Cyperus laevigatus subsp. distachyos (All.) Ball

NOMS: Jonceta distàquia. Francès: Souchet. Italià: Zigolo levigato con due spighe. Anglès: Smooth Flatsedge.  

De 2 a 5 espiguetes negroses per tija

SINÒNIMS: Cyperus distachyos All.; Cyperus junciformis Cav

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Sòls humits, sovint salobrencs, arenosos i calcigats. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges primes i triquetres de fins 40 cm d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç amb tiges de 20-40 cm d’alçada, primes , erectes i triquetres a la part superior

Beines basals de color bru

Fulles reduïdes a la beina basal de color bru, la superior de limbe curt, linear i estret.

Flors en dues fileres, protegides per bractèoles negroses

Flors en 2-5 espiguetes comprimides, negroses, en glomèrul lateral, sobrepassades per una bràctea erecta que sembla la prolongació de la tija, i altra de més curta. Flors hermafrodites, disposades en dues fileres protegides per bractèoles membranoses de color obscur, amb tres estams i dos estigmes

Fruit en aqueni obovat, convex

Glomèrul sobrepassat per una bràctea erecta

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Encara que per la seua lentitud no ho percebem, les plantes es mouen amb dos tipus de moviments: el tropismes i les nàsties. Els tropismes són moviments de creixement i són irreversibles, mentre que les nàsties són moviments de turgència i són reversibles.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyperus deriva del grec “kýpeiros” que significa jonc amb punta afilada.

L’epítet específic laevigatus ve de “levigo” polit, suau. I l’epítet de la subespècie distachyos ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és a dir, amb dues espigues, perquè, en general, duen dues espigues en cada tija.

Família Cyperaceae

Helianthemum apenninum (L.) Mill.

NOMS: Perdiguera. Heliantem apení. Castellà : Perdiguera. Heliantemo blanco. Francès: Hélianthème des apennins. Itàlia: Eliantemo degli Appennini. Anglès: White Rockrose.  Alemany: Apenninen-Sonnenröschen. Weißes Sonnenröschen. Neerlandès: Wit Zonnerosje.

Inflorescències en cima simple

SINÒNIMS: Cistus apenninus L.; Helianthemum polifolium Mill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Pedregars, matollars, timonedes, fissures de les roques calcàries. Entre els 600 i els 1400 metres d’altitud.

Mata tomentosa de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta tomentosa que por arribar al mig metre d’alçada

Fulles oposades, de marge revolut

Fulles oposades, decussades, linears o oblongo-linears de marge revolut i curt pecíol, amb pèls blanquinosos i estípules linears més llargues que el pecíol.

Corol·la amb cinc pètals lliures

Flors en cima simple. Calze amb tres sèpals exteriors pubescents, amb els nervis marcats, i dos de més petits, interiors, que passen desapercebuts. Corol·la amb cinc pètals lliures que poden fer 1,5 cm, de color blanc o rosat. Androceu amb nombrosos estams grocs. Gineceu amb ovari súper Floreix a finals de primavera.

Fruit en càpsula subglobosa pubescent que s’obri per tres valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les cistàcies són una petita família, amb només 8 gèneres i 150 espècies, que tenen el principal centre de variació a les terres seques i assolellades del voltant del Mediterrani. Per aquest motiu s’empra com un indicador de mediterraneïtat d’un territori la proporció de cistàcies respecte del total d'espècies de la flora de dit territori.  

Calze amb tres sèpals exteriors i dos interiors molt més petits

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Helianthemum  deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” florit, perquè diu en Flora Ibèrica que, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol, encara que altres autors afirmen que el nom és degut a que necessita el calor del sol per obrir les flors (calen més de 20^o C per desplegar els pètals).

El nom específic apenninum és un epítet geogràfic relatiu als Apenins, que significa dels Apenins, la cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud.

Helianthemum apenninum va ser descrita per (L.) Mill. i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 4. 1768.

Observacions: Existeixen nombroses subespècies reconegudes, de les quals habiten les nostres terres la ssp. apenninum, la ssp. pilosum, i la ssp. violaceum, amb les seues varietats.

Família Cistaceae