Xerocomellus chrysenteron (Bull.) Šutara

NOMS: Mataparent de carn groga. Castellà: Boleto de carne amarilla. Boleto cuarteado. Èuscara: Onddo urregorri. Francès: Bolet à chair jaune. Bolet chrysentéron. Anglès: Red cracking bolete. Alemany: Gemeiner Rotfußröhrling.

Surt a la tardor en pinars, prats i vores de camins

SINÒNIMS: Boletus communis Bull.;  Xerocomus communis (Bull.) Bon.; Xerocomus chrysenteron (Bull.) Quél.  

HÀBITAT: Surt a la tardor a les pinedes, prats i vores de camins

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu convex que va prenent la forma aplanada, de 3-8 cm de diàmetre, amb la cutícula seca vellutada de color beix, marró o verdós, que es quarteja amb facilitat, mostrant la carn rogenca que cobreix.

Peu de color groc i vermell a la base

Himeni format per tubs de color groc que prenen coloració blavosa en tocar-los. Porus grans i poligonals.

Peu o estípit de 3 a 10 cm d’alçada per 0,5-2 cm d’ample, sense anell, de color groc i vermellós a la base.

Carn groga però rogenca immediatament baix de la cutícula, es fa blavosa al tall, esponjosa i blana

Himeni amb tubs de color groc

COMESTIBILITAT: És comestible, de sabor i olor agradable, però la textura de la carn és blana, massa esponjosa i es fa malbé ràpidament.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Teofrast (327-287 a.de C.), filòsof i naturalista, en la seua "Historia Plantorum" diu: " A pesar de no posseir arrels, ni tiges, ni fulles, ni fruits, els fongs, pertanyen al regne vegetal". Va definir els fongs com a plantes imperfectes, exemptes d'arrels, de fulles, de flors i de fruits. Aquesta idea s’ha mantingut fins molt recentment que es considera que els fons pertanyen a un regne propi: el regne Fungi.

Cutícula seca vellutada 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Xerocomellus deriva del grec "xerós" sec, àrid i "kóme" corona, és a dir, amb el capell sec, eixut. L’epítet específic chrysenteron ve del grec “χρυσόϛ chrysós” or, i de “εντερον enteron” intern, a dins, per la carn groga del color de l’or.

Boletus communis va ser descrit per primera vegada per Pierre Bulliard en 1789 i en 1791 li va canviar el nom a Boletus chrysenteron. En 1888, Lucien Quélet el va renombrar Xerocomus chrysenteron i, finalment, Josef Šutara li va donar el nom actual Xerocomellus chrysenteron en 2008.

Família Boletaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Lepiota pseudolilacea Huijsman.

NOMS: Castellà: Galanperna mortal. Èuscara: Galanperna hiltzaile. Neerlandès: manchetparasolzwam.

Lepiota pseudohelveola surt a la tardor en pinars

SINÒNIMS: Lepiota pseudohelveola Kühner ex Hora.

HÀBITAT: Surt a la tardor als pinars i boscos amb Quercus i altres coníferes.

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de fins 4 cm de diàmetre, en principi convex però va fent-se pla, amb ample mamelló; cutícula de color marró més obscur al centre i va trencant-se en esquames eriçades més claretes deixant veure el fons blanquinós.

Himeni de làmines lliures, lleugerament ventrudes i blanquinoses

Làmines lliures i ventrudes

Peu o estípit més llarg de el diàmetre del capell i un poc més gruixut a la base i buit (fistulós). Té anell membranós, fràgil, amb esquames com les del capell

Carn minsa, esblanqueïda, amb olor i lleuger sabor de canyella.

COMESTIBILITAT: És una espècie molt perillosa, verinosa i mortal. Conté el mateix verí que la Amanita phalloides.

Pot confondre’s amb altres Lepiota com L. sublaevigata, L. lilacea o L. cristata però són totes tòxiques mortals, raó per la qual cal rebutjar-les totes. Més perillós és la confusió amb alguna espècie de Tricholoma però aquests no tenen anell i el peu no es separa amb facilitat del capell.

Capell cobert d'esquames eriçades brunenques

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Aquesta espècie conté amatoxines, les rresponsables de provocar l’anomenat síndrome fal·loïdià (que rep aquest nom per l’Amanita phalloides, la major responsable de morts per intoxicació de bolets). L’emmetzinament sol ser greu perquè els símptomes tarden en aparèixer, la qual cosa facilita que la toxina haja passat totalment a la sang quan es manifesten els primers efectes.

Peu amb anell membranós amb esquames concolores amb el capell

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lepiota deriva del grec “λεπίς lepìs” esquama, i “οὖς, ωτόϛ oús, otós” barret, és a dir, amb el barret esquamós. L’epítet específic pseudolilacea, ve del del grec "pseúdos" fals, aparent, i del persa “lilák” color lila, violeta clar. L’epítet del sinònim pseudohelveola ve "pseúdos" fals, aparent, i “helveolus, -a, um” diminutiu de "hélvus" que significa groguenc o ros, perquè és molt pareguda a Lepiota helveola

Hi ha la var. sabulosa que surt a les dunes dels pinars pròxims al litoral.

Família Agaricaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Coprinus comatus (O. F. Müll.) Pers.

NOMS: Bolet de fumat. Bolet de fems. Bolet de tinta. Pixacà barbut. Castellà: Barbuda. Matacandil. Candelera. Èuscara: Urbeltz galpardun. Gorritzaile. Italià: Fungo dell'inchiostro. Francès: Coprin chevelu. Anglès: Shaggy ink cap, Lawyer's wig, Shaggy mane. Alemany: Schopf-Tintling. Spargelpilz. Porzellantintling. Tintenpilz. Neerlandès: Geschubde inktzwam.

Apareix sobre sòls molt adobats

SINÒNIMS: Agaricus comatus O.F. Müll.

HÀBITAT: Surt a la primavera i tardor a les vores dels camins, als camps de conreu i als jardins, en colònies nombroses. És una espècie molt nitròfila que apareix sobre sòls adobats

Capell cobert d'esquames blanques

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu en principi ovoide, amb forma d’ou allargat, que fa fins 12 cm d’alçada, que va obrint-se per la part inferior per acabar amb forma de campana. El capell està cobert d’esquames blanques agrupades formant una mena de metxes, amb la part superior de color groguenc o marró.

Himeni format per làmines atapeïdes, lliures, primes, blanques al principi, que van colorant fins acabar negres per les espores, deliqüescents que es desfan i gotegen com tinta negra, raó per la qual rep el nom comú de bolet de tinta.

Himeni de làmines atapeïdes i blanques en principi

Peu o estípit de fins un pam d’alçada, de color blanc, glabre, buit i llis, amb anell membranós caduc de color blanc a mitja altura, fàcilment separable del capell.

Carn blanca, fina i delicada, d’olor suau i gust agradable.

COMESTIBILITAT: És un bon comestible, quan és jove, si rebutgem el peu que és molt fibrós. A la planxa amb un raig d’oli i un pessic de sal. No necessita més.

Les làmines van fent-se negres fins que es liqüen

Es pot confondre amb altres espècies de Coprinus, però totes són mes petites (com Coprinus spadiceisporus), algunes de les quals poden ser tòxiques. Potser la més semblant és Coprinus atramentarius però té la cutícula més fosca i a penes té esquames, tot i que rep el mateix nom vulgar de bolet de femer.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Les espècies del gènere Coprinus tenen una curiosa forma de dispersar les seues espores a gran distància. La seua carn és deliqüescent, és a dir, que es dissol amb facilitat amb la humitat produint una mena de líquid negre, semblant a la tinta, amb gran quantitat d’espores que es dispersen així pel terra i són arrossegades per l’aigua de pluja.

Peu  blanc i llis

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Coprinus pren el nom del grec "κόπρινος kóprinos" que deriva de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem.  L’epítet específic comatus deriva de "coma" pel, és a dir, provist de pel, en referència a les esquames filamentoses de la cutícula.

Cal tindre la precaució de no consumir les que surten a les vores de les carreteres o als camps tractats perquè tenen la propietat d’absorbir els metalls pesants.

Família Agaricaceae

 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.