Taraxacum obovatum (Willd.) DC.

NOMS: Angelets, Apagallums, Dent de lleó, Lletsó d’ase, Pixacà, Pixallit, Queixals de vella, Rellotges. Castellà: Diente de león. Amargón. Hocico de puerco. Occità: Pourcin. Francès: Pissenlit à feuilles obovales. Italià: Tarassaco obovato. Alemany: Ovalblättriger Löwenzahn.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Leontodon obovatus Willd.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Creix en les fissures de les roques calcàries, vores de camins, pastures seques. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba acaule de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba acaule de fins un pam d’alçada amb fulles en roseta basal i els peduncles florals que surten directament de l’arrel axonomorfa. És molt semblant al dent de lleó oficinal (Taraxacum officinale) i també convida a bufar els capítols madurs per dispersar els fruits.

Fulles obovades en roseta basal

Fulles en roseta basal, gruixudes, glabres, amb pecíol curt, obovades, poc o gens dividides, amb el marge poc dentat o feblement lobat.

Totes les flors amb lígula groga

Flors en capítols solitaris de 2-3 cm de diàmetre, amb bràctees disposades en dos nivells, unes internes llargues i estretes corniculades a l’àpex, i altres exteriors més curtes, ovades, i doblegades cap a fora. Les flors totes amb lígula groga acabada en cinc dentetes. Floreix a finals de l’hivern

Fruit en aqueni amb papus blanc

Fruit en aqueni muricat a la part superior amb papus blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de Taraxacum obovatum (Asteraceae o Compositae, nom conservat) és el més gran en el món de les plantes i inclou més de 23.000 espècies distribuïdes en 1.535 gèneres.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’utilitza com depurativa de la sang, aperitiva, diürètica i com laxant suau.

Les fulles es poden menjar en amanida o cuites, i les arrels rostides i moltes s’ha emprat com substitut del cafè.

Bràctees de l'involucre en dos nivells

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Taraxacum és un nom llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, del grec “tarraxos”, que designa altres plantes del gènere, o del grec “tarásso” que significa desordre.

L’epítet específic obovatum està format per la preposició “ob” en el sentit d’orientat cap a, i “ovatus” en forma d’ou, per la forma obovada de les fulles.

El nom científic d'aquesta planta va ser inicialment Leontodon obovatus (basiònim), proposat pel botànic, químic i micòleg alemany Carl Ludwig Willdenow en la publicació "Systema Plantarum 3 (3): 1546 "1803, modificada posteriorment a Taraxacum obovatum, acceptat actualment, proposat pel botànic i micòleg suís Augustin Pyramus de Candolle en la publicació "Mem Agric Soc Agric Dept Seine 11: ..... 15 "de 1808.

Família Compositae (Asteraceae)

Conyza canadensis (L.) Cronq.

NOMS: Coniza canadenca. Pinet. Cànem bord. Castellà: Erigerón del Canadá. Hierba de burro. Coniza. Gallego: Eixerón. Occità: Canebe bastard. Portuguès: Avoadinha. Italià: Saeppola canadese. Francès: Vergerette du canada, Vergerolle du canada. Anglès: Horseweed. Canada Fleabane. Coltstail. Fleawort. Alemany: Kanadischer Katzenschweif. Kanadisches Berufkraut. Neerlandès: Kanadese Fijnstraal.

Inflorescència en panícula amb capítols petits

SINÒNIMS: Erigeron canadensis L.

DISTRIBUCIÓ: Procedent d’Amèrica del Nord i naturalitzada a tota la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Herbassars ruderals terofítics, camps, vores de camins i carreteres. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba simple i erecta

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tija simple erecta, glabrescent o amb pocs pèls, acanalada, que pot assolir dos metres d’alçada. Ramifica només a la inflorescència. Es pot confondre amb la coniza bonarienca (Conyza bonariensis) però aquesta és molt més peluda i de color grisenc, més menuda i amb tiges ramificades.

Fulles linear-lanceolades de marge enter

Fulles linear-lanceolades, enteres, glabrescents, sovint amb el marge ciliat, abundants

Flors exteriors femenines amb petita lígula blanca

Flors en panícula cilíndrica amb molts capítols petits amb les flors externes femenines proveïdes de lígula blanquinosa i les centrals hermafrodites tubulars i groguenques. Involucre amb bràctees glabres o laxament pubescents. Floreix a l’estiu fins la tardor, entre juliol i novembre però segons el clima pot florir durant tot l’any.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni amb papus

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes representen el grup més avançat dins de les dicotiledònies. En general acumulen inulina com a substància de reserva, en comptes de midó i solen presentar un sistema secretor ben desenvolupat. L’èxit evolutiu de les compostes podria estar en relació amb la facultat de sintetitzar determinades substàncies químiques, tòxiques o desagradables per als herbívors, que fan que els animals rebutgen sistemàticament aquestes plantes.

USOS I PROPIETATS: Planta rica en olis essencials, amb una aroma característica, que té propietats hipoglucemiants, emmenagogues, astringents, homeopàtiques, vermífugues, diürètiques, tòniques i per alleugerar el restrenyiment. Les tiges en infusió s’empren per combatre el sagnat intestinal, la presència de paràsits intestinals i la inflamació del tracte urinari. El seu pol·len pot causar dermatitis de contacte en persones al·lèrgiques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Conyiza, deriva del grec “konops” puça, o “konis” pols. En referencia a que la planta seca i molta en pols s’emprava per repel·lir insectes. El mot "konyza", era usat per Hecateu, Aristòtil i Teofrast per referir-se a una planta pulicaria, és a dir, insecticida, per combatre les puces.  

El genèric del sinònim Erigeron deriva del grec "éri" prompte, pel matí, i "ghéron" vell, en referència a la curta durada de les flors, que envelleixen en poc temps.

El nom específic canadensis és un epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització en Canadà.

Als animals no els agrada aquesta planta pel seu sabor amarg, i és una planta resistent a l'herbicida més comú, que és el glifosat, el que la converteix en una espècie invasiva i problemàtica per als conreus.

Conyza canadensis va ser descrita per (L.) Cronquist i publicada en Bulletin of the Torrey Botanical Club 70 (6): 632. 1943

Família Compositae (Asteraceae)