Amaranthus muricatus (Moq.) Hieron.

NOMS: Amarant muricat. Blet roig. Herba pudenta. Castellà : Bledo, hierba meona. Francès: Amarante. Italià: Amaranto muricato. Anglès: Rough-fruited Amaranth. Alemany: Stacheliger Fuchsschwanz.

Flors en epicastre terminal

SINÒNIMS: Euxolus muricatus Moq. in DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (Introduïda, originària d’Amèrica del Sud)

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal. Marges de camins, herbassars nitròfils, sobre sòls bàsics o àcids. Fins els 700 metres d’altitud

Tiges molt ramificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne que creix aplicada al sòl, amb tiges blanquinoses ascendents o prostrades molt ramificades, que poden arribar al mig metre.

Fulles llargament lanceolades

Fulles alternes, peciolades, de limbe lanceolat o linear, enter i glabre

Flors unisexuals pentàmeres o tetràmeres

Flors en epicastre terminal. Flors pentàmeres o tetràmeres, unisexuals; les femenines amb cinc tèpals iguals, oblongs, ovari súper amb estil acabat en tres estigmes; les masculines amb cinc tèpals i 3-5 estams. Floreix de juny fins l’octubre

Fruit en aqueni indehiscent molt rugós (muricat)

Fruit en aqueni indehiscent molt rugós a la maturitat amb llavors lenticulars o el·líptiques negres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Als EUA, en camps de soja transgènica, l'amarant s'hi ha encreuat genèticament i molts agricultors han hagut d'abandonar els camps en no poder combatre'l. Una petita victòria de la natura contra Monsanto.

 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, al seu lloc d’origen, com diürètica i depurativa i, en us extern, en cataplasmes contra tumors de la pell i callositats.

Glomèruls de flors femenines i masculines

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Amaranthus  ve del grec “amarántos, -ton”  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit). Dioscòrides ja va emprar aquest nom per referir-se a una espècie del gènere Helichrysum. 

L’epítet específic muricatus deriva de "múrex-múricis" el mol·lusc del qual s’extreia el tint anomenat porpra, amb la closca amb nombroses puntes espinoses, pel fruit amb rugositats curtes i agudes. 

Les espècies del gènere Amaranthus són, en general, de fulla comestible, i eren una de les hortalisses més importants de la civilització asteca.

La majoria d'espècies del gènere Amaranthus poden ser feblement tòxiques per al bestiar, si les mengen de manera contínua i en quantitats grans, a causa de la presència d'àcid oxàlic a la planta.

Amaranthus muricatus va ser descrita per (Moq.) Hieron. i publicada en Boletín de la Academia Nacional de Ciencias, Córdoba, Argentina (2): 421. 1882.

Família Amaranthaceae

Arrhenatherum elatius subsp. sardoum (Em.Schmid) Gamisans

NOMS: Fromental. Castellà : Hierba triguera. Mazorra. Occità: Froumentau. Francés: Avoine de Sardaigne. Fromental de Sardaigne. Anglès: Tall oatgrass. Alemany: Gewöhnlicher Glatthafer. Neerlandès: Glanshaver, Frans raaigras. Italià: avena altissima

Flors en panícula oberta

SINÒNIMS: Arrhenatherum murcicum Senn.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana de gran àrea

HÀBITAT: Aphyllantion. Herbassars, clarianes forestals, marges de camins i prats de sega. Fins els 1400 metres d’altitud  

Gramínia de tiges dretes o colzades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton” planta; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que pot fer des de un pam fins 90 cm d’alçada, de tiges dretes o colzades, amb la base lleugerament engruixida.

Lígula membranosa truncada

Fulles linears, planes, estriades, aspres al tacte i un poc glabrescents. Lígula membranosa, truncada, i de vegades ciliada.

Espiguetes amb dues flors

Flors en llarga panícula oberta, amb espiguetes de dues flors de fins 1 cm. La flor inferior és masculina, amb aresta (de 10-20 mm) que surt del terç basal de la lemma. La superior és hermafrodita i porta una curta aresta. Les glumes són agudes, desiguals i hialines. Androceu amb tres estams amb llargues anteres, amb les teques formant una X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril fins juliol

Les teques formen una X que vibra al vent

Fruit en cariopsi fusiforme amb pèls a l’àpex

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica l'al·lelopatia estudia les relacions entre les plantes que s'ajuden i les plantes que es rebutgen, utilitzant les seues feromones o aromes per a repel·lir o afavorir a la planta veïna; igual que atraure insectes benèfics o rebutjar l'atac de plagues i malalties.

En tot fenomen al·lelopàtic hi ha una planta que allibera al medi ambient per una determinada via (per ex. lixiviació, descomposició de residus, etc.) compostos químics els quals al ser incorporats per una altra planta (receptora) provoquen un efecte perjudicial o benèfic sobre germinació, creixement o desenvolupament d'aquesta última. Els compostos citats que desencadenen el procés es denominen compostos, agents o substàncies al·lelopàtiques

USOS I PROPIETATS: En medicina popular són emprades per llur propietats sudoríferes i diürètiques.

Aquesta espècie és utilitzada com a farratge pel bestiar, que també es pot pasturar a la tardor.

També és útil, i s’ha emprat, per preservar la coberta terrestre de l’efecte de l’erosió produïda pel vent i per l’aigua.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Arrhenatherum deriva del grec “ἄρρην árren” mascle, i de “ἀθήρ athér” aresta, per la llarga aresta de la flor masculina de l’espigueta.

L’epítet específic elatius ve del grec "eláte" avet, propi de l’avet, per la forma de la panícula semblant a l’avet.

El nom de la subespècie sardoum és un epítet geogràfic que indica l’origen: sard, de Sardenya

Família Gramineae (Poaceae)