Lonicera biflora Desf.

NOMS: Lligabosc biflor, Lligabosc de riu, Lligabosc valencià, Xuclamel biflor, Xuclamel de séquia, Xuclamel valencià. Castellà: Madreselva. Francès: Chèvrefeuille blanchâtre.

Espècie endèmica del Mediterrani occidental

SINÒNIMS: Lonicera canescens Schousb.

DISTRIBUCIÓ: SW de la Mediterrània. Endemisme iber-magrebí

HÀBITAT: Nerio-Tamaricetea. En rambles, riberes i als arenals buscant la protecció de les dunes. Fins els 200 metres d’altitud. Aquest de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Arbust enfiladís caducifoli

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianes.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís, lianoide, caducifoli, amb tiges sarmentoses de fins 4 metres

Fulles oposades i peciolades

Fulles oposades, peciolades, simples, ovades i cordades a la base, de marge enter i amb pèls per les dues cares amb el revers grisós, de nervació pinnada.

Corol·la bilabiada i estams exserts

Flors zigomorfes, pentàmeres i hermafrodites, disposades en parelles a les axil·les de les fulles, cada parella sobre un peduncle. El calze és pilós, amb cinc lòbuls poc marcats i cilis marginals, persistent a la fructificació. Corol·la de 3-4 cm amb un tub estret el doble de llarg que el limbe, acabat en dos llavis: el superior amb quatre lòbuls i el inferior enter i estret. Al principi són de color blanc però van fent-se groguenques amb el temps. Androceu amb cinc estams desiguals i exserts. Gineceu amb ovari ínfer, estil filiforme i estigma capitat. Floreix de maig a l’agost

Fruits immadurs

Fruit en baia globosa de 5-7 mm, de diàmetre, blavosa o negra, pruïnosa, a la maturitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES :El fet que aquesta espècie estiga inclosa en els catàlegs d’espècies protegides dels territoris d’on és endèmica, ens recorda la necessitat de crear zones litorals protegides, que siguen suficient espaioses per ser viables i evitar que la urbanització incontrolada acabe amb els ecosistemes naturals, tot i que poden ser, a més, recursos turístics.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com arbust enfiladís en zones costaneres

L'epítet biflora és perquè té dues flors en cada peduncle

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet específic biflora deriva de “bis” dos vegades, i “flos, floris” flor, és a dir, amb dues flors, perquè cada peduncle suporta dues flors. 

Lonicera biflora va ser descrita per René Desfontaines (Desf.). i publicada en Flora Atlantica. 1: 184 (1798)

Planta inclosa en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades, en el  Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i en la Lista roja de la flora vascular de Andalucía.

Família Caprifoliaceae

Cakile maritima Scop.

NOMS: Rave de mar. Ravenissa de mar. Castellà : Oruga marítima. Rucamar. Gallego: Caquila. Eiruga marina. Portuguès: Eruca-marítima. Eruca marinha. Francès: Cakilier maritime. Roquette de mer. Italià: Baccherone. Ravastrello marittimo. Anglès: European Searocket. Sea Rocket. Alemany: Meersenf. Neerlandès: Zeeraket. Grec: Κακίλη η παράλια.

Creix en arenals i platges ruderalitzades

SINÒNIMS: Bunias cakile L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Glaucio-Cakilion. Arenals marítims, platges pedregoses, ruderalitzades i en espais degradats i nitrificats per les deixalles de les marees marines. Aquests exemplars de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Síliqua indehiscent

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual amb tiges de fins 40 cm, de color verd clar, glabres, i amb llarga arrel pivotant. Ramificada des de la base amb branques ascendents o rastreres.

Fulles carnoses

Fulles peciolades, dividides, pinnatífides, amb lòbuls desiguals sencers o dentats, carnoses i lluentes

Calze amb quatre sèpals erectes

Flors en raïm terminal que va allargant-se a la fructificació. Calze amb quatre sèpals erectes verds i glabres, amb bossa a la base. Corol·la amb quatre pètals en creu de color violaci, lliures, de llarga ungla i escotats a l’àpex. Androceu amb sis estams dels quals els dos laterals són més curts que els quatre centrals (tetradínams). Gineceu amb estigma sèssil.

Fruit en dues parts ben diferenciades

Fruit en síliqua indehiscent quatre vegades més llarg que ample, paregut a una punta de fletxa, coriàcia, amb dues parts clarament diferenciades: el inferior més petit, persistent i amb dues extensions laterals; i el superior caduc, de secció quadrangular i àpex agut, que sura en l’aigua per a dispersar les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de l’androceu de les crucíferes és que és tetradínam, és a dir, que consta d’un primer verticil format per dos estams curts i un segon amb quatre de més llargs, tots sis drets al voltant del pistil.

Androceu tetradínam

USOS I PROPIETATS: El suc de la planta fresca s’empra en medicina popular com antiescorbútica perquè és rica en vitamina C. Els brots tendres s’afegeixen a les amanides per donar un punt picant semblant a la mostassa.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere  Cakile deriva de “kakeleh” el nom de la planta en àrab. L’epítet específic marítima ve del llatí “maritimus, -a, -um” marítim, marí, perquè apareix, en terres baixes, en zones de costa.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Rickenella fibula (Bull.) Raithelh

NOMS: Castellà: Seta broche. Onfalina alfiler. Francès: Omphale bibelot. Onphale aiguille. Anglès: Orange Mosscap. Alemany: Orangerote. Gemeine Heftelnabeling. Neerlandès: Oranjegeel trechtertje.

Surt sobre la molsa de indrets frescs

SINÒNIMS: Agaricus fibula Bull.;  Mycena fibula  Fr. ex Bull.

HÀBITAT: Surt a la tardor i també a les primaveres plujoses, sobre la molsa de pinars i carrascars frescs.

DESCRIPCIÓ: Capell de petita mida (menys d’1 cm de diàmetre) que surt primer amb forma semiesfèrica i després va fent-se deprimit pel centre, umbilicat, amb el marge ondejant i estriat per transparència de les làmines de l’himeni. Cutícula de color ataronjat, més clar cap al marge.

Himeni amb làmines decurrents

Himeni de làmines color crema, arquejades, espaiades, relativament prou gruixudes i molt decurrents, amb lamel·les.

Peu llarg, cilíndric, fi, recte però de vegades corbat, llis, de color taronja.

Carn minsa, membranosa, de gust dolç i color ataronjat.

COMESTIBILITAT: Sense valor culinari

Pot confondre’s amb Mycena acicula, però aquesta no té les làmines decurrents

Bolet petit amb capell deprimit al centre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Rickenella està dedicat al micòleg alemany Adalbert Ricken (1851-1921) autor de “Vademecum für Pilzfreunde “ (Vademecum per als amants dels fongs). L’epítet específic fíbula és una veu llatina que defineix un tipus d’agulla travessera adornada amb un objecte decoratiu, per la forma del bolet amb el llarg peu i el capell.

Peu llarg i prim de color ataronjat

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs es presenten en moltes mides i formes diferents. Alguns són simples cèl·lules individuals anomenats llevats, mentre que altres es desenvolupen mitjançant masses de diminuts filaments. A l’època de reproducció, una part d'aquestes masses de filaments es diferencien per formar estructures complexes que s'anomenen cossos fructífers. D’aquests els més coneguts són els bolets, com la verinosa farinera borda (Amanita phalloides), o el deliciós rovelló (Lactarius sanguifluus), però hi ha molts altres tipus de cossos fructífers com les boles (Rhizopogon roseolus) o les estrelletes de terra (Geastrum fimbriatum).

Família Rickenellaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.