Linum trigynum L.

NOMS: Llinet gàl·lic. Lli de flor groga. Castellà: Lino de Madrid. Lino amarillo. Èuscara: Liñua. Francès: Lin à trois styles. Italià: Lino spinato. Anglès: French Flax. Southern Flax. Alemany: Franzosen-Leinkraut.

Flors en panícula laxa

SINÒNIMS: Linum gallicum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Helianthemetalia guttati. Prats terofítics, en garrigues i pinars, sobre sòls descarbonatats preferentment. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada

Tiges erectes i gràcils

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita de tiges erectes, gràcils, glabres i suaus, de fins 40 cm d’alçada, que es ramifiquen a la meitat superior

Fulles linear-lanceolades

Fulles alternes, linear-lanceolades, sèssils, atenuades a la base

Corol·la de color groc or

Flors a la part superior de la tija, formant una panícula corimbosa laxa, amb pedicel tan llarg com el calze. Aquest té cinc sèpals oval-lanceolats, acuminats, que ultrapassen la càpsula. Corol·la de color groc or, petita, d’1 cm de diàmetre, amb pètals més llargs que els sèpals solcats per tres nervis verdosos. Gineceu amb ovari súper i estigma trífid. Floreix d’abril fins juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Linaceae és una família vegetal cosmopolita de dicotiledònies de al voltant de 250 espècies en tot el món que comprenen gran part del planeta. La família inclou plantes herbàcies o rarament llenyoses, i arbres de gran port en els tròpics. El gènere més gran és Linum, amb 180 a 200 espècies, incloent-hi el lli de cultiu Linum usitatissimum.

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie s’empra en medicina homeopàtica.

Estigma trífid

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Linum ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils. En les tombes dels faraons d’Egipte s’han trobat mòmies embolicades en llençols de lli amb una antiguitat d’uns 5.000 anys.

L’epítet específic trigynum deriva del grec “τρεις treis” tres, i "γυνή gyné" dona, femení, és a dir, amb tres òrgans femenins, possiblement per l’estigma trífid.

Es pot confondre amb Linum strictum, però aquesta espècie té flors d'un color més clar, i la planta és més rígida i compacta.

Linum trigynum  va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 279. 1753

Família Linaceae

Polypogon monspeliensis (L.) Desf.

NOMS: Cua de rata. Pelosa. Castellà: Cola de zorra. Flecos de lana. Gallec: Rabo de raposa. Portugués: Rabo de zorra macio. Francès: Polypogon de montpellier. Italià: Coda di lepre comune. Anglès: Annual Beard-grass. Alemany: Gewöhnliches Bürstengras. Neerlandès: Baardgras.

Flors en panícula compacta i allargada suau al tacte

SINÒNIMS: Alopecurus monspeliensis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Camps, marges de camins, herbassars, a prop de zones humides. Fins els 700 metres d’altitud.

Tiges erectes que poden arribar al metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de tiges erectes de fins prop d’un metre d’alçada

Lígula membranàcia

Fulles linears, planes, amb lígula membranàcia obtusa

Espiguetes de 2 mm

Flors hermafrodites en panícula compacta i allargada amb aspecte i tacte sedós. Espiguetes de 2 mm pedicel·lades, amb glumes escotades, ciliades i arestades, amb fines i suaus arestes. Floreig de maig a l’agost

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes llavors de maleses necessiten llum per a germinar, per això després de cada labor agrícola, les que queden en la superfície del sòl es veuran afavorides. D'aquesta manera la germinació es produeix escalonadament, mantenint-se en reserva per a altres anys les que formen el dit “banc de llavors del sòl”.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Polypogon deriva del grec “πολύς polýs” molt, i “πώγων pógon” barba, és a dir, barbut, amb molta barba.

El nom específic monspeliensis és un epítet geogràfic que fa referència a Montpeller, al sud de França, on hi hagué una important escola de botànics i el Jardí Botànic més antic de França, fundat en 1593.

Polypogon monspeliensis va ser descrita i publicada, amb el nom de Alopecurus monspeliensis, per Carles Linné en Species Plantarum 1: 61. 1753. Més tard René Desfontaines la va publicar amb el nom actual en Flora Atlantica 1: 67. 1798.

Família Gramineae (Poaceae)

Amaranthus albus L.

NOMS: Blet blanc. Amarant blanc. Castellà: Bledo blanco, Tamarago, Zamarago. Portugués: Bredo-branco. Italià: Amaranto bianco. Francès: Amarante blanche. Anglès: Tumble pigweed, White amaranth. Alemany: Weißer Amarant. Weißer Fuchsschwanz. Neerlandès: Witte Amarant. Grec: Αγριοβλήτα.

Flors en glomèruls axil·lars

SINÒNIMS: Glomeraria alba (L.) Cav.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània. Introduït d’Amèrica del Nord

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Conreus de secà i comunitats nitròfiles, ruderals i arvenses, fins els 1000 metres d’altitud

Herba de tiges molt ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins mig metre d’alçada generalment erecta, però de vegades prostrada, i molt ramificada, de color verd groguenc o, de vegades, rogenc

Fulles alternes de marge ondejant o enter

Fulles alternes, de limbe el·líptic a lleugerament espatulat, de marge enter o ondejant i peciolades

Flors unisexuals amb bractèoles espinescents

Flors en glomèruls axil·lars de flors unisexuals, generalment trímeres i amb bractèoles espinescents, més llargues que el periant. Tèpals desiguals i aguts. Androceu amb tres estams. Gineceu d’ovari súper i pistil acabat en 2-3 estigmes. És monoica, i les flors masculines i femenines apareixen al mateix glomèrul. Floreix de juny a novembre

Fruit molt rugós

Fruit en pixidi molt rugós, de grandària semblant a la del tèpal major, amb llavors d’1 mil·límetre de diàmetre de color bru o negre. Una sola planta pot produir fins sis milions de llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una de les maneres que tenen les plantes per disseminar les llavors és l’anomenada geoanemocora. Consisteix en que quan els fruits són madurs, la tija es trenca per la base i la planta sencera és arrossegada pel vent, girant sobre ella mateixa i escampant per tot arreu les seues llavors. D’ací els nom comú d’aquest blet en anglès tumble pigweed (planta rodadora). Una sola planta d’aquesta espècie pot produir fins sis milions de llavors, i mantenen la seua capacitat de germinació durant 40 anys.

Flors masculines i femenines al mateix glomèrul

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han aprofitat les propietats com astringent, antidiarreic i emmenagog, per alleugerar hemorràgies, diarrees i conjuntivitis.

Les fulles es poden menjar, com moltes de les seues germanes de gènere

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Amaranthus ve del grec “amarántos, -ton”  que significa immarcescible (format per "α-" alfa, prefix privatiu, i "μαραίνω maráino" marcit). En Dioscòrides, nom de planta sinònim de helichrysos, segurament una espècie del gènere Helichrysum

El nom específic albus és un epítet llatí que significa de color blanc, en referència al color de les flors.

Amaranthus albus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1268. 1759.

Família Amaranthaceae