NOMS: Pomera. Maçanera. Castellà:
Manzano. Manzanera. Gallego:
Boulleiro. Manzaneira. Èuscara:
Sagarrondo. Portuguès: Maceira. Macieira.
Francès: Pommier cultivé. Pommier
domestique. Italià: Melo comune. Anglès: Apple. Alemany: Garten-Apfel. Kultur-Apfelbaum. Neerlandès: Appel.
 |
| Inflorescències en cimes corimbiformes |
SINÒNIMS: Pyrus malus L.
Observacions : Les seves races i varietats són innumerables i passen del miler.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Cultivat i ocasionalment naturalitzat.
 |
| Arbre caducifoli |
FORMA
VITAL: Macrofaneròfit
: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m
d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli que no sol sobrepassar els 10-12 metres d’alçada, de
copa arrodonida i escorça amb escletxes amb plaques que es desprenen.
 |
| Fulles peciolades de limbe ovat |
Fulles peciolades, amb el limbe ovat o el·líptic de base cuneada i el marge
finament serrat, de color verd per l’anvers i pubescent pel revers; estípules dentades
i amb pèls.
 |
| Flors de fins 4 cm de diàmetre |
Flors en cimes corimbiformes a l’àpex de les branques laterals, d’entre 2,5
i 4 cm de diàmetre, de color blanc amb taques de color porpra o rosa. Calze amb
cinc sèpal tomentosos per ambdues cares. Corol·la amb cinc pètals lliures amb
ungla d’1-2 mm. Androceu amb 20 estams. Gineceu d’ovari ínfer amb cinc estils. Floreix
en primavera, entre abril i maig.
 |
| Fruit en pom globós |
Fruit en pom globós amb restes del calze persistent a l’àpex, que pot ser de
color verd, groc, rogenc, etc. Segons la varietat.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un pom és un tipus de fruit complex
compost de cinc o més carpels en els quals l'epicarpi forma
una capa discreta. El mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi
forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi és
la part més comestible d'aquesta fruita, que prové del receptacle floral i
altres parts, de la flor, l'endocarpi correspon al que s'anomena popularment
"el cor" i conté les llavors. Les restes arrugades dels sèpals, estil
i estams es poden veure al capdavall d'un pom fent-se evident que l'ovari és ínfer
en aquestes flors.
USOS I
PROPIETATS: Té propietats astringents i, si es mengen
sense pelar, enforteixen les dents i les genives.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El nom del gènere Malus era el nom llatí de la pomera, citat per l’erudit Varró i
altres. Deriva del grec “mêlon, -ou”
la poma. L’epítet específic domestica
és un vocable llatí que significa nostre, de casa.
L'origen de les pomeres, com el de moltes
altres plantes cultivades des d'antic, és poc clar. Actualment s'accepta que en
la formació de les pomeres cultivades han intervingut, si més no, M. sylvestris, M. orientalis Uglitzk. i M. Sieversii (Ledeb.) M. Roem. Alguns
autors suposen que es van originar en el Caucas i el Turquestan, per la gran
variació en les formes i en els sabors de les pomes que allí es troben.
La pomera es pot cultivar en climes temperats
com que és un dels fruiters adaptats a zones relativament fredes i d'estiu poc
càlid però les pomes de calibre més gros s'obtenen en zones d'estiu càlid i en
regadiu (com el de la Terra Ferma (ponent de Catalunya).
A Espanya la pomera ocupa el segon lloc, en la
producció de fruita, després del presseguer, amb una superfície de 52000 hesctàrees.
Les majors zones de producció de pomes de la península són a Catalunya
principalment a les comarques del pla de Lleida. Altres zones de gran
importància són Astúries i el País Basc, on també és utilitzada per fer la sidra,
beguda típica del nord d'Espanya que s'obté per la fermentació del suc de
pomes.
Les pomes apareixen sovint a les tradicions
religioses. Una poma va ser emprada per temptar a Adam i Eva. L'heroi grec
Hèracles va haver de viatjar al Jardí de les Hespèrides i arreplegar les pomes
d'or de l'arbre de la vida que es trobava al seu centre, com a part dels Dotze Treballs.
La poma es considerava en l'antiga Grècia que
estava consagrada a Afrodita, i es llançava una poma a algú per a declarar
simbòlicament el seu amor; i de la mateixa manera, l'atrapar-la, era mostrar
simbòlicament l'acceptació d'eixe amor.
La deessa grega de la discòrdia, Eris, va
quedar descontenta després que fora exclosa de la boda de Peleu i Tetis (els
pares d’Aquil·les). En la venjança, va tirar una poma d'or amb la inscripció Καλλίστη
(Kalliste, 'Per a la més bella'), en la festa de bodes. Tres deesses van
reclamar la poma: Hera, Atenea i Afrodita. Paris de Troia va ser designat per a
seleccionar la destinatària. Després d'haver sigut subornat, tant per Hera com per
Atenea, Afrodita li va temptar amb la dona més bella del món, Helena d'Esparta. Ell va
concedir la poma a Afrodita, provocant així, indirectament, la guerra de Troia.
Malus domestica
fue descrita por Moritz Balthasar Borkhausen y publicado en Theoretisches-praktisches
Handbuch der Forstbotanik und Forsttechnologie, 2: 1272–1276, en el año
1803.
Família Rosaceae
