Lolium perenne L.

NOMS: Margall. Margall trepitjat. Raigràs anglès. castellà : Ballica. Vallico. Raigrás inglés. Gallego: Amargall. Xoio. Ballico. Èuscara: Llolo-belarra. Lolloa. Portugués: Azevem. Joio silvestre. Raigaz. Occità: Margai. Italià: Logliarello. Loglio comune. Francès: Ray-grass anglais, Ray-grass commun. Anglès: Perennial ryegrass, Ryegrass. Alemany: Ausdauerndes Weidelgras. Deutsches Weidelgras. Englisches Raigras. Neerlandès: Engels Raaigras. Grec: Αγριοήρα.

Espiguetes sèssils aplicades a la tija

SINÒNIMS: Lolium tenue L.;  Lolium cristatum L. ex Nyman.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Polygonion avicularis. Camps de conreu, vores de camins, llocs trepitjats. . Entre els 100 i els 1400 metres d’altitud.  

Gramínia cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa amb tiges florals de fins 60 cm d’alçada

Lígula membranosa i aurícules

Fulles llises, lluentes, de prefoliació plegada, de 2-4 mm d’amplada, amb lígula i aurícules.

Espiguetes més llargues que els entrenusos

Flors en espiguetes compactes, sèssils, aplicades sobre la tija en un sol pla, més llargues que els entrenusos. Gluma més curta que l’espigueta. Lemma sense aresta. Floreix de maig a octubre

Fruit en cariopsi allargat

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'espícula és la inflorescència característica bàsica de les gramínies i de la família de les ciperàcies. Es tracta d’una espigueta reduïda a una, dues o diverses flors incompletes, i protegides a la base per dues bràctees o glumes. Les espícules s’agrupen formant espigues (en el cas dels Hordeum per exemple), en raïm (com els Brachypodium)  o panícules (com en la civada (Avena).

USOS I PROPIETATS: S’empra com farratge pel bestiar i, junt a altres espècies, es sembra per fer les gespes que tan de moda estan. Forma part de quasi totes les barreges per a gespes per la resistència al trepig.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lolium és un vocable que empraven Virgili i Plini per referir-se al jull o zitzània, planta que es considerava perjudicial per la vista.

L’epítet específic perenne deriva del llatí “per” un prefix intensificador, i “annus” any, és a dir, que dura més anys.

Lolium perenne va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 83. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Asperula aristata L.f.

NOMS: Herba prima. Canyeta d’or. Castellà : Asperilla de flor roja. Esquinancia. Francès: Aspérule aristée. Alemany: Grannen-Waldmeister.

 

Flors en panícules laxes

SINÒNIMS: Asperula longiflora Waldst. & Kit.;  Asperula cynanchica subsp. aristata (L.f.) Briq. & Cavill.;   

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Llocs oberts i secs, vores de camins, sobre substrat calcari, de vegades sobre la mateixa roca. Fins els 1750 metres d’altitud

 

Herba de tiges molt fines

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges molt fines, ascendents i pubèrules,

Fulles aciculars verticil·lades

Fulles aciculars, menudes, acabades en una punta aguda, en verticils de quatre fulles desiguals que cauen a la floració.

Corol·la en tub allargat acabat en quatre lòbuls

Flors en panícules laxes amb rametes divaricades. Calze amb 2 o 4 sèpals, quan hi ha. Corol·la rosada en forma de tub llarg acabat en quatre (3-5) lòbuls. El tub és pubèrul i més gran que el de Asperula cynanchica. Quatre estams inserits a la corol·la. Ovari amb estil i estigma capitat. Floreix d’abril a octubre.

Fruit

Fruit amb dos mericarpis ovoides i papil·losos de color obscur quan maduren.

USOS I PROPIETATS: Té les mateixes aplicacions que Asperula cynanchica, doncs en medicina popular no es diferencien aquestes dues espècies, i s’empren indistintament. S’ha fet servir com diürètica, per les afeccions urinàries com els càlculs renals, i per curar les angines, d’ací el nom popular d’esquinància.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si heu observat l’abreviació botànica estandarditzada de qui va descriure aquest tàxon, és (L.f.), que pertany a Carl von Linné el jove (1741-1783), el fill del famós Linné al que va succeir com cap de medicina pràctica a la Universitat d’Uppsala, per ser fill de son pare, sense examen ni defensa de cap tesi, com era habitual. La seua obra va ser ben modesta, utilitzant descripcions de son pare amb afegits fets pel fill. La més coneguda és Supplementum Plantarum..., on està inclosa aquesta Asperula aristata.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asperula ve del llatí “asper, -era, -erum”, que significa aspre, rude, i del sufix llatí diminutiu “–ula, -ulae”, en referència a l’aspror de les fines tiges i les fulles. 

El nom específic aristata és un epítet llatí que significa cerra llarga, amb punta.

Asperula aristata va ser descrita per Carl von Linné el Jove i publicada a Supplementum Plantarum 120, 1782.

Família Rubiaceae

Cyperus fuscus L.

NOMS: Serrana fosca. Castellà: Juncia negra. Italià: Zigolo nero. Francès: Souchet brun. Souchet brun noirâtre. Anglès: Brown Flatsedge. Brown Galingale. Alemany: Braunes Zypergras. Schwarzbraunes Cypergras. Neerlandès: Bruin Cypergras.

Inflorescència en umbel·la de radis diferents

SINÒNIMS: Cyperus calidus A. Kern.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Isoeto-Nanojuncetea. Pradells d'herbes menudes sobre sols temporalment inundats a l'hivern, i secs a l'estiu. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges amb tres cares còncaves

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, de fins un pam d’alçada, de tiges erectes o postrades amb tres cares còncaves

Fulles linears formant una carena

Fulles linears i estretes, de 2-3 mm, planes o formant una carena, i aspres.

Espiguetes petites i comprimides

Flors en inflorescències en umbel·la, de 3-7 radis curts i desiguals, amb 1-3 bràctees florals. Espiguetes petites, planes, comprimides, reunides en glomèruls, molt juntes, amb unes 10 flors de color bru negrós o marrons. Flors amb dos estams i estigma trífid. Floreix de maig a octubre.

Fruit en aqueni blanquinós i trígon.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Cyperus es caracteritza per tindre les tiges de secció triquetra, és a dir, amb tres cares, i les espiguetes a la part superior amb bràctees d’aspecte foliar al naixement dels peduncles. Espècies com la xufa (Cyperus esculentus) o el papir (Cyperus papyrus) formen part d’aquest gènere, però també l’odiada castanyola o jonça (Cyperus rotundus)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyperus prové del grec “kýpeiros” que significa punta afilada, i era el nom grec del jonc.

El nom específic és un epítet llatí “fuscus, -a, -um” que significa fosc, obscur, bru, negre, pel color de les espiguetes.

Al Regne Unit, Cyuperus fuscus és una de les 101 espècies citades amb conservació prioritària per Plantlife, a més a més l'espècie està protegida en virtut de la Llei de Camp i de la fauna (1981), i és objecte d'un Pla d'Acció per a la Biodiversitat (PAB). A la República Txeca l'espècie està classificada en perill crític (Prochazka 2001), i a Àustria es classifica com Vulnerable (Niklfeld i Schratt-Ehrendorfer 1999).

Cyperus fuscus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 46–47. 1753.

Família Cyperaceae