Lactuca viminea (L.) J.Presl & C.Presl

NOMS: Lletuga vimínia. Enciam bord, Enciam verinós, Lletuga d’ase. Castellà: Lechuga de asno. Lechuguilla. Francès: Laitue des vignes, Laitue effilée. Italià: Lattuga alata. Anglès: Pliant Lettuce. Alemany: Ruten-Lattich. Grec: Αγριομάρουλο.

Flors en capítols repartits al llarg de la tija

SINÒNIMS: Prenanthes viminea L. Chondrilla ramosissima DC.; Lactuca ramosissima (All.) Boreau

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Pimpinello-Gouffeion. Llocs pedregosos i secs, erms, marges de camins i vinyes. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes, glabres i primes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot fer fins 80 cm d’alçada amb tiges erectes, glabres i primes ramificades de forma divaricada, de color gris blanquinós.

Les aurícules decurrents es mantenen verdes

Fulles inferiors pinnatipartides, runcinades, les superiors linears i amb dues aurícules decurrents, prolongades sobre la tija en una costa gruixuda, linear, verda.

Capítol amb 4-8 flors ligulades

Flors en capítols subsèssils solitaris o en fascicles repartits al llarg de la branca. Els capítols estan formats per un involucre cilíndric amb escates que conté 4-8 flors amb lígula de color groc pàl·lid. Floreix entre juliol i setembre

Aqueni comprimit amb vil·là

Fruit en aqueni obscur comprimit, amb costelles i bec, d‘1,5 de llarg, amb vil·là de pèls simples.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons la manera en que la fulla s’insereix a la tija pot ser: Amplexicaule, quan la base de la fulla abraça la tija (ex., Sonchus). Perfoliada, quan la fulla envolta completament la tija (ex., Thlaspi perfoliatum). Connata, fulla nascuda oposada a una altra a la qual s'hi solda per la base (ex., Lonicera implexa). O, com en aquest cas, Decurrent, quan la làmina es prolonga per sota del punt d'inserció de la fulla amb la tija (ex., Verbascum)

Involucre cilíndric amb escates

USOS I PROPIETATS: A Itàlia s’empren les fulles basals bullides i saltejades amb oli d’oliva, o en amanides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lactuca deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen totes les plantes del gènere.

L’epítet específic viminea ve del llatí “vimen” el vímet, per ser flexible i modelable com aquest.

Lactuca viminea va ser publicada per Presl, Jan Svatopluk & Presl, Carl Bořivoj en Flora Čechica 160. 1819. Anteriorment havia sigut descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 797. 1753. amb el nom de Prenanthes viminea

Família Compositae (Asteraceae)

Linum trigynum L.

NOMS: Llinet gàl·lic. Lli de flor groga. Castellà: Lino de Madrid. Lino amarillo. Èuscara: Liñua. Francès: Lin à trois styles. Italià: Lino spinato. Anglès: French Flax. Southern Flax. Alemany: Franzosen-Leinkraut.

Flors en panícula laxa

SINÒNIMS: Linum gallicum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Helianthemetalia guttati. Prats terofítics, en garrigues i pinars, sobre sòls descarbonatats preferentment. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada

Tiges erectes i gràcils

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita de tiges erectes, gràcils, glabres i suaus, de fins 40 cm d’alçada, que es ramifiquen a la meitat superior

Fulles linear-lanceolades

Fulles alternes, linear-lanceolades, sèssils, atenuades a la base

Corol·la de color groc or

Flors a la part superior de la tija, formant una panícula corimbosa laxa, amb pedicel tan llarg com el calze. Aquest té cinc sèpals oval-lanceolats, acuminats, que ultrapassen la càpsula. Corol·la de color groc or, petita, d’1 cm de diàmetre, amb pètals més llargs que els sèpals solcats per tres nervis verdosos. Gineceu amb ovari súper i estigma trífid. Floreix d’abril fins juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Linaceae és una família vegetal cosmopolita de dicotiledònies de al voltant de 250 espècies en tot el món que comprenen gran part del planeta. La família inclou plantes herbàcies o rarament llenyoses, i arbres de gran port en els tròpics. El gènere més gran és Linum, amb 180 a 200 espècies, incloent-hi el lli de cultiu Linum usitatissimum.

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie s’empra en medicina homeopàtica.

Estigma trífid

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Linum ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils. En les tombes dels faraons d’Egipte s’han trobat mòmies embolicades en llençols de lli amb una antiguitat d’uns 5.000 anys.

L’epítet específic trigynum deriva del grec “τρεις treis” tres, i "γυνή gyné" dona, femení, és a dir, amb tres òrgans femenins, possiblement per l’estigma trífid.

Es pot confondre amb Linum strictum, però aquesta espècie té flors d'un color més clar, i la planta és més rígida i compacta.

Linum trigynum  va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 279. 1753

Família Linaceae

Polypogon monspeliensis (L.) Desf.

NOMS: Cua de rata. Pelosa. Castellà: Cola de zorra. Flecos de lana. Gallec: Rabo de raposa. Portugués: Rabo de zorra macio. Francès: Polypogon de montpellier. Italià: Coda di lepre comune. Anglès: Annual Beard-grass. Alemany: Gewöhnliches Bürstengras. Neerlandès: Baardgras.

Flors en panícula compacta i allargada suau al tacte

SINÒNIMS: Alopecurus monspeliensis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Camps, marges de camins, herbassars, a prop de zones humides. Fins els 700 metres d’altitud.

Tiges erectes que poden arribar al metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de tiges erectes de fins prop d’un metre d’alçada

Lígula membranàcia

Fulles linears, planes, amb lígula membranàcia obtusa

Espiguetes de 2 mm

Flors hermafrodites en panícula compacta i allargada amb aspecte i tacte sedós. Espiguetes de 2 mm pedicel·lades, amb glumes escotades, ciliades i arestades, amb fines i suaus arestes. Floreig de maig a l’agost

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes llavors de maleses necessiten llum per a germinar, per això després de cada labor agrícola, les que queden en la superfície del sòl es veuran afavorides. D'aquesta manera la germinació es produeix escalonadament, mantenint-se en reserva per a altres anys les que formen el dit “banc de llavors del sòl”.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Polypogon deriva del grec “πολύς polýs” molt, i “πώγων pógon” barba, és a dir, barbut, amb molta barba.

El nom específic monspeliensis és un epítet geogràfic que fa referència a Montpeller, al sud de França, on hi hagué una important escola de botànics i el Jardí Botànic més antic de França, fundat en 1593.

Polypogon monspeliensis va ser descrita i publicada, amb el nom de Alopecurus monspeliensis, per Carles Linné en Species Plantarum 1: 61. 1753. Més tard René Desfontaines la va publicar amb el nom actual en Flora Atlantica 1: 67. 1798.

Família Gramineae (Poaceae)