Carthamus tinctorius L.

NOMS: Safranó. Safranet. Safrà romí. Càrtam. Safrà bort. Castellà: Cártamo. Alazor. Azafrán romí. Gallego: Azafrán. Èuscara: Asta-zafraya. Basa-azaparan. Occità: Safran salvatge. Portuguès: Açaflor. Açafraô. Italià: Asfore. Cartamo. Francès: Carthame des teinturiers. Safran des teinturiers. Anglès: Safflower. Orange carthamus. Alemany: Färber-Distel. Färber-Saflor. Neerlandès: Saffloer. Grec: Κάρθαμος βαφικός. Ψευδοζαφουράς.

Flors en capítols

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani oriental, cultivada i subespontània al nostre territori.

HÀBITAT: Surt assilvestrat en marges, erms i llocs secs

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

Herba que pot sobrepassar el metre d'alçada

DESCRIPCIÓ: Herba anual, generalment amb una sola tija que pot assolir més d’un metre d’alçada, erecta, ramificada a la part superior amb branquetes que es fan més grosses a baix dels capítols, espinescent o espinosa, de color verd glauc

Fulles espinescents de distribució alterna

Fulles repartides al llarg de la tija de forma alterna, de marge enter o dentat i espinescent, les basals i les caulinars inferiors peciolades, les mitjanes i superiors sèssils, ovades o lanceolades, amb la base cuneada, de vegades divaricades. Les fulles involucrals són similars a les bràctees externes de l’involucre.

Les flors poden ser de color groc, taronja o vermell

Flors en capítol embolcallat per bràctees imbricades, rematades amb espina, que formen l’involucre de vegades araneós però no tant com la seua germana Carthamus lanatus. Corol·la de 2,5-3 cm, amb nervis longitudinals rogencs, forma un tub acabat en cinc lòbuls linears de color groc, taronja o vermell. Androceu format per estams de llarg filament amb anteres grogues. Ovari amb estil groc. Floreix de juny a octubre.

Fruits en aqueni

Fruit en aqueni de secció oval comprimit lateralment, sense vil·là o rudimentari que cau aviat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes d’ambients àrids, com el càrtam, solen estar proveïts d’una arrel pivotant, o axonomorfa, que s’endinsa al terra cercant humitat. Aquest tipus d’arrel és el més comú a les plantes dicotiledònies. Estan formades per una arrel principal o clàvia molt desenvolupada que penetra verticalment en el sòl i es ramifica més o menys.

involucre de vegades araneós

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com porgant, vermífug i aperitiu. A més a més des d’antic s’ha cultivat com planta tintòria, i avui en dia té aplicacions industrials i culinaris, a més de ser emprada com espècie ornamental. Dels aquenis s’obté un oli, l’oli de càrtam, emprat pe a usos alimentaris o industrials. Les flors es fan servir com colorant per substituir el safrà, i abans, s’elaborava el “rojo espanyol” utilitzat per donar color a la cara de les dames excessivament pàl·lides. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Carthamus deriva, probablement, de l’àrab "qurtum" o "qortum" que significa safrà, per la presència de pigment groc a les seues flors. L’epítet específic tinctorius ve del llatí "tingo" que significa banyar, impregnar, tenyir.

A jaciments de l’antic Egipte, com la tomba del faraó Tutankamon, s’han trobat garlandes d’aquesta planta i, en altres jaciments de la dinastia XII, teixits tenyits amb càrtam.

Carthamus tinctorius va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 830. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Drosanthemum floribundum (Haw.) Schwantes

NOMS: Cabellera de la reina. Mesem fi. Castellà : Drosantemo. Rocío rosa. Anglès: Pale Dewplant. Rosea Ice-plant.

SINÒNIMS: Mesembryanthemum floribundum Haw. 

DISTRIBUCIÓ: Procedeix del sud d’Àfrica

HÀBITAT: Planta cultivada com ornamental i de vegades subespontània. Creix en sòls pobres i secs, en temperatures altes i amb gelades fins els -5^oC.

Planta amb tiges prostrades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta crassa de tiges primes, prostrades, de color marró amb els entrenusos visibles i finalment lignificades (sufruticosa) cobertes de pèls blancs

Fulles suculentes i curtes amb cèl·lules d'aigua que brillen

Fulles oposades, sèssils, suculentes, cilíndriques i curtes (fins 1,5 cm), verdes, amb fascicles de fulles axil·lars, cobertes de petites cèl·lules d’aigua que brillen

Flors amb estaminodis petaloides de color rosat

Flors pedunculades, nombroses, hermafrodites, pentàmeres amb cinc tèpals linears. El que semblen pètals són estaminodis petaloides de color rosa pàl·lid que fan 2-2,5 cm de diàmetre. Estams nombrosos més curts que els estigmes. Ovari ínfer amb estigmes plomosos. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula amb 4-6 lòculs, sostingudes per peduncles llargs i erectes, amb llavors reniformes.

Flor amb cinc tèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estaminodi és un estam estèril, que no produeix grans de pol·len. Normalment són semblants als estams i ocupen el mateix lloc que ells, com en l’agulleta (Erodium malacoides), però altres vegades són peces transformades, com en aquest cas del gènere Drosanthemum, que s’han transformat en peces que semblen pètals (petaloides)

USOS I PROPIETATS: S’utilitza en jardineria com espècie entapissant, per cobrir murs o en rocalles, per les poques exigències i la espectacular floració,

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Drosanthemum deriva del grec “drósos” reixiu, rosada, i “ánthemon” flor, perquè les fulles pareixen sempre mullades pel reixiu. El nom específic floribundum és un epítet llatí que significa amb moltes flors, en referència a l’abundant floració.

Les flors necessiten molta llum per obrir-se, raó per la qual s’obrin a migdia, es tanquen per les vesprades, i els dies grisos romanen tancades.

Drosanthemum floribundum va ser descrita per (Haw.) Schwantes i publicada en Zeitschrift für Sukkulentenkunde. Berlin 3: 29. 1927.

Família Aizoaceae

Trifolium tomentosum L.

NOMS: Trèvol pelut, Trèvol tomentós, Trèvol vellutat. Castellà: Siempreviva. Trébol de algodón. Gallego: Trévo. Portuguès: Trevo. Trevo cotanilhozo. Trevo tomentoso. Francès: Trèfle cotonneux, Trèfle tomenteux. Italià: Trifoglio tomentoso. Anglès: Woolly Clover. Woolly-headed Clover. Alemany: Filz-Klee. Filziger Klee. Grec: Τριφύλλι.

Inflorescències en glomèruls globosos

SINÒNIMS: Amoria tomentosa (L.) Roskov;  Galearia tomentosa (L.) C. Presl.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Hordeion leporini. Creix als prats terofítics de sòls compactes. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba petita de tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Però de vegades es comporta com un Teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

Calze inflat i vellut

DESCRIPCIÓ: Herba petita que creix arran de terra o amb petites tiges erectes o decumbents, de fins poc menys d’un pam, ramificat des de la base. La principal característica és el calze inflat i molt vellut, semblant al trèvol maduixer (Trifolium fragiferum) però aquest té els peduncles més llargs que la fulla corresponent, mentre que Trifolium tomentosum té els peduncles més curts que les fulles.

Fulles trifoliades 

Fulles alternes, peciolades, amb estípules membranàcies ovades acuminades, amb tres folíols obovats, de fins 19 x 15 mm, serrulats, amb dents espinuloses al marge

Flors papilionades de color rosat

Flors en inflorescències axil·lars en glomèruls, curtament pedunculats, globosos de 6-9 mm de diàmetre a l’antesi, dels quals sobresurten les dents superiors del calze bilabiat i acrescent, inflat i vellut. Corol·la papilionada de color rosa amb l’estendard lliure. Androceu diadelf. Floreix a la primavera, de març fins juny.

Fruit en llegum membranàcia

Fruit en llegum membranàcia indehiscent, inclòs al calze persistent, amb 1-2 llavors d’1 mm, llises de color groc verdós amb estries verdes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies del gènere Trifolium formen part dels prats naturals o són sembrades en praderies artificials perquè tenen interès per al ramat com espècies farratgeres, com per exemple Trifolium fragiferum, Trifolium campestre  o Trifolium repens

USOS I PROPIETATS: Serveix com planta farratgera però no s’utilitza habitualment perquè hi ha altres farratgeres més productives

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic tomentosum deriva del llatí "tomentum" pelussa, en referència a la densa capa de pèls que cobreix els calzes.

Trifolium tomentosum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 771–772. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)