Chlorophytum comosum (Thunb.) Jacques

NOMS: Cintes. Cinteta verda. Herba voladora. Castellà: Cintas, Malamadre. Araña. Èuscara: Zinta-belar. Portuguès: Clorofito. Anglès: Spider plant. Airplane plant. Hen-and-chickens. Alemany: Grünlilie.

Les flors creixen en la llarga tija floral

SINÒNIMS: Anthericum comosum Thunb.

DISTRIBUCIÓ:  Procedeix d’Àfrica tropical i Sud-Àfrica.

HÀBITAT: Cultivada en jardins i en contenidors a l’interior de les cases.

Herba amb llargs escapus d'on surten les flors i els propàguls

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És una herba acaule de fins a 60 cm, d’arrels carnoses, fusiformes,

Fulles llargues i estretes (de la varietat 'vittatum')

Fulles perennes, linears, llargues i estretes, de nervació paral·lela i marge enter, que naixen directament del rizoma.

Flors amb sis tèpals blancs

Flors al llarg de l’escapus, creixen en la llarga tija floral on sorgeixen plàntules que es desprenen de la planta mare. Les flors són hermafrodites, amb sis tèpals blancs, lanceolats, lliures, i altres tants estams amb filaments tan llargs com els tèpals acabats en l’antera groga. El gineceu és súper amb un llarg estil que acaba en un estigma. Floreix de juny a setembre.

Fruit en càpsula trígona

Fruit en càpsula trígona

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències porten en l'àpex plàntules que es desprendran de la planta mare per a dispersar-se, la qual cosa es pot considerar un cas de pseudoviviparisme, ja que la plàntula s'independitza quan ja està formada, no és una llavor ni un estoló, sinó un propàgul, una plàntula amb arrels i fulles desenvolupades.

Propàgul amb fulles i arrrel

USOS I PROPIETATS: És una planta molt popular, cultivada com ornamental tant a l’interior de les cases en test o en cistelles penjants, com als jardins. L'espècie amb les fulles totalment verdes és la menys utilitzada. Les més usades són la C. comosum 'vittatum', amb una franja blanca central, i la C. comosum 'Variegatum' amb dues bandes blanques laterals i el centre verd.

Amb les fulles totalment verdes (de l'Ermita de Vallada)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Chlorophytum deriva del grec “χλωρός khlorós” verd, i “φυτόν phytόn” planta, és a dir, que significa planta verda. L'epítet específic comosum prové de "coma" pèl, cabell, possiblement per l'hàbit de la planta que deixa caure eles seues fulles com una cabellera.

Aquesta planta té la propietat d'absorbir els contaminants de l'aire, particularment monòxid de carboni i diòxid de nitrogen, així com certs compostos orgànics volàtils (COV), com metanal o xilè.

Chlorophytum comosum va ser descrita pel botànic suec Carl Peter Thunberg, que la va batejar amb el nom d'Anthericum comosum, però després va anar canviant de gènere passant per  Phalangium, Caesia, Hartwegia, fins que Henri Antoine Jacques li va donar el nom actual de Chlorophytum comosum i la va publicar en Journal de la Société Impériale et Centrale d'Horticulture 8: 345. 1862.

Família Liliaceae (Asparagaceae)

Bassia scoparia (L.) A.J.Scott

NOMS: Bellveurer. Mirambell. Pinet. Castellà: castellà : Mirabel del campo. Mirambel. Pinillo. Albahaca larga. Èuscara: Chuzendia. Portuguès: Belverde. Valverde. Italià: Belvedere. Granata comune. Francès: Bassia à balais, Bassie à balais, Belvédère. Anglès: Burning bush, Summer cypress. Mexican Fireweed. Alemany: Besen-Radmelde. Besenkraut.

Flors solitàries o en glomèruls espiciformes axil·lars

SINÒNIMS: Kochia scoparia (L.) Schrad.; Chenopodium scoparium L.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita. Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. És una planta ruderal i nitròfila que creix als horts, erms i vores de camins, sobre sòls lleugerament salins (halòfils). Fins els 250 metres d’altitud.

Herba de tiges molt ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba pilosa de tiges ramificades, sufruticoses i erectes de contorn cònic que poden arribar al metre i mig d’alçada.

Fulles estretament lanceolades

Fulles esparses, sèssils, de limbe estretament lanceolat, les inferiors amb tres nervis patents i les superiors uninèrvies, de marge enter,

Androceu amb cinc estams

Flors solitàries o en glomèruls espiciformes que surten a les axil·les de fulles florals, més petites. Les flors femenines estan situades a la part inferior, mentre que les de la part superior són hermafrodites; consten de cinc tèpals acrescents a la fructificació que desenvolupen un apèndix dorsal quan maduren. Androceu de cinc estams amb anteres de color taronja. Gineceu amb ovari súper i 2-3 estigmes plomosos filiformes. Floreix en agost, setembre i octubre.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni globós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie realitza la dispersió de les seues llavors (diàspora) aprofitant la força del vent i de l’aigua. Quan arriba el moment, tota la planta es separa del terra seccionant la tija per la base, i així va giravoltant a l’albir del vent i deixant caure les petites llavors que, si cauen en bon lloc, germinaran, i si no moriran, doncs només mantenen la viabilitat germinativa durant un any. Les llavors del mirambell no formen part,  per tant, del banc de llavors del sòl.

Flor hermafrodita

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie suporta molt be la sequera, raó per la qual a Austràlia s’ha emprat com a farratge quan altres cultius no suportaven la sequera prolongada australiana.

En jardineria es cultiven varietats pel color bronze o roig que adquireix a la tardor i pel port d’algunes varietats. També s’ha cultivat per fabricar escombres, com el seu nom comú indica. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bassia és en honor del metge i botànic bolonyès Ferdinand Bassi (1710-1774) prefecte del Jardí Botànic de Bolonya. El nom del gènere del sinònim Kochia, és en honor de Wilhelm Daniel Joseph Koch (1771-1849), metge i botànic alemany, que va estudiar medicina a Jena i Marburg i va exercir de professor de botànica i medicina a Erlangen en 1824

 L’epítet específic scoparia deriva de "scopa" escombra, granera, perquè les seues tiges són adequades per a fer graneres.

Flor hermafrodita (a l'esquerra) i femenines (a la dreta)

Bassia scoparia va ser descrita i publicada per primera vegada en 1753 per Carles Linné, que la va batejar amb el nom de Chenopodium scoparium. En 1809, es va col·locar en el gènere Kochia per Heinrich Schrader. El 1978 va ser traslladada al gènere Bassia per Andrew John Scott, que la va publicar en Feddes Repertorium 81(2–3): 108. 1978. Finalment el gènere Kochia es va incloure en Bassia el 2011 després d’estudis filogenètics.

Família Chenopodiaceae (Amaranthaceae)

Platanus x hispánica Mill. Ex Münchh.

NOMS: Plàtan. Plataner. Castellà: Platano de sombra. Plátano de paseo. Platanero. Èuscara: Albo. Alboa. Platano arrunta. Gallego: Pradeiro. Portuguès: Plátano. Plátano americano. Italià: Platano comune. Platano di Spagna. Francès: Platane d'Espagne. Platane à feuilles d'érable. Platane commun. Anglès: London Plane. Plane Tree. Buttonwood. Alemany: Ahornblättrige Platane. Bastard-Platane. Gewöhnliche Platane. Neerlandès: Gewone Plataan.

Flors en aments globulars

SINÒNIMS: Platanus acerifolia (Aiton) Willd.

Observacions: Híbrid procedent de l'encreuament del Platanus orientalis, d’origen europeu, amb l’americà Platanus occidentalis. Es creu que es va hibridar a Espanya en el s. XVII.

HÀBITAT: Cultivat a parcs, places, carrers etc. i de vegades apareix naturalitzada a llocs frescs de sòls profunds.  

Arbre de copa globosa

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Són arbres monoics, caducifolis, de copa globosa, però de tendència piramidal si no s'altera per la poda de l'home, que pot arribar als 30 metres d'alçada. L’escorça dels troncs adults es desprèn en plaques de color verd cremós, gris o groguenc, composant al seu tronc el jaspiat característic.

Fulles palmades amb 3-5 lòbuls

Fulles caduques, palmatífides i profundament lobulades (però menys que P. orientalis), normalment tenen de 3 a 5 lòbuls amb el lòbul central més llarg, , enters o amb petites dents, que recorda als aurons però les d'aquest són oposades, mentre que les del plàtan són alternes. Pecíol llarg i dilatat a la base. Color verd viu per l’anvers i més clar per revers.

Les flors de cada sexe surten en peduncles diferents

Flors unisexuals petites, en inflorescència glomerular amb llarg peduncle que apareixen en grups de dos. Les flors masculines i femenines surten en peduncles diferents. Les flors són molt petites, amb sèpals esquamiformes, més curts que els pètals escariosos i aguts. Androceu amb 3-8 estams de curt filament. Gineceu envoltat a la base per pèls llargs. Floreix a la primavera, entre març i abril

Fruit en poliaqueni globós

Fruit en forma d'aqueni claviforme, d’estil persistent, amb pèls al·lergògens, reunits en un poliaqueni globós de 2-3 cm de diàmetre, que roman en l'arbre fins a la primavera següent quan es desprenen els aquenis. Generalment hi ha dos poliaquenis per peduncle, penjant.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un híbrid és un organisme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques: Creuament intraespecífic quan és entre varietats de la mateixa espècie; creuaments interespecífics quan és entre espècies diferents del mateix gènere; o creuament intergenèric entre gèneres diferents. L'híbrid presenta una barreja de les característiques genètiques dels dos progenitors. Els híbrids obtinguts entre espècies diferents, quan són viables, són generalment estèrils.

Tronc jaspiat característic

USOS I PROPIETATS: La seua fusta és tova però s’aprofita per combustible i per fabricar estris de fusteria. On més s’utilitza el plàtan és com a arbre ornamental, en alineacions de carrers, parcs i carreteres, o com arbre d’ombra als parcs i jardins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Platanus procedeix del grec “πλατανοϛ platanos”, nom amb què ja es coneixia en l'antiguitat l'espècie Platanus orientalis, que és el plàtan nadiu del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia. L'epítet específic procedeix del llatí “hispanicus,-a,-um” = hispà, d'Espanya, per la creença de que la hibridació es de procedència espanyola per alguns autors botànics. La “x” que hi ha entre el gènere i l’epítet específic és per indicar que es tracta d'un híbrid.

A Canals (La Costera, País Valencià) hi ha un plàtan plantat el 1914 al bell mig de la vila, a la Plaça del Pont del Riu, que té nom propi “La Lloca”. L'arbre ha esdevingut un arbre monumental per les seues dimensions gegantines, per la seua edat i per la seua situació.

L’exemplar de la foto és del carrer Ronda Oest de Vallada. No és com La Lloca però és més jove i porta un creixement espectacular.

Xancre produït per una poda deficient

Les ferides de poda faciliten l'entrada de fongs xilòfags que produeixen la podridura del tronc i xancres que acaben amb la vida de l’arbre. A més a més pateixen de l'oïdi i l'antracnosi de les fulles. Tot i això la plaga més important és el tigre del plàtan (Corythucha ciliata) que defolia l'arbre, el debilita i resulta molt molest per als vianants.

Platanus × hispanica va ser descrita per Philip Miller i publicada per Otto von Münchhausen en Der Hausvater, 5(1), p. 229 en 1770.

Família Platanaceae