NOMS: Pampa. Candela
de bruc. Porrosa. Castellà: Platera, San Martin ziza. Blanquilla.
Cabeza de Fraile. Francès: Tête-de-moine. Italià: Cardinale. Sementino. Anglès: Trooping funnel. Monk's head. Alemany: Mönchskopf.
 |
| Creix a les clarianes dels pinars |
SINÒNIMS:
Clitocybe
geotropa (Bull) Quél.
; Agaricus geotropus Bull.
DISTRIBUCIÓ: Apareix a tota Europa.
HÀBITAT: Creix
als prats i els pinars, sovint formant rotgles (erols), a la tardor.
 |
| Himeni amb làmines decurrents |
DESCRIPCIÓ:
Capell, barret o píleu que pot arribar
a fer un pam de diàmetre, deprimit al centre i mamellonat (el mamelló és una
característica de l’espècie), carnós, amb el marge regular de jove, de color beix
uniforme
Himeni de làmines
decurrents, atapeïdes, de color blanquinós o ocre pàl·lid.
 |
| Peu més ample a la base |
Peu o estípit
central, dur, molt fibrós, més ample a
la base, concolor amb el capell, de jove més llarg que el capell però en els
exemplars adults es fa més gros i sembla curt, en relació al barret.
Carn blanca,
consistent i fibrosa, especialment al peu, de gust dolç i olor d’ametlles
amargues.
COMESTIBILITAT: Cal rebutjar el peu, que és molt fibrós, però la
resta és un bon comestible si l’arrepleguem jove. El micòleg italià Giacomo Bresadola afirmava
sobre aquest bolet que "... És un dels bolets més exquisits, a
causa de la forta aroma que té, també es pot cuinar a la manera de les tòfones,
usant-ho com un condiment...".
 |
| Carn blanca i consistent |
Es pot confondre
amb
Clitocybe gibba o
Lepista flàccida però aquestes són més
petites.
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:
Un altre dels aspectes que cal observar per identificar un bolet és la carn, la
seua textura, sabor, olor, color, fractura o composició química, són caràcters
que ens poden ajudar molt a deduir si pot ser o no comestible, així un bolet
pot ser de textura carnosa, coriàcia o llenyosa, de sabor amarg, coent o
desagradable, de bon o de mal olor, de carn blanca, groga, blava..., de color
fix o blaveja, enrogeix, ennegreix o reverdeix en partir-la, de fractura
estellosa o granulosa o amb components químics que reaccionen amb certs
reactius químics. Tots aquests aspectes i altres més són necessaris observar
per a diferenciar uns bolets d'altres.
 |
| La forma adulta es prenia per una altra espècie, Clitocybe maxima |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric
Infundibulicybe
ve de “
infundibulum” embut, i “
κυβη cybe” cap, per la forma d’embut que
prenen els capells. El nom de l’antic gènere
Clitocybe deriva del grec “
κλῑτύς klitús” pendent i “
κυβη cybe” cap, per la forma del capell.
L’epítet específic
geoptropa ve del
grec “
geo” terra, i “
tropéo” voltejat, per la verticalitat del
peu.
Abans es prenia la forma adulta, de més de 20 cm de
diàmetre, com una espècie diferent, la Clitocybe
màxima, però s’ha arribat a la conclusió de que és la mateixa espècie.
El micòleg finlandès Harri Harmaja va separar tretze
espècies del gènere Clitocybe, entre
les que estava aquesta, per formar un nou gènere: Infundibulicybe. Per tant el nom actual és Infundibulicybe geotropa.
Família Tricholomataceae
