Cyrtomium falcatum (L. f.) C. Presl

NOMS: Falzia murera. Castellà: Cirtomio, Helecho acebo. Italià: Felce falcata. Francès: Aspidie en faux. Fougère-houx. Anglès: House Holly-fern. Japanese netvein Hollyfern. Alemany: Bogen-Sichelfarn.

Sorus esparsos de manera irregular

SINÒNIMS: Polypodium falcatum L. f.;  Polystichum falcatum (L. fil.) Diels

DISTRIBUCIÓ: Procedeix de l’est d’Àsia.

HÀBITAT: Cultivada com ornamentals, pot aparèixer assilvestrada en ambients ombrívols i humits, al fons de barrancs i torrents, als clevills de les roques i dels murs. Fins els 300 metres d’altitud.  

Falguera amb un rizoma robust

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Falguera amb un potent rizoma curt, de color bru obscur, del qual surten les frondes ascendents

Frondes de més de mig metre

Fulles, anomenades frondes en les falgueres, formen una mata compacta de més de mig metre, amb frondes compostes per un número imparell de pinnes (imparipinnades) coriàcies, ondulades, falcades, amb el marge dentat i acuminades, glabres, d'un verd brillant per l’anvers i amb els sorus carregats d'espores en la part inferior o revers de color verd apagat. 

Sorus protegits per l'indusi de marge irregular

Els sorus són rodons i estan esparsos irregularment pel revers de les fulles. Indusi de marge irregular i caduc. Apareixen entre abril i setembre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les falgueres un sorus és un grup estructures que produeixen i contenen espores (esporangis). Els sorus formen una massa groguenca o marronosa a la vora o per sota d'una fronda fèrtil i, en algunes espècies, els estan protegits per una esquama de teixit anomenat indusi, que forma una coberta protectora. Els sorus poden ser circulars o linears, i la forma de l’alineació és variable segons les espècies.

Sorus al revers de les pinnes

USOS I PROPIETATS: S’empra com a planta ornamental, per la decorativa roseta de frondes.

En medicina popular s’ha emprat el rizoma per combatre els cucs intestinals, és a dir, com antihelmíntic

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyrtomium deriva del grec "κύρτωμα kyrtoma" arc, curvatura, pel disseny de la nervadura de les fulles. L'epítet específic falcatum ve del llatí "falx fálcis" falç, per la forma de les fulles falcades.

A les Illes Canàries i està inclosa en el registre de les plantes exòtiques potencialment invasores, doncs en climes suaus i humits les espores germinen amb facilitat i són difícils de controlar, posant en perill la flora autòctona que habita els mateixos indrets.

Cyrtomium falcatum va ser publicat per Carl Bořivoj Presl, en Tentamen Pteridographiae 86. 1836.

Família Polypodiaceae (Dryopteridaceae)

Avís per als boletaires o pebrassers

SI US PLAU, LLEGIU ATENTAMENT AQUESTA PÀGINA. NO FER CAS D'AQUESTA ADVERTÈNCIA POT CONDUIR A DISMINUIR LA VOSTRA QUALITAT DE VIDA O A LA PÈRDUA DE LA VOSTRA VIDA.

Els articles d’aquest web tenen només una finalitat informativa i poden contenir errors o incorreccions. No intenteu identificar bolets només amb aquesta informació. Com que pot ser molt difícil distingir entre bolets comestibles i verinosos, només la gent amb experiència i els especialistes ho haurien de fer. Colliu només els bolets que reconegueu perfectament ja que, malauradament, cada any es produeixen intoxicacions per haver menjat bolets verinosos, algunes de les quals mortals.

Cap persona relacionada amb Menuda Natura pot ser responsable del resultat o de les conseqüències de qualsevol intent d'utilitzar la informació o desinformació que s'ofereix en aquest web. Per tant, qualsevol ús que feu de la informació continguda en qualsevol article de temes de bolets serà responsabilitat única i exclusiva del lector.

Mirabilis jalapa L.

NOMS: Flor de nit. Llampedro. Meravella de nit. Mirabajà. Santjoans. Castellà: Dondiego. Dondiego de noche. Maravilla de noche. Periquitos. Sanpedros. Èuscara: Gau-lore. Portugués: Boas-noites. Maravilhas. Italià: Bella-di-notte comune. Francès: Belle-de-nuit. Anglès: False jalapa, Four o’clock flower, Marvel of peru. Alemany: Wunderblume. Neerlandès: Nachtschone

Flors en cimes terminals

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Chenopodion muralis. Cultivada com a planta ornamental i naturalitzada. Apareix en comunitats nitròfiles, on s’acumulen residus orgànics en descomposició, vores de camins, marges i herbassars.

Herba molt ramificada de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per l’estratègia de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne, de fins un metre i mig d’alçada, molt ramificada, amb tiges erectes i d’arrels tuberoses

Fulles ovades i acuminades

Fulles oposades, peciolades, de vegades les superiors sèssils, de limbe ovat, acuminat, truncades a la base, de marge enter.

Flors infundibuliforme de colors variats

Flors apareixen en cimes ramoses terminals, compactes; són molt oloroses a la nit, hermafrodites, amb la base envoltada per un involucre amb cinc lòbuls persistents, que fa el paper de calze. La corol·la és en forma d’embut que s’obri en cinc lòbuls de colors variables. Androceu amb cinc estams soldats a la base i exserts. Gineceu d’ovari súper amb estil filiforme i estigma discoide. Floreix d’agost a novembre

Fruit en antocarpi

Fruit aqueni oval, anomenat antocarpi, de fins 9 mm, negre i rugós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les nictaginàcies tenen un tipus de fruit particular, consistent en un aqueni envoltat per la part persistent i acrescent del periant, anomenat antocarpi.

Estams exserts

USOS I PROPIETATS: Les arrels polvoritzades s’han emprat com porgant en medicina popular, i les fulles per a tractar ferides i abscessos. Les flors es fan servir de colorant alimentari. El suc de les flors i de les llavors matxucades s’usa en Àfrica com tinta. Però on més s’empra és en jardineria, com a planta ornamental per l’abundant i variada floració i la fragància nocturna.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Mirabilis ve del llatí “mirabilis, -e” admirable, meravellós, per l’admirable colorit de les flors. Carolus Clusius (1526-1609) metge i botànic, fundador d’un dels primers jardins botànics d’Europa, en Leiden,  va anomenar a la flor de nit “Admirabilis peruana”, pel nom que rebia aleshores a Espanya: Maravilla del Perú.

L’epítet específic jalapa fa referència a la ciutat mexicana de Jalapa, a la província de Veracruz, lloc originari de la Ipomoea purga amb una arrel gruixuda, semblant a la de la flor de nit, de la qual s’extrau un fort laxant.

 Les flors poden ser de colors diferents a la mateixa planta, s’obrin a poqueta nit, perfumen l’ambient durant les hores de foscor i es tanquen quan el sol ja està alt. 

Mirabilis jalapa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol. 1, p. 177 en 1753.

Família Nyctaginaceae