Onopordum acanthium L.

NOMS: Cardot gros, Carnera borda, Pet d'ase, Bufassa, Cardalloba, Cardiga, Cardigàs. Castellà: Acanos, Alcachofa borriquera, Cardo borriquero, Cardo yesquero, Espina blanca, Toba. Occità: Babís, Gafo-l'ase, Pet d'ase. Italià: Onopordo tomentoso.  Francès: Chardon aux ânes, Onopordon fausse acanthe, Onopordon à feuilles d'acanthe. Anglès: Cotton thistle, Scotch thistle. Alemany: Gewöhnliche Eselsdistel. Neerlandès: Wegdistel.

Flors en capítols terminals o axil·lars

SINÒNIMS: Carduus acanthium (L.) Baill.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT: Onopordion acanthii. Herbassars ruderals poc humits en sòls calcaris nitrogenats. Des dels 100 metres fins els 1300 metres d’altitud.

Card de tiges alades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Card ordinàriament ramificat des de la base, amb branques divergents i més o menys grisenques, de tiges alades. El primer any produeix una roseta de fulles espinoses, i el segon any desenvolupa una tija que pot arribar als dos metres d’alçada.

Fulles alternes i decurrents

Fulles alternes, decurrents en les ales de la tija, amb lòbuls acabats en espines, cobertes de pèls llanosos

Bràctees externes reflexes

Flors en capítols terminals o axil·lars de 25-50 mm de diàmetre, amb bràctees involucrals externes reflexes i araenosos. Flors  de corol·la púrpura i blanquinosa. Floreix de juny a setembre

Fruit en cípsela

Fruit en cípsela de 4-5 mm amb papus de 7-9 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Normalment, el fruit de les compostes es descriu com un aqueni a causa del seu paregut amb els aquenis verdaders. No obstant això, per definició els aquenis són fruits secs, uniseminats, derivats d'ovaris unicarpel·lars i súpers. Els ovaris de les compostes, al contrari, són bicarpel·lars i ínfers. Per eixa raó els fruits de les compostes es descriu correctament com cipselas, un terme encunyat per C. de Mirbel en 1815.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat per combatre la tos, les malalties de la bufeta i les ferides mal cicatritzades.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Plini el Vell feia referència a que els ases en menjar aquesta planta produïen sorolls. Pot ser per açò el genèric Onopordum deriva del llatí ǒnǒpordǒn / ǒnǒpradǒn, que procedeix del grec “όνόπoρδoν” de “όνό” ase i “πορδον” pet, és a dir, pet d’ase, en al·lusió a la suposada propietat de la planta de produís turbulències intestinals en aquests animals quan se la mengen.

L’epítet específic acanthium ve del grec “άκανϑα ákantha” espina, és a dir, espinós. Dioscòrides cita una planta similar a un card amb el nom “ακανϑιον akanthion”

Aquesta espècie de card és l'emblema nacional d'Escòcia des del segle XIII. Segons conta la llegenda, els normands pretenien atacar als escocesos una nit per sorpresa, però vet aquí que un soldat desafortunat es va parar a sobre d’una roseta de fulles d’aquest card. El seu crit va alertar els defensors que van poder així rebutjar l’atac. Els escocesos agraïts van adoptar aquest card com la flor nacional. 

Els Onopordum es consideren espècies invasores, causant problemes seriosos a molts llocs del planeta com a Austràlia

Onopordum acanthium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 827. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Samolus valerandi L.

NOMS: Dolceta. Enciam de font. Enciamet. Enciam de senyor. Enciamet de la Mare de Déu. Castellà: Pamplina de agua. Hierba ce. Hierba de la sangre. Hierba jabonera. Lechuguilla. Gallec: Alface-dos-rios. Èuscara: Ur-odar.  Occità: Doceta, Pan-fourmènt. Portugués: Alface-dos-rios. Alfacinha-do-rio. Francès: Mouron d'eau, Samole de valerand. Italià: Lino d'acqua. Anglès: Brookweed. Alemany: Salz-Bunge. Neerlandès: Waterpunge.

Flors en panícula terminal

SINÒNIMS: Anagallis aquatica Endl. ex Ledeb.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Phragmitetea australis. Fonts, torrents i llocs ombrívols i molt humits on circula aigua temporalment, sense arribar a estar dins l’aigua.

Tija fistulosa i glabra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gran part de l’any apareix només que una roseta de fulles aplicades a terra, fins que a la primavera creix una tija erecta, que pot arribar a fer un parell de pams d’alçada, cilíndrica, fistulosa, glabra i foliosa

Fulles basals atenuades en pecíol

Fulles basals obovades, obtuses, atenuades en pecíol curt, enteres, pubescents, d’un verd esvaït. Les caulinars sèssils, alternes i progressivament més petites

Flors pentàmeres i hermafrodites

Flors en panícula terminal, pedicel·lades i amb una petita bràctea linear. Flors hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes, amb calze campanulat i persistent, dividit en cinc lòbuls triangulars. Corol·la blanca de 3-4 mm de diàmetre, amb cinc pètals soldats a la base i acabada en cinc lòbuls arrodonits i acuminats. Androceu amb cinc estams que s’alternen amb cinc estaminodis. Gineceu semiínfer amb estil columnar i persistent acabat en estigma capitat. Floreix d’abril a setembre

Fruit en càpsula esferoïdal

Fruit en càpsula esferoïdal de fins 4 mm, dehiscent per cinc valves amb nombroses llavors tuberculades de color bru

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estaminodi és un estam estèril, rudimentari o abortiu, que no produeix grans de pol·len. Els estaminodis són habitualment poc visibles i semblants als estams, i se solen situar a la part interna de la flor. De vegades són prou llargs com per sobresortir de la corol·la i fer-se conspicus. Els estaminodis poden ser característiques diferencials entre espècies.

Calze campanulat i persistent

USOS I PROPIETATS: En medicina populars s’ha fet servir per aprofitar les propietats antiescorbútiques, vulneràries i aperitives que té.

Com en seu nom comú indica es pot consumir en amanides, com un enciam.
Es cultiva com a planta ornamental d'aquaris, estanys i zones humides però amb llum.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Samolus ve del llatí “samolus, -i” que emprava Plini en referència a una planta que els druides feien servir per curar malalties a porcs i bous, que es criava a llocs humits.

L’epítet específic valerandi està dedicat a Dourez Valerand, botànic flamenc del segle XVI.

Aquesta planta és rica en vitamina C, d’ací que la principal virtut era la propietat antiescorbútica. L’escorbut és una malaltia provocada per la deficiència d’aquesta vitamina C, que a l’actualitat no és corrent però antigament provocava grans epidèmies.

Samolus valerandi va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1 : 171-172. 1753

Família Primulaceae

Bromus hordeaceus L.

NOMS: Cua de guilla. Bromus hordeaci. Castellà: Espiguilla de burro. Gallec: Bromo. Occità: Erbo molo. Francès: Brome fausse orge, Brome mou. Italià: Forasacco peloso. Anglès: Lop Grass. Soft Brome. Soft Brome. Alemany: Weiche Trespe. Neerlandès: Zachte Dravik.

Flors en panícula de fins 10 cm

SINÒNIMS: Bromus mollis L.

Observacions: Es distingeixen dues subespècies: la subsp. hordeaceus i la subsp. divaricatus.
La primera té distribució general i es caracteritza per tenir l'aresta cilíndrica i les beines foliars molt piloses. La segona és molt rara, i es fa als prats sorrencs, closes del litoral i llocs humits de Mallorca, Girona i sud del País Valencià. Presenta l'aresta aplanada i les fulles i espiguetes finament tomentoses.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Gramínia de tiges estriades i erectes

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, cultius, erms, marges, herbassars.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de tiges estriades erectes, tota coberta d’una pilositat suau, de fins 80 cm d’alçada

Lígula truncada

Fulles linears, planes, blanes, amb pèls suaus com les beines. Lígula curta i truncada

Espigueta amb glumes desigulas

Flors en panícula de fins 10 cm, d’espiguetes amb peduncles més curts que l’espigueta i aristades disposades de manera molt densa, lanceolades, pubescents, amb 6-10 flors hermafrodites i glumes poc desiguals. La glumel·la inferior o lemma té nervació prominent, i la superior o pàlea és més curta i té aresta d’uns 5 mm.  Androceu amb tres estams d’antera groga i anteres en forma de X que vibra al vent. Ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril a juliol

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi bruna més curta que la pàlea.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espigueta és la unitat de la inflorescència que porta les flors i les glumel·les que les protegeixen (lemma i pàlea). A la base de cada espigueta, d’ordinari hi ha dues glumes que no acompanyen cap flor.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària.

L’epítet específic hordeaceus ve a partir d’ “Hordeum” = ordi, un gènere de les gramínies, és a dir, similar a l’ordi o civada.

Bromus hordeaceus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 77. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)