Tricholoma psammopus Kalch.

NOMS: Tricoloma enfarinat. Castellà: Tricoloma de pie granuloso. Anglès: Larch Knight. Alemany: Schwammiger Ritterling.

Surt a les clarianes dels pinars mediterranis

SINÒNIMS: Agaricus psammopus Kalchbr.;  Gyrophila psammopus (Kalchbr.) Quél.

HÀBITAT: Surt a la tardor entre la fullaraca o en els herbassars de les clarianes dels pinars mediterranis de pi blanc (Pinus halepensis)  o pi roig (Pinus sylvestris) 

Capell amb cutícula granulosa

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu semiesfèric en principi però va aplanant-se, de 3-5 cm de diàmetre, convex i lleugerament umbonat, marge revolut, cutícula separable granulosa amb petites fibres radials cap al marge, de color beix o ocre pàl·lid.

Himeni amb làmines adnates irregulars, escotades, amples i separades, de color blanquinós que van virant al ocre amb el temps.

làmines separades i escotades

Peu o estípit de 5-7 cm, concolor amb el capell però més clar a la part superior on forma una mena de banda anular blanca

Carn color crema brut al tall, de gust amarg i sense olor. Esporada en massa blanca.

COMESTIBILITAT: Sense interès culinari. No es menja perquè amarga

Peu amb una banda blanca a la part superior

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Les espores es multipliquen donant lloc a uns micelis que, d'any en any, creixen i s'expandeixen de forma circular, si el terreny és homogeni, i més irregular si hi ha arbusts, arbres o altres irregularitats del terreny. Aquests micelis, com el tronc i les branques d'un arbre, quan aconsegueixen la seua dimensió i maduresa comencen a donar fruits, els bolets, i com aquests ho fan sobre els brots joves. El centre del miceli no sol donar fruits, bolets, sinó que aquests es produeixen en les vores, sobre els micelis crescuts aqueix any, apareixent així els bolets formant cercles, “erols” (en castellà corros de brujas) o bé fileres serpentejants quan el miceli té un creixement irregular. Els micelis creixen any rere any i per consegüent les boleteres van desplaçant -se i movent-se en la direcció i sentit que creix el miceli.

Tricholomataceae psammopus

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Tricholoma deriva del grec “ϑριξ, τριχοϛ thrix thricos” pèl, cabell, trena, i de “λῶμα loma” vora, marge, és a dir, amb pèls al marge. L’epítet específic psammopus ve del grec “ψάμμος psámmos” sorra, i “πούς pous” peu, pel peu granulós.

Família Tricholomataceae

  

 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Lepista sordida (Schumach.) Singer

NOMS: Peu blau menut. Moixernó blau petit. Castellà: Pie azul. Lepista sòrdida. Èuscara: Ziza ahul-hankaurdina. Francès: Lépiste sordide. Italià: Agarico violetto minore. Neerlandès: Vaalpaarse schijnridderzwam.

Capell de color variable molt higròfan

SINÒNIMS: Agaricus sordidus Schumach.;   Rhodopaxillus sordidus (Schumach.) Maire, 

HÀBITAT: Surt a la tardor als camps de conreu, vores de camins, pradells i jardins. També és comú als carrascars i pinars mediterranis. Desenvolupa un miceli circular, formant els característics erols.

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu convex que va aplanant-se, amb mamelló, de color bru, violaci pàl·lid o de color carn quan es seca, que es fa translúcid amb la humitat (higròfan), de entre 3 i 6 cm de diàmetre.

Peu prim amb fibril·les longitudinals

Himeni amb làmines adnates o lleugerament decurrents, atapeïdes, de color lila suau, amb lamel·les.

Peu o estípit és prim, un poc corbat, amb fibril·les longitudinals, de color lila pàl·lid.

Carn blanquinosa, compacta de sabor dolç i olor fúngic.

Carn minsa i blanquinosa

COMESTIBILITAT: És un bon comestible prèvia cocció, semblant a Lepista nuda però de pitjor qualitat, a més a més en algunes persones sensibles pot tindre un efecte laxant. És tòxica en cru.

Es pot confondre amb Lepista nuda però tenen un olor molt diferent, és de major talla i menys higròfan. Mentre Lepista nuda té un aroma especiat, Lepista sordida té un olor fúngic, a terra mullada.

Làmines adnates un poc decurrents

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: La forma del capell o barret varia segons la fase de desenvolupament. Hom parla de capells plans, convexos, campanulats, umbonats, deprimits, etc. El capell és cobert per una cutícula o pel·lis, que pot ser seca, separable, mat, brillant, rugosa, vellutada, esquamosa o gelatinosa, etc. que pot ser important però que varia amb el temps i l’exposició al sol i la pluja. El marge del capell pot ser enter, estriat o pectinat, excedent, revolut o involut, i apendiculat quan en pengen restes del vel universal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lepista pot derivar de "lepista" gerra de vi, pel color vinós, o del grec "lepistós", que significa nu, calb. L’epítet específic sordida ve del llatí “sordidus, -a, -um” sòrdid, brut.

Aquesta espècie mostra la sensibilitat vers la humitat del seu entorn, així adquireix un color viu blau violeta amb molta humitat i es fa quasi gris quan aquesta falta.

Família Tricholomataceae

            

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Coprinus spadiceisporus Bogart

Creix en clarianes de pinars

HÀBITAT: Aquests exemplars en clarianes de pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb poca humitat, sobre sòl calcari. Al paratge de les ermites de Vallada.

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu parabòlic de jove, acampanat després i finalment aplanat, amb el marge revolut, amb la cutícula radial estriada, coberta de petites fibres blanques que acaben sent esquames

Cutícula coberta per petites fibres blanques

Himeni de làmines atapeïdes, lliures, al principi blanques i després negres que van absorbint humitat fins a dissoldre’s (deliqüescents)

Peu o estípit cilíndric, esvelt, buit, bulbós a la base i un anell membranós a mitjana altura, que és blanc però es fa negre per les espores.

Carn minsa, sense sabor ni olor remarcable.

Himeni de làmines blanques primer que van fent-se negres

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari

Es pot confondre amb el bolet de fumat (Coprinus comatus) que és més gran i, al contrari que C. spadiceisporus, bon comestible, però també amb la perillosa C. atramentarius.

Les làmines son deliqüescents

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Aquest és un dels bolets saprotròfics, és a dir, que per a viure necessiten les substàncies orgàniques de les plantes o els animals en descomposició. Desenvolupen una funció essencial en el cicle de la vida, perquè si no hi hagués bolets (i algues i bacteris) les fulles, els arbusts, els arbres i tots els productes vegetals quedarien per sempre al bosc, fent-lo intransitable i ofegant qualsevol altra forma de vida. Aquests bolets saprotròfics netegen el bosc, fins i tot, dels exosquelets dels insectes i els ossos dels animals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Coprinus pren el nom del grec "κόπρινος kóprinos" que deriva de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem. L’epítet específic spadiceisporus deriva, probablement, de “espadix”= branca amb fruits madurs de color rogenc, perquè les espores es decoloren en presència de l’ hidròxid de potassi (KOH) prenent una coloració rogenca.

Família Agaricaceae

                                            

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.