Sorghum bicolor (L.) Moench

NOMS: Melca. Canyet. Dacsa de bou. Mill de les Índies. Canya dolça. Castellà : Sorgo. Trigo de Guinea Èuscara: Basartoa. Occità: Milhòca. Portuguès: Sorgo. Sorgo das vassouras. Milho zaburro vermelho. Francès: Millet à balai, Sorgho bicolore, Sorgho commun. Italià: Elica. Sorgo. Anglès: Broomcorn. Grain Sorghum. Alemany: Echte Mohrenhirse. Gewöhnliche Mohrenhirse. Körnerhirste. Neerlandès: Kafferkoren. Grec: Ντάρι. Ασπροκαλάμποκο. Αγούλιαρος. Κεχρί. 

Inflorescència de Sorghum bicolor en panícula terminal

SINÒNIMS: Holcus bicolor L.; Sorghum vulgare Pers.

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Cultivat com a farratge i subespontani en marges, vores de camins i herbassars ruderals. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba robusta de fins 3 metres d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba gramínia anual semblant a Sorghum halepense però més robust, que pot confondre’s amb el panís (Zea mays), especialment quan encara no està florit, que pot fer fins tres metres d’alçada.

Fulles linears de 2-7 cm d'amplada

Fulles linears de 2-7 cm d’amplada i de fins 50 cm de llarg amb el nervi central marcat. Lígula de membrana ciliada

Flors fèrtils amb aresta

Flors en panícula terminal que pot assolir els 50 cm de longitud, amb espiguetes estèrils oblongo-lanceolades sense aresta (mútiques) i les fèrtils inflades, obovades o el·líptiques, amb pèls, lemma bífida amb aresta més curta que el doble de l’espigueta. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a octubre

Fruit en cariopsi obovada

Fruit en cariopsi obovada que es manté en les espícules madures doncs no són caduques

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La melca és coneguda com el camell dels conreus per la gran capacitat d’adaptació per poder créixer en sòls pobres i pluja escassa. Si la sequera és prolongada no mor, sinó que entra en latència fins que torna ha haver condicions favorables.

Lígula

USOS I PROPIETATS: És l’espècie cultivada del gènere Sorghum, uns cultivars per les fulles, per a la producció de xarop i etanol, i altres pel gra. En algunes zones d’Àsia i Àfrica es fa pa amb la farina del gra, que també es pot expandir com les crispetes del panís, i no té gluten. Però el gra de melca es fa servir principalment per aliment per al bestiar i per la producció d’etanol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sorghum és una derivació de "sorghi" una veu índia que denomina una espècie d’aquest gènere. L’epítet específic bicolor està format per "bis" dos, dues voltes, i "color" color, és a dir, de dos colors. El genèric del basiònim Holcus deriva del grec "helcό" extraure, perquè segons Plini, seguint una errònia i supersticiosa tradició, la planta té la propietat d’extraure del cos qualsevol cos estrany aplicant-la al cap.

Si s’empra com a farratge cal dur cura perquè si el bestiar no se’l menja el mateix dia que s’ha tallat, fermenta i el pot matar.

Sorghum bicolor va ser descrita per (L.) Moench i publicada en Methodus Plantas Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi 207. 1794.

Família Gramineae (Poaceae)

Medicago truncatula Gaertn.

NOMS: Melgó truncat, Trèvol de llapassa, Userda borda. Castellà: Carretón de rodaja. Portuguès: Luzerna cortada. Italià: Erba medica troncata. Francès: Luzerne tronquée. Anglès: Barrel medick. Strong-spined medick. Barrelclover.

Flors papilionades de color groc

SINÒNIMS: Medicago tentaculata Willd.; Medicago tribuloides Desr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, camps erms ruderals, pradells terofítics i clarianes de coscollars. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba ramificada amb tiges esteses pel terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm que es ramifica des de la base amb tiges esteses sobre el terra, de vegades vermelloses. És una espècie molt afí a Medicago littoralis

Fulles trifoliades am dents a la part superior

Fulles trifoliades amb el folíol central amb pedicel, limbe ovat amb l’àpex dentat, amb pèls no glandulosos. Estípules dentades o laciniades.

Floreix a finals d'hivern i primavera

Flors en raïm d’1-3 flors, amb peduncle igual o més curt que la fulla corresponent. Calze amb pèls simples i cinc dents més llargues que el tub. Corol·la de fins 8 mm, groga, amb estendard més llarg que la carena i les ales més curtes que aquesta. Floreix a finals d’hivern i primavera, entre març i juny.

Fruit amb espines curtes i gruixudes

Fruit cargolat en hèlix amb espines curtes i gruixudes que formen un angle de 90^o respecte a la superfície de les espires.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago es caracteritzen pels seus llegums enrotllats de forma helicoïdal, alguns coberts d’espines i altres llisos, per les fulles trifoliades i les flors papilionades i en petits raïms.

Fulles amb pèls no glandulosos

USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge per al bestiar per ser una interessant font de proteïnes vegetals. També s’empra per evitar l’erosió del sòl per les pluges i els vents i per millorar la terra fixant el nitrogen de l’aire.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (de l’actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic truncatula és un diminutiu del llatí “truncatus” retallat, truncat.

Aquesta espècie s’utilitza en investigació genòmica. És una espècie model per a la biologia de les lleguminoses perquè té un petit genoma diploide, és auto-fèrtil i una reproducció ràpida i prolífica, per la qual cosa el seu genoma ha estat seqüenciat.

Medicago truncatula va ser descrita per Joseph Gaertner i publicada en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 2(3): 350, pl. 155.1791.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Diplotaxis virgata (Cav.) DC.

NOMS: Ravenell groc. Ravenissa. Castellà: Jaramago. Mostaza amarilla. Rabanillo falso.

Flors en raïm

SINÒNIMS: Sinapis virgata Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-magrebí

HÀBITAT: Salsolo-Peganetalia. Hordeion leporini. Chenopodion muralis. Creix en vores de camins, cunetes i prats secs i nitròfils. Fins els 400 metres d’altitud

Tiges erectes o ascendents amb pèls patents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot assolir els 70 cm d’alçada, amb tiges erectes o ascendents ramificades i cobertes de pèls patents, especialment a la part inferior.

Fulles basals pinnatipartides

Fulles de la roseta basal peciolades, de limbe pinnatipartides, amb el lòbul terminal de grandària semblant als laterals, un poc engrossides i piloses. Les caulinars van fent-se progressivament més petites en allargar-se de la base.

Flors amb ungla i limbe groc

Flors en raïm. Calze amb quatre sèpals amb pèls hirsuts. Corol·la amb quatre pètals de llarga ungla i limbe groc disposats en creu. Androceu tetradínam, amb quatre estams més llargs que els altres dos amb anteres grogues. Gineceu amb estigma bilobat. Floreix de gener a juny.

Fruit en síliqua

Fruit en síliqua linear latisepta, més llarga que el peduncle, comprimides amb un nervi medial marcat, dehiscent. Les llavors es disposen en dues files per lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septe. Quan aquest septe es troba en la secció més estreta s'anomena angustisepte, i quan la cloenda es troba en la secció més ampla s'anomena latisepte.

Sèpals amb pèls 

USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres es poden consumir com verdura

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Diplotaxis  deriva del grec "diplòos" doble, i "tàxis" ordenament, per la disposició de les llavors ordenades en dues files a la síliqua. L’epítet específic virgata ve del llatí “virga” barra, vara, possiblement pels fruits rectes i erectes.

Aquesta espècie va ser descrita per Cavanilles i publicada en Descripción de las Plantas 2: 428. 1802, amb el nom de Sinapis virgata. Més tard Candolle hi va assignar el nom Diplotaxis virgata al ser descrita i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 631. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)