Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 14 de setembre del 2015

Cucumis melo var. flexuosus (L.) Naudin.


NOMS: Anficossera. Anficòs. Alficòs. Alpicòs. Meló serp. Castellà: Alficoz. Cohombro. Portuguès: Melão-serpentino. Francès: Melon serpent, Concombre serpent, Concombre flexueux. Italià: Cocomero di Turchia, Cocomero serpentino, Cocomero torto, Popone serpentino. Anglès: Armenian Cucumber. Serpent cucumber. Alemany: Schlangengurke. Schlangenmelone.

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Cucumis flexuosus Linn.

DISTRIBUCIÓ: Cultivat al territori Diànic (País Valencià) i Múrcia.

HÀBITAT: Cultivat als horts de clima mediterrani, amb clima temperat i humit, a ple sol.

Planta de tiges reptants
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba monoica reptant amb llargues tiges carnoses i cobertes de pèls simples, amb nusos on es desenvolupen les fulles, els circells i les flors.

Fulles amb llarg pecíol
Fulles arrodonides o cordiformes de marge lleument lobulat i denticulat

Flors de corol·la groga
Flors petites, que surten solitàries a les axil·les de les fulles; masculines i femenines a la mateixa planta (monoica). Calze tubular acabat en cinc apèndix filiformes de la mateixa longitud que el tub, tot cobert de pèls. Corol·la de color groc formada per cinc pètals soldats a la base.

Fruit en pepònide allargada
Fruit en pepònide comestible allargat (pot arribar al metre de llarg), de color verd clar, cilíndric, solcat, corbat, semblant a una serp.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La taxonomia reconeix categories o grups fins al nivell de varietat botànica. No obstant això, en la producció de cultius i molt especialment en l'horticultura, s'identifiquen les formes cultivades d'una espècie com a varietat cultivada, cultivar o varietat hortícola, per a referir-se a poblacions dins d'una determinada espècie que posseeixen una o més característiques productives particulars. Esta denominació, que no té una validesa o base natural taxonòmica, té una gran importància pràctica per a la producció de cultius hortícoles, ja que permet identificar i seleccionar les poblacions més adequades a certes condicions. Hi ha moltes varietats cultivades o cultivars en cada una de les distintes espècies hortícoles. És més, en diverses fonts s'identifica fins a nivell de clons, híbrids, línies i altres categories inferiors a espècie, les que definitivament tenen una connotació menys significativa, referida a alguna característica molt puntual o a la modalitat en què eixa població de l'espècie va ser obtinguda.


USOS I PROPIETATS: Aquesta hortalissa conté vitamina C, calci, magnesi i potassi, i s’empra com crema hidratant, i per cremades lleus o abrasions. A més les flors s’utilitzen per combatre problemes estomacals, l’arrel és diürètica i provoca el vòmit (emètic)
Tot i que el seu cultiu i consum està en recessió a les nostres terres, es menja en amanida, doncs té la pell molt fina i no amarga, però a l’orient mitjà es consumeix cuit, adobat, en escabetx o en salmorra.

  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cucumis deriva del grec “kykyon” que significa cogombre. L’epítet específic melo ve del llatí “melo, melonis” meló. El seu nom comú deriva de l’àrab “al-faqqós” que era el nom que rebia en terres àrabs.
És una varietat de meló, no de cogombre (Cucumis sativus), tot i que se’l coneix també com cogombre alacantí o, simplement, cogombre.
L’expressió “tros d’anficòs” s’empra com ximple, talòs, bajoc: “Vine ací, tros d’alficòs, / vine ací, no me s’amosques, / ahuixat totes les mosques / que’t bolen per dins del cos”. També com una metàfora degradant, per indicar que un val poc, o és poca cosa: “Però, tros d’alficòs..., quina llàbia tens tu per a dirigir-te a una xica” (Martí Mestre, J.,  Diccionari històric del valencià col·loquial: Segles XVII, XVIII i XIX, PUV),

Família Cucurbitaceae


dijous, 10 de setembre del 2015

Avenula bromoides subsp. bromoides (Gouan) H. Scholz


NOMS: Avènula bromoide. Castellà: Avena de monte. Palaí. Italià: Avena bromoide. Francès: Avoine faux brome.

Flors en panícula racemiforme
SINÒNIMS: Helictotrichon bromoides (Gouan) C. E.Hubb.; Arrhenatherum bromoides (L.) Samp.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Escletxes de roques, a les pinedes i coscollars, sobre substrat calcari. Fins els 1500 metres d’altitud.

Gramínia perenne de fins 70 cm d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia perenne que pot arribar als 70 cm d’alçada, i forma petites gespes de color verd groguenc

Fulles conduplicades
Fulles conduplicades, glabres, amb la carena i els marges cartilaginosos. Lígula aguda.

Les arestes se'n dobleguen quan maduren
Flors en panícula racemiforme de espiguetes amb peduncle i arestes que surten a mitja altura del lemma i que, quan maduren, queden doblegades per la meitat. Floreix a finals de la primavera i principis de l’estiu, entre maig i juliol.

Fruit en cariopsi

Lígula membranosa aguda
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les gemmes, el limbe de les fulles presenta una disposició característica a cada espècie, que s’anomena prefoliació o vernació. Hi ha diversos tipus: plana, amb el limbe estès; replegada, amb el limbe plegat com un ventall (Vitis); convoluta, limbe enrotllat envers la vena central (lletuga); involuta, amb els marges doblegats cap a l’anvers (perera); revoluta, amb els marges girats cap al revers del limbe (romer); circinada, amb les fulles enrotllades sobre sí mateixa des de l’àpex cap a la base, propi de les falgueres (doradella); i conduplicada, de limbe plegat en dos al llarg de la vena central, com en aquest cas de l’avènula.


USOS I PROPIETATS: El ramat ho consumeix, tot i que és una pastura basta, no gens delicada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Avenula és un diminutiu d’Avena. El gènere del sinònim, Helictotrichon, deriva del grec "helix" hèlix, espiral, i "θρίξ, τριχός thrix, trikhós" pèl, és a dir, amb pèl enrotllat, per la forma de l’aresta quan madura. L’epítet específic bromoides ve de "Bromus" un gènere de les gramínies, i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, és a dir, semblant al Bromus
Publicat per primera vegada per Antoine Gouan amb el nom de Avena bromoides (basònim) a Hortus Regius monspeliensis 52. 1762. Més tard, amb el nom actual, va ser publicat per Hildemar W. Scholz a Willdenowia 7 (2): 420. 1974

Família Gramineae (Poaceae)


dilluns, 7 de setembre del 2015

Lactuca viminea (L.) J.Presl & C.Presl


NOMS: Lletuga vimínia. Enciam bord, Enciam verinós, Lletuga d’ase. Castellà: Lechuga de asno. Lechuguilla. Francès: Laitue des vignes, Laitue effilée. Italià: Lattuga alata. Anglès: Pliant Lettuce. Alemany: Ruten-Lattich. Grec: Αγριομάρουλο.

Flors en capítols repartits al llarg de la tija
SINÒNIMS: Prenanthes viminea L. Chondrilla ramosissima DC.; Lactuca ramosissima (All.) Boreau

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Pimpinello-Gouffeion. Llocs pedregosos i secs, erms, marges de camins i vinyes. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes, glabres i primes
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot fer fins 80 cm d’alçada amb tiges erectes, glabres i primes ramificades de forma divaricada, de color gris blanquinós.

Les aurícules decurrents es mantenen verdes
Fulles inferiors pinnatipartides, runcinades, les superiors linears i amb dues aurícules decurrents, prolongades sobre la tija en una costa gruixuda, linear, verda.

Capítol amb 4-8 flors ligulades
Flors en capítols subsèssils solitaris o en fascicles repartits al llarg de la branca. Els capítols estan formats per un involucre cilíndric amb escates que conté 4-8 flors amb lígula de color groc pàl·lid. Floreix entre juliol i setembre

Aqueni comprimit amb vil·là
Fruit en aqueni obscur comprimit, amb costelles i bec, d‘1,5 de llarg, amb vil·là de pèls simples.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons la manera en que la fulla s’insereix a la tija pot ser: Amplexicaule, quan la base de la fulla abraça la tija (ex., Sonchus). Perfoliada, quan la fulla envolta completament la tija (ex., Thlaspi perfoliatum). Connata, fulla nascuda oposada a una altra a la qual s'hi solda per la base (ex., Lonicera implexa). O, com en aquest cas, Decurrent, quan la làmina es prolonga per sota del punt d'inserció de la fulla amb la tija (ex., Verbascum)

Involucre cilíndric amb escates
USOS I PROPIETATS: A Itàlia s’empren les fulles basals bullides i saltejades amb oli d’oliva, o en amanides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lactuca deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen totes les plantes del gènere.
L’epítet específic viminea ve del llatí “vimen” el vímet, per ser flexible i modelable com aquest.
Lactuca viminea va ser publicada per Presl, Jan Svatopluk & Presl, Carl Bořivoj en Flora Čechica 160. 1819. Anteriorment havia sigut descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 797. 1753. amb el nom de Prenanthes viminea

Família Compositae (Asteraceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...