NOMS: Om de
Sibèria. Om de carrer, Om de jardí, Castellà : Olmo de Siberia. Olmo
enano. Èuscara: Siberiako zumarra. Italià: Olmo siberiano. Francès: Orme de Sibérie. Anglès: Siberian elm. Alemany: Sibirische
Ulme.
 |
| Flors en glomèruls |
DISTRIBUCIÓ: Àsia
HÀBITAT: Cultivada
com ornamental
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit
amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.
 |
| Arbre caducifoli de capçada globosa |
DESCRIPCIÓ: Arbre
caducifoli de fins 25 metres d’alçada, tot i que no sol passar dels 10 metres, d’escorça
fissurada longitudinalment de color gris fosc. Capçada globosa amb ramatge
frondós.
 |
| Fulles de nervis paral·lels |
Fulles alternes de
pecíol curt i limbe poc asimètric, romboïdal a el·líptic-lanceolada, de marge
serrat i tacte suau, nervació pinnada patent amb els nervis rectes i paral·lels,
.
 |
| Flors monoclamídies |
Flors apareixen
en glomèruls apegats a la branca abans de que surtin les fulles. Flors
monoclamídies, tetràmeres. Androceu amb 3-5 estams d’anteres vermelloses. Ovari
súper amb dos estils i estigmes decurrents. Floreix en febrer i març
 |
| Fruit en sàmara arrodonida |
Fruit en sàmara
arrodonida, glabra, amb curt pedicel, amb una sola llavor envoltada per un ala
a tot el seu voltant, emarginada a l’àpex, entera i papiràcia.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La majoria de les espècies del gènere Ulmus té com a característica les fulles asimètriques a la base de
forma notòria però en aquesta espècie, Ulmus
pumila, a penes es nota aquest caràcter.
 |
| Tronc d’escorça fissurada longitudinalment |
USOS I PROPIETATS:
S’utilitza com arbre ornamental en alineacions de carrers, en parcs i jardins,
en substitució de l’om comú, que quasi desapareix a causa de la grafiosi.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom genèric Ulmus
ve de l’arrel sànscrita “a” créixer. “Ulmus,
-i” és el nom clàssic de l’om en llatí, emprat per Virgili o Plini el Vell
entre altres.
El nom específic pumila
ve del llatí “pūmǐlus, -i” que significa nan, petit, en comparació amb
les espècies congèneres.
En els últims anys els oms han estat atacats per la grafiosi (o mal holandès de l’om) que ha causat la mort d'un
gran nombre d'exemplars de Ulmus minor,
l’espècie que poblava els boscos de ribera. Aquesta malaltia és causada per
l'ascomicet Ceratocystis ulmi, que
utilitza escarabats del gènere Scolytus
per disseminar les espores. Aquesta espècie d’om de Sibèria és més resistent a
la malaltia, raó per la qual es fa servir en alineacions de carrers, en parcs i
jardins.
Les fulles solen ser atacades per les larves de la
“galeruca” un escolítid que perfora les fulles i debilita l’arbre.
És una espècie que pot esdevindré invasora per la gran
quantitat de llavors que produeix i el poc exigent que és en quant a sòl,
temperatura i humitat.
Ulmus pumila va ser descrit per Carles Linné i
publicat en Species Plantarum, vol, 1, p. 226 en 1753.
Família Ulmaceae
