Hygrocybe cf. conica (Schaeff.) P. Kumm.

NOMS: Pixaconill. Castellà: Gorro de bruja. Higróforo cónico. Èuscara: ezko gorri-konico. Francès: Hygrophore còniques. Anglès: Blackening Waxcap. Alemany: Kegeliger Saftling. Neerlandès: Zwartwordende wasplaat.

Gaudeix de la llum pel que creix ales clarianes del pinar

SINÒNIMS: Agaricus conicus Schaeff.;  Hygrocybe tristis (Pers.) F. H. Moller

DISTRIBUCIÓ: Espècie d’ampla distribució al llarg del dos hemisferis, des del nivell del mar fins els 3000 metres d’altura.

HÀBITAT: A aquesta espècie li agrada el sol pel que surt en clarianes, prats o zones ruderals. Normalment apareix a la tardor però també pot fer-ho en altres èpoques de l’any.  

Himeni de làmines espaiades

DESCRIPCIÓ: Capell de fins cinc centímetres de diàmetre en exemplars vells, però que solen mesurar 2-4 cm, de forma cònica, com el seu nom indica, tot i que amb el temps va fent-se menys cònic però sense arribar a aplanar-se. Sempre manté una protuberància a l’àpex del capell. El color és variable, entre groguenca, ataronjada o rogenca, lluenta i viscosa amb la humitat.

Himeni de làmines adnates decurrents, espaiades, arrodonides i estretes, de color blanc o groguenques que van ennegrint amb el temps.

Peu cilíndric i allargat

Peu o estípit fibril·lós, cilíndric i allargat, amb la superfície llisa o acanalada, fistulós, amb color variable entre rogenc, ataronjat, groc o verdós, amb tendència a ennegrir.

Carn fràgil i prima, dolça i suau.

Peu buit per dins (fistulós) de color variable 

USOS I PROPIETATS: Aquest fong actua com descomponedora d’herbes i arbusts.

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari, a més a més, tot i que no hi ha unanimitat, és sospitosa de toxicitat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fongs sapròfits segreguen unes substàncies enzimàtiques, semblants a les què produeix el nostre estómac, que ataquen i descomponen la matèria orgànica que envolta, que es torna així blana i fosca, és a dir, que es podreix, i solta fines partícules alimentàries que són les que absorbeixen directament les hifes o cèl·lules del fong

Capell cònic de fins 4 cm

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Hygrocybe deriva del grec “hygrós” mullat, humit, i “kýbe” cap, en referència al capell viscós i humit que solen tindre les espècies del gènere. L’epítet específic conica ve del grec “könikós” cònic, per la forma cònica del capell.

Durant molt de temps s’havien tingut les varietats per diferents tàxons degut a la seua variabilitat però s’ha comprovat que un mateix espècimen, amb circumstàncies diferents pot desenvolupar colors diferents i basidis bispòrics o tetraspòrics.  

Família Hygrophoraceae

                         

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

   

Geastrum fimbriatum Fr.

NOMS: Estrelleta petita. Castellà: Estrella de tierra. Èuscara: Lur-izar. Izarputz. Anglès: Fringed earthstar. Sessile earthstar. Alemany: Gewimperte Erdstern. Fransen-Erdstern

Creix en pinars i boscos de caducifolis

SINÒNIMS: Geastrum sessile (Sowerby) Pouzar

DISTRIBUCIÓ: Ampla, entre Europa, Àsia i Amèrica.

L'exoperidi s'obri deixant a la vista el sac esporífer

HÀBITAT: És una espècie freqüent en pinedes i boscos de caducifolis, en sòls rics en humus. Surten des de finals d’estiu i durant la tardor.

Ostíol fimbriat, no clarament delimitat

DESCRIPCIÓ: Carpòfor globós, de jove de color marró clar o ocre que es desenvolupa sota terra (epigeu). L’exoperidi, és a dir, la capa exterior, s’obri formant una estrella de de 6-9 braços triangulars que es retorcen cap a fora, deixant a la vista la part interna de color blanquinós i el sac esporífer. L’endoperidi, és a dir, la part interna, és un globus d’1,5-3 cm de diàmetre, sèssil, amb una perforació a l’àpex (ostíol) per on sortiran les espores groguenques o de color marró pàl·lid. Aquest porus cònic no està clarament delimitat i té lacínies.

Desenvolupa sota terra un carpòfor globós

COMESTIBILITAT: No és comestible

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Geastrum és l’únic gènere de la família freqüent a les nostres comarques, i presenta carpòfors amb un sol ostíol, no higroscòpic, és a dir, que no canvia de forma en assecar-se. Al madurar l’exoperidi es trenca en varis braços donant-li l’aspecte d’estrella.   

La capa exterior (exoperidi) s’obri formant una estrella

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Geastrum ve del grec "ge" terra, i “ἀστήρ astér” estrella, és a dir, estrella de terra. El epítet específic fimbriatum deriva del llatí “fimbria” que significa franja, serrell, referint-se a la vora laciniada característica de l'obertura apical del sac d'espores.

Elias Magnus Fries va descriure Geastrum fimbriatum com Geaster fimbriatus en el seu Systema mycologicum en 1829.

Família Geastraceae

           

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Chalciporus amarellus (Quel.) Bat.

Espècie rara a les nostres comarques

NOMS: No hem trobat cap nom comú d’aquesta espècie

SINÒNIMS: Boletus amarellus Quél.; Chalciporus piperatus (Bull.) Bataille

DISTRIBUCIÓ: Regions temperades d’Europa però és rara i localitzada.

HÀBITAT: En les vores de camins i clarianes de boscos mediterranis de Quercus ilex i Pinus

Capell de fins sis centímetres de diàmetre

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de fins sis centímetres de diàmentre, d’hemisfèric a convex, cobert per una cutícula vellutada que amb la humitat es fa viscosa, de color groc amb el marge de color del cuir, de marge irregularment ondulat. 

Himeni format per tubs dentats

Himeni amb tubs un poc  decurrents amb porus dentats, de color rosat o canyella. Apareix a la tardor i, en llocs on plou, també a finals d’estius plujosos. 

Peu o estípit prim, massís, de color groc ensafranat a la base, amb puntets vermellosos a la part superior. Carn compacta de jove però va fent-se esponjosa, de color groc. Esporada color canyella.

Peu de color groc a la base i rogenc a la part superior

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat dels fongs és que estan formats per filaments de cèl·lules anomenats hifes que formen unes trames més o menys complexes anomenades micelis.  De vegades, les estructures reproductives poden créixer fins a grans mides, i són conegudes com a bolets. És el cas dels basidiomicets que quan arriba l’època de la  reproducció formen cossos reproductors anomenats esporangis, on es formaran les espores.

COMESTIBILITAT: Sense interès culinari degut a que la seua carn és amarga i un poc picant.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Chalciporus deriva del grec "χαλκός chalkos" coure, i "πόρος Porus" porus, pel color coure dels porus. L’epítet específic amarellus és un diminutiu de ”amarus” de regust amarg, pel gust amargant de la seua carn.

L'espècie amb què es pot confondre és la pebreta (Chalciporus piperatus), la carn del qual no amarga sinó que és molt picant, però és una espècie que no es troba per les nostres comarques.

Va ser descrit per primera vegada en 1883 pel micòleg francès Lucien Quélet com Boletus amarellus, i més tard Frédéric Bataille li va donar el seu nom actual, en 1908. 

Família Boletaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.