Glaucium flavum Crantz

NOMS: Cascall de riera, Cascall marí, Rosella groga, Rosella marina. Cascall banyut. Glauci. Ciuró bord. Castellà : Adormidera marina, Almacharán de mar, Amapola marina, Glaucio. Gallego: Herba da tiña. Mapoula das praias. Èuscara: Ostamiña. Occità: Erbo dóu faiòu. Portugués: Papoula-das-praias. Dormideira-marinha. Francès: Glaucienne jaune, Pavot cornu, Pavot jaune des sables. Italià: Papavero cornuto. Papavero giallo delle sabbie. Anglès: Yellow horned-poppy. Beach Poppy. Alemany: Gelber Hornmohn. Neerlandès: Gele Hoornpapaver. Grec: Σερπιερίνα. Γιαλόπετρο.

Flors grans i solitàries

SINÒNIMS: Glaucium luteum Scop.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Glaucio-Cakilion. L’hàbitat més habitual són les platges i codolars dels rius a les terres litorals, però també les rambles de rius i barrancs de l’interior. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba robusta, erecta i ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba biennal erecta i ramificada, amb la tija glabrescent i robusta, de fins 90 cm d’alçada, amb làtex groguenc. El primer any fa una roseta de fulles esteses per terra.

Fulles pinnatipartides de color verd glauc

Fulles de color verd glauc molt lobulades, pinnatipartides, amb els lòbuls dentats irregularment i un xic carnoses. Les inferiors peciolades, que poden fer més d’un pam de longitud. Les caulinars són més menudes, cordiformes i amplexicaules, d’aspecte arrugat.

Corol·la amb quatre pètals grocs

Flors hermafrodites, pedunculades, solitàries amb quatre pètals grans (de 4 a 9 cm de diàmetre) de color groc. Dos sèpals verdosos, pilosos i caducs.  Corol·la amb quatre pètals obovats enfrontats dos a dos formant una creu. Androceu amb molts estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper, verd i papil·lós, estil curt i dos estigmes lamel·liformes acabats en una banya. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en càpsula siliqüiforme

Fruit en càpsula en forma de banya molt allargada, fins 30 cm, dehiscent per dues valves, amb nombroses llavors negres i reticulades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i pertànyer a la mateixa família, el fruit del Glaucium no es presenta en la forma típica de les roselles (càpsules que s’obrin per diversos porus situats sota mateix del disc estigmàtic) sinó en càpsules allargades, siliqüiformes, formades per un envà longitudinal i dues llargues valves que es desprenen per alliberar les granes.

Nombrosos estams grocs

USOS I PROPIETATS: Tot i ser una planta narcòtica i verinosa, rica en alcaloides, s'usava antigament per curar les pedres del fetge i l'àcid úric. Actualment el seu ús intern es considera perillós, si bé que es pot emprar el làtex externament, com a cataplasma, per fer desaparèixer les berrugues. L'aigua de bullir les arrels s'ha emprat popularment contra el dolor de ciàtica i alguns problemes de fetge.
En veterinària es fan servir cataplasmes de fulles picades per cicatritzar les úlceres.

                                                                  Roseta primer any

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Glaucium deriva del grec “glaukós” glauc, grisenc, que és el color de llurs fulles. El nom del glauci i del suc que s’extreia d’ell a l’antiga Grècia era “glaúkion”. El nom específic flavum és un epítet llatí que significa groc, pel color dels pètals.

Glaucium flavum va ser descrita per Heinrich J.N. Crantz i publicada en Stirpium Austriarum Fasciculus 2: 133. 1763.

Família Papaveraceae

Aegilops triuncialis L.

NOMS: Blat bord. Castellà: Rompesacos, Trigo morisco pinchudo. Èuscara: Olosoikia. Occità: Blad-de-couquièu. Francès: Égilope allongé, Égilope de trois pouces, Égilope long de trois pouces. Italià: Cerere allungata . Anglès: Barb goatgrass, Barbed goatgrass. Alemany: Dreizölliger Walch.

 

Una sola espiga allargada i estreta

SINÒNIMS: Triticum triunciale  (L.) Raspall.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Taeniathero-Aegilopion. Camps, erms, herbassars secs, vores de camins. Fins els 1200 metres d’altitud.

Pot arribar als 40 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada, amb tiges erectes primes

Fulles ciliades

Fulles planes amb beina pilosa, les inferiors ciliades. Lígula dentada

Glumes no ventrudes

Flors en una sola espiga allargada i estreta. Les glumes de les espiguetes tenen 2-3 arestes llargues i aspres, però no són ventrudes com les del seu congènere la traiguera (Aegilops geniculata). Lemma amb tres dents o arestes curtes a les espícules laterals, amb una aresta llarga i dos de curtes a la espícula apical, però sempre més febles i més curtes que les arestes de les glumes.  Floreix d’abril a juliol.

 

Fruit en cariopsi estretament ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espícules seques quan maduren tenen un cert perill per a algunes mascotes, especialment gossos. S'aferren a la roba i poden, per la seva petita mida, penetrar en diversos orificis (orelles, nas, etc.) A més la presència d'arestes s'oposen a qualsevol retirada. Es poden crear diverses lesions, abscessos, etc. També pot endinsar-se fins que en no poden sortir forma una bola o un abscés en altres parts del cos. Un veterinari pot ser imprescindible per extreure l'espícula.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aegilops ve del grec "αιγιλωψ aigilops" una mala herba que infestava la civada farratgera, esmentada per Plini.L’epítet específic triuncialis deriva de "tris" tres voltes i "uncia" falç: de tres falçades.

Està catalogat com mala herba nociva per Departament d'Aliments i Agricultura de Califòrnia, doncs està provocant una disminució de la diversitat de les espècies autòctones. Les arestes de les llavors s’enganxen fàcilment al pèl dels animals, la roba humana i als vehicles, el que permet una àmplia i ràpida dispersió.

Aquesta espècie s’hibrida amb facilitat amb diferents tipus de blat i el converteix en infèrtil, el que provoca perjudicis econòmics.  

Aegilops triuncialis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1051. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Anchusa azurea Miller

NOMS: Buglossa. Llengua bovina. Llengua de bou. Borraina borda. Castellà : Lengua de buey. Buglosa. Lenguaza. Melera. Argamula. Gallego: Borraxa silvestre. Éuscara: Txacurrmin. Idimi. Idimihia. Portugués: Buglossa. Lingua-de-vaca. Erva-sangue. Occità: Borratge salvatge, Bourrage bastard, Lenga de buòu. Francès: Buglosse azurée, Buglosse d'italie. Italià: Buglossa azzurra. Lingua di manzo. Anglès: Garden anchusa, Italian alkanet, Italian bugloss, Large blue alkanet. Alemany: talienische Ochsenzunge. Neerlandès: Blauwe Ossetong. Grec: Άνχουσα η γαλάζια. Αγόγλωσσος

Flors en cimes laxes

SINÒNIMS: Anchusa italica Retz.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT: Secalion cerealis. Camps de secà, vores de camins, herbassars ruderals, sobre substrat bàsic. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba que pot arribar al metre i mig d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar a més de metre i mig d’alçada, amb tiges erectes híspides, molt ramificades a la part superior, que apareixen el segon any, ja que el primer any només és una planta acaule amb roseta de fulles lanceolades.

Fulles inferiors en roseta, les superiors un xic asimètriques

Fulles inferiors en roseta, seques a la fructificació, peciolades, agudes, estretament el·líptiques, cobertes de pèls híspids, amb el marge sinuat; les mitjanes i superiors més petites, un xic asimètriques i dèbilment decurrents, amb el limbe lanceolat.

Gola amb pèls blanquinosos

Flors en cimes laxes, bràctees linears més curtes que el pedicel a la fructificació. Calze acrescent de sèpals soldats a la base. Corol·la d’1-2 cm de diàmetre, blau intens, formant un tub tan llarg con el calze que s’obri en lòbuls oblongs; gola amb pèls blanquinosos. Androceu amb estams inserts a la part superior del tub de la corol·la. Floreix de maig fins l’agost

Fruit en núcula reticulada

Fruit en núcules ovoides, més llargues que amples, reticulades, amb un anell basal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les boraginàcies solen ser blaves, però abans d’obrir-se i al marcir-se, prenen tons vermellosos perquè els pigments que posseeixen, del grup dels antocians, varien de color en canviar el pH del suc cel·lular.  

 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les flors i les fulles, en infusió i cataplasmes, com antiinflamatòria, antitussígena, diürètica, depurativa i demulcent.

Hi ha diversos conreessis seleccionats per a ús en jardí. De l’arrel s’extrau una substància roja que s’empra de coloret.

Corol·la de color blau cridaner

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Anchusa deriva del grec “ἀγχουσα ankusa” el nom de la planta amb l’arrel de qual es feia un preparat cosmètic roig. Aquest nom l’aplicaven els llatins a diverses plantes d’aspecte semblant, com ara Lithodora fruticosa, o Echium sp.

I l’epítet específic, azurea, ve del "läžwärd" que va passar a l’àrab "lāzwardī", una adaptació del sànscrit "rājāvarta" lapislàtzuli, pedra de color blau que en llatí medieval era “lazur o lazulum”, és a dir: de color blau, pel color blau intens de les flors. El nom específic del sinònim, itàlica, és un epítet geogràfic que significa d’Itàlia.

Aquesta planta s’anomenava xuclamel, per que la gent xuclava la flor per extraure la llàgrima de mel que hi ha al fons.

Anchusa azurea va ser descrita per Philip Miller (1691-1771) i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 9. 1768.

Família Boraginaceae