Medicago truncatula Gaertn.

NOMS: Melgó truncat, Trèvol de llapassa, Userda borda. Castellà: Carretón de rodaja. Portuguès: Luzerna cortada. Italià: Erba medica troncata. Francès: Luzerne tronquée. Anglès: Barrel medick. Strong-spined medick. Barrelclover.

Flors papilionades de color groc

SINÒNIMS: Medicago tentaculata Willd.; Medicago tribuloides Desr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, camps erms ruderals, pradells terofítics i clarianes de coscollars. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba ramificada amb tiges esteses pel terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm que es ramifica des de la base amb tiges esteses sobre el terra, de vegades vermelloses. És una espècie molt afí a Medicago littoralis

Fulles trifoliades am dents a la part superior

Fulles trifoliades amb el folíol central amb pedicel, limbe ovat amb l’àpex dentat, amb pèls no glandulosos. Estípules dentades o laciniades.

Floreix a finals d'hivern i primavera

Flors en raïm d’1-3 flors, amb peduncle igual o més curt que la fulla corresponent. Calze amb pèls simples i cinc dents més llargues que el tub. Corol·la de fins 8 mm, groga, amb estendard més llarg que la carena i les ales més curtes que aquesta. Floreix a finals d’hivern i primavera, entre març i juny.

Fruit amb espines curtes i gruixudes

Fruit cargolat en hèlix amb espines curtes i gruixudes que formen un angle de 90^o respecte a la superfície de les espires.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago es caracteritzen pels seus llegums enrotllats de forma helicoïdal, alguns coberts d’espines i altres llisos, per les fulles trifoliades i les flors papilionades i en petits raïms.

Fulles amb pèls no glandulosos

USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge per al bestiar per ser una interessant font de proteïnes vegetals. També s’empra per evitar l’erosió del sòl per les pluges i els vents i per millorar la terra fixant el nitrogen de l’aire.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (de l’actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic truncatula és un diminutiu del llatí “truncatus” retallat, truncat.

Aquesta espècie s’utilitza en investigació genòmica. És una espècie model per a la biologia de les lleguminoses perquè té un petit genoma diploide, és auto-fèrtil i una reproducció ràpida i prolífica, per la qual cosa el seu genoma ha estat seqüenciat.

Medicago truncatula va ser descrita per Joseph Gaertner i publicada en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 2(3): 350, pl. 155.1791.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Diplotaxis virgata (Cav.) DC.

NOMS: Ravenell groc. Ravenissa. Castellà: Jaramago. Mostaza amarilla. Rabanillo falso.

Flors en raïm

SINÒNIMS: Sinapis virgata Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-magrebí

HÀBITAT: Salsolo-Peganetalia. Hordeion leporini. Chenopodion muralis. Creix en vores de camins, cunetes i prats secs i nitròfils. Fins els 400 metres d’altitud

Tiges erectes o ascendents amb pèls patents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot assolir els 70 cm d’alçada, amb tiges erectes o ascendents ramificades i cobertes de pèls patents, especialment a la part inferior.

Fulles basals pinnatipartides

Fulles de la roseta basal peciolades, de limbe pinnatipartides, amb el lòbul terminal de grandària semblant als laterals, un poc engrossides i piloses. Les caulinars van fent-se progressivament més petites en allargar-se de la base.

Flors amb ungla i limbe groc

Flors en raïm. Calze amb quatre sèpals amb pèls hirsuts. Corol·la amb quatre pètals de llarga ungla i limbe groc disposats en creu. Androceu tetradínam, amb quatre estams més llargs que els altres dos amb anteres grogues. Gineceu amb estigma bilobat. Floreix de gener a juny.

Fruit en síliqua

Fruit en síliqua linear latisepta, més llarga que el peduncle, comprimides amb un nervi medial marcat, dehiscent. Les llavors es disposen en dues files per lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septe. Quan aquest septe es troba en la secció més estreta s'anomena angustisepte, i quan la cloenda es troba en la secció més ampla s'anomena latisepte.

Sèpals amb pèls 

USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres es poden consumir com verdura

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Diplotaxis  deriva del grec "diplòos" doble, i "tàxis" ordenament, per la disposició de les llavors ordenades en dues files a la síliqua. L’epítet específic virgata ve del llatí “virga” barra, vara, possiblement pels fruits rectes i erectes.

Aquesta espècie va ser descrita per Cavanilles i publicada en Descripción de las Plantas 2: 428. 1802, amb el nom de Sinapis virgata. Més tard Candolle hi va assignar el nom Diplotaxis virgata al ser descrita i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 631. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Vitis vinifera L.

NOMS: Cep. Parra. Vinya. Raïm. Castellà : Vid. Viña. Gallego: Videira. Vide. Èuscara: Ardantza. Mahats. Basamats. Masti. Occità: Lambrusco, Vinha. Portuguès: Videira. Vide. Italià: Vite comune. Francès: Vigne, Vigne cultivée. Anglès: Common grape vine, Grape. Alemany: Echte Weinrebe. Kultur-Weinrebe. Weinstock. Neerlandès: Europese Wijnstok.

Fruits de Vitis vinifera

SINÒNIMS: Vitis vinifera subsp. vinifera L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Cultivada i naturalitzada a llocs humits. Fins els 1200 metres d’altitud

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Liana, que pot assolir els 20 metres, amb llargues tiges enfiladisses mitjançant circells ramificats que surten oposats a les fulles

Fulles palmades, grans de fins 14 cm, amb llarg pecíol, de limbe palmatilobat amb profunds lòbuls i irregularment dentats.

Androceu amb 5 estams i gineceu amb ovari súper

Flors en panícules oposades a les fulles, hermafrodites o unisexuals. El calze a penes existeix i la corol·la està formada per pètals verdosos units per l’àpex, com un barret, que prompte cau, deixant la flor apètala, mostrant l’androceu, amb estams erectes, i l’ovari súper, globós, amb un estigma capitat. Floreix en maig i juny

Fruits en baia comestible

Fruit en baia comestible, oblonga o globosa, anomenada raïm, que pot tindre colors diferents segons la varietat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La parra és una planta enfiladissa, de fulla caduca, que s’agarra als objectes que té al voltant mitjançant els circells. El circell és una tija o fulla modificada que, normalment, s’hi cargola en hèlix sobre qualsevol suport permetent que la planta s’enfile.

Circells de Vitis vinifera 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les fulles com demulcent i antiberrugós, el fruit encara verd sencer com laxant, i el suc del fruit madur, sense fermentar, com cardiotònic, diürètic, antiinflamatori, antisèptic i cicatritzant

Els fruits frescs són considerats una delícia i consumits des de l’antiguitat, així com els fruits secs, les panses, que poden conservar-se durant tot l’any. El suc dels fruits fermentat s’obté el vi, el vinagre i altres begudes alcohòliques. De les llavors (els pinyols) s’extrau oli i retinol.

Pètals, units per l'àpex, que és desprenen aviat com un barret

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vitis ve del llatí “vitis” vis, sarment que s’aplicava també a altres plantes enfiladisses. L’epítet específic vinifera deriva de "vinum" vi i "fero" porte, és a dir, que porta el que es necessita per fer vi.

Està documentat el conreu de la vinya, si més no, des de l’any 6000 aC, però el primer registre escrit de la vinya i del vi es troba a un antic text sumeri del tercer mil·lenni abans de Crist: l’Epopeia de Guilgameix. El comerç de fenicis, grecs i romans introduïren la vinya i el vi per tota la conca mediterrània. La caiguda de l’imperi romà va fer que el cultiu de la vinya es limités als monestirs però d’allí va tornar a sortir per convertir-se en una important font d’ingressos. Les colonitzacions van portar la vinya a Amèrica, Àfrica i Austràlia. A parir de 1863 un insecte procedent d’Amèrica, la fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae), va acabar amb els conreus de vinya a Europa, provocant la destrucció del mode de vida de molts agricultors, contribuint a l’èxode rural de finals del segle XIX. Paradoxalment van haver d’importar-se vinyes americanes, resistents a la fil·loxera, per conrear vinya de nou a Europa. Actualment hi ha més de 3000 varietats de raïm.

La història del vi està íntimament lligada a la història de les civilitzacions i apareix en la cultura dels pobles carregada de simbolismes.

El calendari celta tenia 13 mesos de 28 dies, el cicle de la lluna, i anomenava a cada mes amb el nom d’un arbre o planta. El mes 10, que comprenia del 2 al 29 de setembre, era el mes de “muin”, de la vinya.

Vitis vinífera va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 202. 1753

Família Vitaceae