NOMS: Carxofera. Herba de formatjar. Castellà: Alcachofera. Hierba de cuajo. Alcaucil. Occità: Carchòfa. Francés: Artichaut. Italià: Articiocco. Carciofo. Anglès: Globe Artichoke. Alemany: Artischocke. Neerlandès: Artisjok. Grec: Αγγινάρα. Αγκινάρα. Αγκυνάρα.
 |
| Flors en capítols terminals solitaris |
SINÒNIMS: Cynara cardunculus
var. scolymus (L.) Fiori
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Cultivada i, de vegades, subespontània
 |
| Pot arribar als dos metres d'alçada |
FORMA
VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de
la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl),
mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba que pot atènyer els dos metres d’alçada. Brota cada any amb un
rosetó de fulles basals d’on surt una tija florífera, robusta, acanalada, amb
petites fulles, a l’àpex de la qual sortiran els capítols. Es diferència de Cynara
cardunculus perquè aquest té les fulles molt més dividides i a més té
espines tant a les fulles com al capítol, i la carxofera no.
 |
| Les fulles poden ser enteres, lobulades o molt dividides |
Fulles basals poden ser molt dividides, lobulades o enteres, grans, amb pèls
blanquinosos que li donen un color verd grisenc, sense espines, amb un raquis carnós (penca).
 |
| Capítols grans i sense espines |
Flors en capítols grans, que són mengívols quan són immadurs, amb bràctees
involucrals amplament ovals, mucronades a l’àpex però sense espina i carnoses a
la base. Les flors són tubulars, de color blavós. Floreix de juny a l’agost
 |
| Fruit en aqueni amb papus plomós |
Fruit en aqueni glabre amb papus plomós.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Es creu que aquesta espècie procedeix de
la penquera (Cynara cardunculus) que
podria ser originària d’Egipte o del nord d’Àfrica. Segles de cultiu i selecció
per les suposades propietats afrodisíaques, han eliminat les espines i han fet
més tendre i sucós el receptacle floral i les bràctees que l’envolten.
 |
| La base de les bràctees i el receptacle carnós són mengívols |
USOS I
PROPIETATS: Conté una substància, la “cinarina”, que
augmenta la secreció biliar i ajuda a controlar el colesterol, a més provocar
major expulsió d’orina (diürètic). En medicina popular s’empra per combatre
l’anèmia, la diabetis, la gota, el reuma, i les pedres del ronyó. A més els extractes de carxofa poden ser
d’utilitat sobretot en casos d’èczemes, aftes, i altres afeccions
dermatològiques.
El receptacle del capítol i la base de les
bràctees joves es menja preparat de diverses maneres, sola o acompanyada, forma
part de plats saborosos. Un dels meus preferits és la paella negra, amb faves i
carxofes: deliciosa.
Les flors, igual que les de la penquera,
contenen el ferment que qualla la llet per fer formatge.
 |
| Flors són tubulars de color blavós |
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El nom del gènere Cynara deriva del grec "kinára (ákantha)" que significa gos, per les
bràctees involucrals que semblen dents de gos. L’epítet específic scolymus deriva del grec “skolýpto”=
esparracat, card, carxofa. El nom comú de carxofera i “alcachofera” deriva de
l’àrab al-kharshûf.
La planta denominada Cynara ja era
coneguda per grecs i romans. Segons pareix se li atorgaven poders afrodisíacs i
pren el seu nom d'una xica seduïda per Zeus, i després transformada per este en
carxofera. Conta la llegenda que Zeus va seduir a Cynara i la va portar a
l’Olimp però la jove, cansada del seu paper d’amant va tornar a Kynaros, la
illa on va nàixer. Zeus, en venjança, va fer que unes esquames coriàcies anaren
envoltant-la fins que es va convertir en carxofa.
Darrerament es recomana per reduir els
símptomes de les al·lèrgies, per a dietes desintoxicants i, especialment, per
rebaixar pes, degut a que algunes famoses han parlat de la “dieta de la
carxofa”.
Pablo Neruda en les seues Odas elementales dedica una Oda a la alcachofa que acaba així: “Así termina / en paz / esta carrera / del vegetal armado / que se llama
alcachofa, / luego / escama por escama / desvestimos / la delicia / y comemos /
la pacífica pasta / de su corazón verde.”
Família Compositae (Asteraceae)
