Drosanthemum floribundum (Haw.) Schwantes

NOMS: Cabellera de la reina. Mesem fi. Castellà : Drosantemo. Rocío rosa. Anglès: Pale Dewplant. Rosea Ice-plant.

SINÒNIMS: Mesembryanthemum floribundum Haw. 

DISTRIBUCIÓ: Procedeix del sud d’Àfrica

HÀBITAT: Planta cultivada com ornamental i de vegades subespontània. Creix en sòls pobres i secs, en temperatures altes i amb gelades fins els -5^oC.

Planta amb tiges prostrades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta crassa de tiges primes, prostrades, de color marró amb els entrenusos visibles i finalment lignificades (sufruticosa) cobertes de pèls blancs

Fulles suculentes i curtes amb cèl·lules d'aigua que brillen

Fulles oposades, sèssils, suculentes, cilíndriques i curtes (fins 1,5 cm), verdes, amb fascicles de fulles axil·lars, cobertes de petites cèl·lules d’aigua que brillen

Flors amb estaminodis petaloides de color rosat

Flors pedunculades, nombroses, hermafrodites, pentàmeres amb cinc tèpals linears. El que semblen pètals són estaminodis petaloides de color rosa pàl·lid que fan 2-2,5 cm de diàmetre. Estams nombrosos més curts que els estigmes. Ovari ínfer amb estigmes plomosos. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula amb 4-6 lòculs, sostingudes per peduncles llargs i erectes, amb llavors reniformes.

Flor amb cinc tèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estaminodi és un estam estèril, que no produeix grans de pol·len. Normalment són semblants als estams i ocupen el mateix lloc que ells, com en l’agulleta (Erodium malacoides), però altres vegades són peces transformades, com en aquest cas del gènere Drosanthemum, que s’han transformat en peces que semblen pètals (petaloides)

USOS I PROPIETATS: S’utilitza en jardineria com espècie entapissant, per cobrir murs o en rocalles, per les poques exigències i la espectacular floració,

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Drosanthemum deriva del grec “drósos” reixiu, rosada, i “ánthemon” flor, perquè les fulles pareixen sempre mullades pel reixiu. El nom específic floribundum és un epítet llatí que significa amb moltes flors, en referència a l’abundant floració.

Les flors necessiten molta llum per obrir-se, raó per la qual s’obrin a migdia, es tanquen per les vesprades, i els dies grisos romanen tancades.

Drosanthemum floribundum va ser descrita per (Haw.) Schwantes i publicada en Zeitschrift für Sukkulentenkunde. Berlin 3: 29. 1927.

Família Aizoaceae

Trifolium tomentosum L.

NOMS: Trèvol pelut, Trèvol tomentós, Trèvol vellutat. Castellà: Siempreviva. Trébol de algodón. Gallego: Trévo. Portuguès: Trevo. Trevo cotanilhozo. Trevo tomentoso. Francès: Trèfle cotonneux, Trèfle tomenteux. Italià: Trifoglio tomentoso. Anglès: Woolly Clover. Woolly-headed Clover. Alemany: Filz-Klee. Filziger Klee. Grec: Τριφύλλι.

Inflorescències en glomèruls globosos

SINÒNIMS: Amoria tomentosa (L.) Roskov;  Galearia tomentosa (L.) C. Presl.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Hordeion leporini. Creix als prats terofítics de sòls compactes. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba petita de tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Però de vegades es comporta com un Teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

Calze inflat i vellut

DESCRIPCIÓ: Herba petita que creix arran de terra o amb petites tiges erectes o decumbents, de fins poc menys d’un pam, ramificat des de la base. La principal característica és el calze inflat i molt vellut, semblant al trèvol maduixer (Trifolium fragiferum) però aquest té els peduncles més llargs que la fulla corresponent, mentre que Trifolium tomentosum té els peduncles més curts que les fulles.

Fulles trifoliades 

Fulles alternes, peciolades, amb estípules membranàcies ovades acuminades, amb tres folíols obovats, de fins 19 x 15 mm, serrulats, amb dents espinuloses al marge

Flors papilionades de color rosat

Flors en inflorescències axil·lars en glomèruls, curtament pedunculats, globosos de 6-9 mm de diàmetre a l’antesi, dels quals sobresurten les dents superiors del calze bilabiat i acrescent, inflat i vellut. Corol·la papilionada de color rosa amb l’estendard lliure. Androceu diadelf. Floreix a la primavera, de març fins juny.

Fruit en llegum membranàcia

Fruit en llegum membranàcia indehiscent, inclòs al calze persistent, amb 1-2 llavors d’1 mm, llises de color groc verdós amb estries verdes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies del gènere Trifolium formen part dels prats naturals o són sembrades en praderies artificials perquè tenen interès per al ramat com espècies farratgeres, com per exemple Trifolium fragiferum, Trifolium campestre  o Trifolium repens

USOS I PROPIETATS: Serveix com planta farratgera però no s’utilitza habitualment perquè hi ha altres farratgeres més productives

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic tomentosum deriva del llatí "tomentum" pelussa, en referència a la densa capa de pèls que cobreix els calzes.

Trifolium tomentosum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 771–772. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Sorghum bicolor (L.) Moench

NOMS: Melca. Canyet. Dacsa de bou. Mill de les Índies. Canya dolça. Castellà : Sorgo. Trigo de Guinea Èuscara: Basartoa. Occità: Milhòca. Portuguès: Sorgo. Sorgo das vassouras. Milho zaburro vermelho. Francès: Millet à balai, Sorgho bicolore, Sorgho commun. Italià: Elica. Sorgo. Anglès: Broomcorn. Grain Sorghum. Alemany: Echte Mohrenhirse. Gewöhnliche Mohrenhirse. Körnerhirste. Neerlandès: Kafferkoren. Grec: Ντάρι. Ασπροκαλάμποκο. Αγούλιαρος. Κεχρί. 

Inflorescència de Sorghum bicolor en panícula terminal

SINÒNIMS: Holcus bicolor L.; Sorghum vulgare Pers.

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Cultivat com a farratge i subespontani en marges, vores de camins i herbassars ruderals. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba robusta de fins 3 metres d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba gramínia anual semblant a Sorghum halepense però més robust, que pot confondre’s amb el panís (Zea mays), especialment quan encara no està florit, que pot fer fins tres metres d’alçada.

Fulles linears de 2-7 cm d'amplada

Fulles linears de 2-7 cm d’amplada i de fins 50 cm de llarg amb el nervi central marcat. Lígula de membrana ciliada

Flors fèrtils amb aresta

Flors en panícula terminal que pot assolir els 50 cm de longitud, amb espiguetes estèrils oblongo-lanceolades sense aresta (mútiques) i les fèrtils inflades, obovades o el·líptiques, amb pèls, lemma bífida amb aresta més curta que el doble de l’espigueta. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a octubre

Fruit en cariopsi obovada

Fruit en cariopsi obovada que es manté en les espícules madures doncs no són caduques

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La melca és coneguda com el camell dels conreus per la gran capacitat d’adaptació per poder créixer en sòls pobres i pluja escassa. Si la sequera és prolongada no mor, sinó que entra en latència fins que torna ha haver condicions favorables.

Lígula

USOS I PROPIETATS: És l’espècie cultivada del gènere Sorghum, uns cultivars per les fulles, per a la producció de xarop i etanol, i altres pel gra. En algunes zones d’Àsia i Àfrica es fa pa amb la farina del gra, que també es pot expandir com les crispetes del panís, i no té gluten. Però el gra de melca es fa servir principalment per aliment per al bestiar i per la producció d’etanol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sorghum és una derivació de "sorghi" una veu índia que denomina una espècie d’aquest gènere. L’epítet específic bicolor està format per "bis" dos, dues voltes, i "color" color, és a dir, de dos colors. El genèric del basiònim Holcus deriva del grec "helcό" extraure, perquè segons Plini, seguint una errònia i supersticiosa tradició, la planta té la propietat d’extraure del cos qualsevol cos estrany aplicant-la al cap.

Si s’empra com a farratge cal dur cura perquè si el bestiar no se’l menja el mateix dia que s’ha tallat, fermenta i el pot matar.

Sorghum bicolor va ser descrita per (L.) Moench i publicada en Methodus Plantas Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi 207. 1794.

Família Gramineae (Poaceae)