ed. 2) 20. 1832.

Família Myrtaceae

Brachypodium distachyon (L.) Beauv.

NOMS: Fenàs anual. Fenàs de dues rengles. Llistó Castellà: Gramilla. Espiguilla de burro. Botea. Francès: Brachypode à deux épis. Italià: Paléo annuale. Anglès: Purple False-brome. Stiff Brome. Alemany: Zweiährige Zwenke.

Normalment hi ha dues espiguetes per tija

SINÒNIMS: Bromus distachyos L.;  Trachynia distachya (L.) Link.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània     

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Llocs secs, prats teròfits, coscollars i marges de camins. Fins els 1500 m d’altitud

Herba petita amb les tiges geniculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita gramínia erecta de fins un pam d’alçada, geniculada, de tiges rígides i nues a la part superior.

Fulles amb pèls i lígula membranosa

Fulles de color verd clar, amb pèls a la beina i al limbe, curtes, planes i escabres.

Glumel·la inferior amb aresta

Flors en espiga curta i erecta, amb espiguetes arestades disposades directament sobre la tija. Glumel·les iguals, la inferior acabada en una aresta més llarga que les flors. Floreix a la primavera, fins el mes de juny.

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, al seu llibre “Gramínies. Conèixer-les i distingir-les” que “Gramínies vol dir alimentació, recuperació d’espais degradats, oci, excipients, cosmètics, al·lèrgies, jardineria, art, mobles, estris, biocombustible...” i és veritat, doncs les civilitzacions humanes s’han format al voltant de les gramínies i han evolucionat gràcies a d’elles.

USOS I PROPIETATS: Aquesta herba, aparentment insignificant, és un excel·lent organisme model per a l’estudi del genoma de les gramínies i, per tant, dels cereals, essencials per a l’alimentació humana. Una sèrie d’atributs dels seus genomes, la petita estatura, l’auto-fertilitat, un curt cicle vital, les simples necessitats, i un sistema de transformació eficient ha facilitat el que haja sigut seqüenciat el seu genoma i publicat a la revista “Nature” en 2010. 

Brachypodium distachyon s’ha consolidat, des d’aleshores, com una eina important per a la genòmica comparativa. En l’actualitat s’està convertint en un model per a les malalties de les plantes de cultiu, facilitant la transferència, del model als cultius, dels coneixement sobre la resistència a la malaltia. També és un model útil per als estudis de biologia del desenvolupament evolutiu.

Espiguetes disposades directament sobre la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brachypodium, deriva del grec “βραχύς brachýs” breu, curt, i de “πούς, ποδός” peu, tija, és a dir, de tija curta.

El nom específic distachyon ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és adir, amb dues espigues, perquè, en general, duen dues espiguetes en cada tija, tot i que poden dur-ne fins cinc espiguetes.

Brachypodium distachyon va ser descrita per (L.) Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 101, 155, 156. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)

Brassica fruticulosa subsp. cossoniana (Boiss. & Reut.) Maire

NOMS: Bràssica fruticulosa. Francès: Chou ligneux. Italià: Cavolicello. Cavolo rapiciolla. Anglès: Mediterranean Cabbage. Twiggy Turnip. Alemany: Strauch-Kohl.

Flors agrupades en raïms

SINÒNIMS: Brassica cossoniana Boiss. & Reut. in Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Sud-oest Mediterrani. Ibero-magrib.

HÀBITAT:  Chamaeropo-Rhamnetum. Llocs àrids i assolellats, amb vegetació poc densa, camps de secà, herms. Entre els 100 i els 700 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba lleugerament lignificada a la base, de fins mig metre d’alçada, amb tiges erectes, ramificades i piloses.

Fulles basals pinnatipartides

Fulles inferiors en roseta, pinnatipartides, amb 2-3 parells de segments amples, mentre que les superiors són oblongues i tendeixen a ser de marge enter, tot i que ordinàriament és setulós.

Quatre pètals amb els limbes en creu

Flors agrupades en raïms, hermafrodites, tetràmeres. Calze amb quatre sèpals pilosos. Corol·la formada per quatre pètals grocs. Androceu amb dos estams curts i quatre de més llargs. Gineceu amb ovari súper i pistil acabat en estigma enter. Floreix d’octubre a maig.

Fruit en síliqua

Fruit en síliqües d’uns 3 cm, amb pedicel d’1-2 cm i bec de 3-5 mm, que presenta protuberàncies seriades, com un collaret (torulosa).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les Brassicaceae duen quatre sèpals, dels quals dos s’insereixen un xic per sota dels altres dos, i quatre pètals iguals en els que s’aprecia clarament l’ungla i el limbe. Els limbes es disposen en creu, fet que ha donat nom a la família, Cruciferae (en forma de creu) fins que s’ha canviat pel del gènere més representatiu: Brassica (Brassicaceae)

Calze amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Brassica és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple, Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència etimològica amb la paraula grega "Βράσκη braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna Grècia per indicar la col.

L’epítet específic fruticulosa deriva de “fruticosus” brots bons, que ve de “frutice” arbust o planta llenyosa.  L’epítet de la subespècie, cossoniana, és en honor del botànic francès Ernest Staint-Charles Cosson (1819-1889)

El gènere Brassica és natiu de les zones temperades de clima mediterrani de l’oest d’Europa. Engloba espècies d’especial interès agrícola, doncs a aquest gènere pertanyen la mostassa, la colza, la col amb totes les seues variants, el bròquil, la floricol, el nap, la bleda... i també inclou vàries maleses.

Família Cruciferae (Brassicaceae)