Oenothera biennis L.

NOMS:  Enotera groga. Bella de nit. Onagra biennal. Castellà : Hierba del asno. Hierba del vino. Èuscara: Erramoa. Occità: Rougeto. Portuguès: Canárias. Erva-dos-burros. Onagra. Italià: Enagra comune. Enotera.  Francès: Herbe aux ânes. Onagre bisannuelle. Anglès: Common Evening-primrose. Field Primrose. Alemany: Gemeine Nachtkerze. Gewöhnliche Nachtkerze. Neerlandès: Middelste Teunisbloem. Grec: Οινοθήρα η διετής.

Habita zones humides i nitrificades

SINÒNIMS: Oenothera suaveolens Pers.

DISTRIBUCIÓ: Introduïda d’Amèrica i naturalitzada

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Vores de cursos d’aigua, herbassars i camins humits i nitrificats, arenals i codolars de riu. Fins els 1400 metres d’altitud

Planta erecta i robusta de fins dos metres d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba biennal que por arribar als dos metres d’alçada, erecta, robusta, simple amb la tija verda o vermellosa que surt d’una roseta basal. El primer any desenvolupa la roseta i al segon surt la tija i les flors.

El primer any només fa una roseta de fulles

Fulles de la roseta basal peciolades, lanceolades i grans (poden fer un pam de llargues) de color verd i marge dentat. Les caulinars alternes, el·líptiques, atenuades a la base, subsèssils i dentades.

Flors tetràmeres de color groc viu

Flors en inflorescència en raïm amb bràctees lanceolades d’1,5-5 cm. Flors tetràmeres grans, de 4-5 cm de diàmetre, lleugerament flairoses, actinomorfes, hermafrodites. Tub del hipant amb pèls, de 2-5 cm. Calze amb quatre sèpals groguencs o verdosos i apiculats que es fan reflexos a l’antesi. Corol·la amb quatre pètals de color gros viu, lliures amb forma de cor. Androceu amb vuit estams més curts que la corol·la, amb filament groc. Gineceu amb ovari ínfer i estigma quadrífid en creu. Floreix de juny a setembre.

Fruit en càpsula cilíndrica

Fruit en càpsula cilíndrica d’uns 3 cm de llarg, sense peduncle i vellós, dehiscent per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La posició de l’ovari respecte a la resta de peces florals és un caràcter important. Si les peces florals surten de sota del gineceu es diu ovari súper; si per el contrari sèpals, pètals i estams semblen sortir per damunt de l’ovari direm que és ovari ínfer; serà semiínfer si el periant i l’androceu surten a mitja altura de l’ovari. Es diu hipant quan hi ha un tàlem o receptacle en forma de copa, sovint soldat a l’ovari, que queda situat per sota de les altres peces florals.

Flor amb hipant

USOS I PROPIETATS: L’oli que s’obté de les llavors (oli d’onagra) té ús medicinal per rebaixar els dolors del síndrome premenstrual, les inflamacions, l’artritis, el reuma, i com vasodilatador.

Les arrels i les fulles són comestibles com hortalissa, i en jardineria com ornamental per les grans flors grogues.

Fulles caulinars alternes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oenothera deriva del grec "óinos" vi, i "thér" salvatge, perquè s’empraven les arrels d’algunes espècies d’aquest gènere per donar-li gust al vi. Altres autors creuen que deriva del grec “oeno” burro, i “thera” agafar, perseguir, perquè servia per agafar rucs. L’epítet específic biennis vol dir que fa un cicle de dos anys, que és biennal.

Les flors només duren un dia, i s’obrin per la nit, emetent una tènue fosforescència, per la qual cosa reben el nom comú de “bella de nit” o “evening primrose”.

Els caçadors nadius americans fregaven els seus mocassins amb l’arrel d’aquesta planta per emmascarar el seu olor i poder acostar-se més als animals.

Aquesta espècie és qualificada com exòtica invasora

Oenothera biennis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 346. 1753.

Família Onagraceae

Sporobolus pungens (Schreber) Kunth

NOMS: Esporòbol, Esporòbol arenari, Gram de platja. Castellà: Cañota. Esporobolus. Francès: Sporobole piquant. Italià: Gramigna delle spiagge.

Inflorescència en panícula terminal

SINÒNIMS: Agrostis pungens Schreb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Arenals marítims, fins els 10 metres d’altitud. Aquests de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Als arenals marítims és la planta que més s'apropa a l'aigua

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que surt als arenals costers amb poc més d’un pam d’alçada. El rizoma reptant emet nombroses tiges erectes

Fulles rígides i agudes

Fulles linears agudes i rígides, que surten a una i altra banda de la tija enfrontades, com les barbes d’una ploma (dístiques), amb pèls per l’anvers. Les beines de les fulles cavalquen a les beines veïnes. Lígula formada per pèls. Recorda al gram (Cynodon dactylon) però amb les fulles molt més dures i la inflorescència completament diferent.

Floreix a finals de primavera i a l'estiu

Flors en inflorescència terminal en curta panícula ovoide, a l’àpex de la tija. Espiguetes de 3 mm amb la gluma inferior un terç més curta que la superior. Floreix a finals de la primavera i a l’estiu.

Fruit en cariopsi

Lígula formada per pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies el fruit i la llavor és el mateix: el gra, que rep el nom de cariopsi. Aquest gra té molt poca aigua però és ric em matèries de reserva que les fan molt competitives front a altres plantes i permet que prolonguen per molt de temps el poder germinatiu. Potser per això son dominants en gras espais planetaris com les sabanes o les estepes.

USOS I PROPIETATS: Juga un paper important en l’ecologia dels arenals, doncs els seus rizomes fixen l’arena  a la primera línia de platja.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sporobolus deriva del grec "spora" llavor, i  "bállo" tirar, escampar, possiblement en al·lusió a la escampada de llavors quan les libera. L’epítet específic pungens ve de "pungo" punxant, espinós, doncs les fulles rígides i acabades en punta punxen.

Sporobolus pungens va ser descrita per (Schreb.) Kunth i publicada en Révision des Graminées 1: 68. 1829

Família Gramineae (Poaceae)

Lonicera biflora Desf.

NOMS: Lligabosc biflor, Lligabosc de riu, Lligabosc valencià, Xuclamel biflor, Xuclamel de séquia, Xuclamel valencià. Castellà: Madreselva. Francès: Chèvrefeuille blanchâtre.

Espècie endèmica del Mediterrani occidental

SINÒNIMS: Lonicera canescens Schousb.

DISTRIBUCIÓ: SW de la Mediterrània. Endemisme iber-magrebí

HÀBITAT: Nerio-Tamaricetea. En rambles, riberes i als arenals buscant la protecció de les dunes. Fins els 200 metres d’altitud. Aquest de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Arbust enfiladís caducifoli

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianes.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís, lianoide, caducifoli, amb tiges sarmentoses de fins 4 metres

Fulles oposades i peciolades

Fulles oposades, peciolades, simples, ovades i cordades a la base, de marge enter i amb pèls per les dues cares amb el revers grisós, de nervació pinnada.

Corol·la bilabiada i estams exserts

Flors zigomorfes, pentàmeres i hermafrodites, disposades en parelles a les axil·les de les fulles, cada parella sobre un peduncle. El calze és pilós, amb cinc lòbuls poc marcats i cilis marginals, persistent a la fructificació. Corol·la de 3-4 cm amb un tub estret el doble de llarg que el limbe, acabat en dos llavis: el superior amb quatre lòbuls i el inferior enter i estret. Al principi són de color blanc però van fent-se groguenques amb el temps. Androceu amb cinc estams desiguals i exserts. Gineceu amb ovari ínfer, estil filiforme i estigma capitat. Floreix de maig a l’agost

Fruits immadurs

Fruit en baia globosa de 5-7 mm, de diàmetre, blavosa o negra, pruïnosa, a la maturitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES :El fet que aquesta espècie estiga inclosa en els catàlegs d’espècies protegides dels territoris d’on és endèmica, ens recorda la necessitat de crear zones litorals protegides, que siguen suficient espaioses per ser viables i evitar que la urbanització incontrolada acabe amb els ecosistemes naturals, tot i que poden ser, a més, recursos turístics.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com arbust enfiladís en zones costaneres

L'epítet biflora és perquè té dues flors en cada peduncle

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet específic biflora deriva de “bis” dos vegades, i “flos, floris” flor, és a dir, amb dues flors, perquè cada peduncle suporta dues flors. 

Lonicera biflora va ser descrita per René Desfontaines (Desf.). i publicada en Flora Atlantica. 1: 184 (1798)

Planta inclosa en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades, en el  Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i en la Lista roja de la flora vascular de Andalucía.

Família Caprifoliaceae