Philadelphus coronarius L.

NOMS: Xeringuilla. Corona. Flor de sant Josep. Naranjilla. Castellà: Celindo. Jeringuilla. Celinda. Filadelfo. Silindra. Gallego: Filadelfa. Occità: Seringat. Portuguès: Silindra. Italià: Fior d'angiolo. Gelsomino dei Frati. Petto d'angiolo. Francès: Seringa commun. Seringat en couronne. Anglès: Garden Syringa. Mock-orange. White Syringa. Alemany: Blaßer Pfeifenstrauch. Bauern Jasmin. Wohlriechender Pfeifenstrauch. Neerlandès: Boerenjasmijn. Grec: Φιλάδελφος ο στεφανοτικός. Φιλάδελφος στεφανοτικός.

Flors en raïms terminals

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana i Àsia Menor.

HÀBITAT: Cultivada en jardineria i de vegades apareix assilvestrada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

Arbust caducifoli

DESCRIPCIÓ: Arbust caducifoli, procedent d’Armènia i el Caucas, que pot arribar als 3-4 metres d’alçada, amb diverses tiges oposades rectes, de medul·la clara, que surten des de la base i emeten branquetes secundàries. La multiplicació resulta molt fàcil per esqueix a la primavera o a principis de l’estiu.

Fulles de marge dentat i àpex acuminat

Fulles prou grans, amb curt pecíol, caduques, de color verd intens, de forma ovalada o el·líptica, amb el marge dentat i l’àpex acuminat. 

Pètals d'un blanc virginal

Flors grans, reunides en raïms de 5-9 flors a l’àpex de les branques, d’un blanc virginal com indica el nom d’una de les varietats, virginalis. Calze amb 4-5 lòbuls triangulars de 4-5 mm, acuminats i ciliats. Els 4-5 pètals cauen amb facilitat i desprenen una suau fragància, que recorda la tarongina, que envaeix la rodalia amb l’espectacular floració des de mitjan primavera fins principis de l’estiu. Hipant de 2-4 mm. Androceu amb uns 25 estams. Gineceu amb ovari ínfer i estils soldats acabat en estigmes. Floreix des de abril fins a juny.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula que s’obri per quatre valves per deixar eixir nombroses llavoretes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan parlem de plantes assilvestrades ens referim a plantes exòtiques que, escapades de cultius o jardins, surten de manera espontània al medi natural d’un territori que no és el propi de la planta. De vegades aquestes plantes troben unes condicions idònies i es converteixen en plantes invasores, posant en perill espècies autòctones al envair els seus nínxols ecològics.  

Nombrosos estams i estil columnar 

USOS I PROPIETATS: És una planta molt apreciada com ornamental, si més no, al País Valencià. Diu Joan Pellicer al Costumari botànic: “Arbricell sovint conreat als horts de les cases, les masies, les alqueries i els convents, i als jardins i parcs públics, per la bellesa, l’exuberància i la pulcritud del color i el perfum de les seues blanques flors”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Philadelphos deriva dels vocables grecs “φιλος phílos” amic, i “adelphós” germà, és a dir, el que estima als seus germans. Linné relaciona aquest genèric amb el llatí “Philadelphus, -i” que era el sobrenom de Ptolemeu II, rei d’Egipte. L’epítet específic coronarius procedeix del llatí “corona”  fent referència a que s’emprava per fer garlandes. Abans estava adscrita al gènere Syringa, d’on deriven etimològicament els nombrosos noms populars de xeringuilla, jeringuilla i noms similars.

De les branquetes, buidades de la medul·la, es confeccionen flautes.

Philadelphus coronarius va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 470. 1753.

Família Hydrangeaceae

Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. & Nakai

NOMS: Sindriera. Melonera d’Alger. Meló de moro. Castellà: Sandía. Melón de agua. Gallego: Sandía. Èuscara: Angurri. Portuguès: Melancia. Francès: Pastèque. Melon d'eau. Italià: Anguria. Cocomero. Melone d'acqua. Anglès: Water Melon. Alemany: Wassermelone. Neerlandès: Waterlemoen. Grec: Καρπουζιά.

Flors unisexuals solitàries

SINÒNIMS: Cucurbita citrullus L.; Momordica lanata Thunb.

DISTRIBUCIÓ:  Introduïda, procedent d’Àfrica del Sud

HÀBITAT: Cultivat i de vegades subespontani a les vores de torrents i a les platges.

Herba de tiges prostrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges prostrades de fins 3 metres de llarg, cobertes de pèls

Fulles doblement dividides

Fulles peciolades, de fins un pam, doblement lobulades, és a dir, dividides en cinc lòbuls profunds, amb el central més gran, que estan també dividits en lòbuls més petits, amb el revers cobert de pèls. A l’axil·la de les fulles surten circells

Flors masculines i femenines a la mateixa planta

Flors pedunculades, solitàries, unisexuals, masculines i femenines a la mateixa planta (monoica), totes de color groc. Calze amb cinc sèpals lliures de color verd. La corol·la forma un tub, inserit al calze, acabat en cinc lòbuls arrodonits, de fins 3 cm de diàmetre. Les masculines amb cinc estams i les femenines amb gineceu tricarpel·lar. Floreix en juny i juliol

Fruit en pepònide

Fruit en pepònide de gran mesura (de 2 a 20 kg. tot i que el rècord està en 122 kg.) normalment esfèric, el·lipsoidal o oblong, llis, de color verd amb diferents tonalitats, amb la polpa carnosa i sucosa de color roig i sabor dolç. Les llavors són llises de color negre o marró. En les formes silvestres la carn és dura, de color blanc o groguenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les Cucurbitàcies comprèn uns 118 gèneres dels quals només dos són autòctons dels països de parla catalana: Ecballium i Bryonia. La majoria són plantes anuals i enfiladisses, amb flors unisexuals, monoiques, i amb el fruit en forma de pepònide. Hi pertanyen el meló, la carabassa o el cogombre, entre altres.

USOS I PROPIETATS: L’Instituto Médico Nacional de Mèxic reconeix propietats del fruit com antiblennorràgic i diürètic. Les llavors es mengen seques o rostides i poden moldre’s per fer pa. També contenen un oli similar al oli de llavor de carabassa que té una acció antihelmíntica.

Amb més d’un 90% d’aigua és una fruita apetitosa i refrescant especialment a l’estiu

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Citrullus deriva del llatí “cetriuolus”, diminutiu de “citrus” nom que rebien vàries plantes, entre elles el poncem (Citrus medica). A. Laguna i C. Bauhin afirmen que s’anomena Citrullus pel color groguenc, semblants al poncem o naronja. L’epitet específic lanatus deriva de llana, llanós, per els pèls que cobreixen les tiges joves i el revers de les fulles. El genèric del sinònim, Momordica, deriva del llatí "mordeo, momordi, morsum, mordere" mossegada, pel marge de les fulles que semblen estar mossegades

El cultiu del meló d’Alger és tan antic que ja s’esmenta en la Bíblia. A la Península Ibèrica va ser introduït pels àrabs, principalment en Andalusia i País Valencià, fet que reflecteixen els diferents noms comuns que deriven de l’àrab hispànic “sandiyya”.

La porció de carn blanca que hi ha entre la carn roja i la pell exterior verda forma part de les tallaetes del deliciós “’arrop i talladetes”, abans un dolç típic a la Vall D’Albaida i la Costera i ara desaparegut.

El meló d’Alger va ser descrit per Carles Linné en Species Plantarum 2: 1010–1011. 1753 amb el nom Cucurbita Citrullus . En 1836 va ser reassignat al gènere Citrullus pel botànic alemany Heinrich Adolf Schrader. Finalment Citrullus lanatus va ser descrita per (Thunb.) Matsum. & Nakai i publicat en Catalogus Seminum et Sporarum in Horto Botanico Universitatis Imperialis Tokyoensis per annos 1915 et 1916 lectorums Imperialis Tokyoensis 30, no. 854. 1916.

Família Cucurbitaceae

Cymbalaria muralis P.Gaertn., B.Mey. & Scherb.

NOMS: Picardia. Heura de flor. Castellà: Cimbalaria. Hierba de campanario. Palomilla de muro. Gallego: Hedriña das paredes. Liana. Èuscara: Murruntza. Portuguès: Ruínas. Cimbalária. Francès: Cymbalaire, Cymbalaire des murs, Linaire cymbalaire, Linaire des murs. Italià:  Cimbalaria. Ciombolino comune. Anglès: Ivy-leaved toadflax, Kenilworth ivy. Alemany: Mauer-Zimbelkraut. Neerlandès: Muurleeuwbek.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Antirrhinum cymbalaria L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Parietarietum muralis. Creix a les parets humides, i façanes de les cases, als murs, a les vores de camins ombrívols i, inclús, a les voreres dels carrers.

Herba estolonífera

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba estolonífera que creix arrapada a les parets ombrívoles amb diverses tiges filiformes glabres de fins 80 cm de longitud, que pengen o s’estenen pel terra.

Fulles de limbe reniforme amb lòbuls arrodonits

Fulles de distribució alterna, peciolades, de limbe reniforme a semicircular, amb 5-9 lòbuls arrodonits o mucronats.

Flors personada amb esperó

Flors axil·lars solitàries hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes, amb pedicels més llargs que les fulles. Calze de 2-2,5 mm amb cinc lòbuls lanceolats. Corol·la de 9-15 mm personada, de color violaci amb el paladar groc i esperó d’1,5-3 mm. Androceu de quatre estams, dos més llargs que els altres dos (didínams). Gineceu d’ovari súper amb estil simple acabat en estigma bilobat. Les flors s’autopol·linitzen. Floreix a la primavera i l’estiu, d’abril a novembre, i tot l’any a les terres més càlides.

Fruit en càpsula de 4 mm que sobrepassa el calze, que conté nombroses granes globoses. El peduncle de les flors adquireix fototropisme negatiu (s’allunya de la llum), després de la florida, i soterra el fruit.

Corol·la violàcia amb la gola groga

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A vegades apareixen formes anòmales de les flors que presenten simetria actinomorfa, amb cinc pètals de la mateixa mida i cinc esperons. Aquesta anomalia floral s'anomena pelòria, que en grec significa monstruós o prodigiós; un terme que fou proposat per Linné l'any 1747.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les flors per les seues propietats antiescorbútiques, tòniques i diürètiques. En jardineria s’utilitza en cistelles penjants, en rocalles ombries o de cobertora d’àries petites.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cymbalaria deriva del grec “kímbalon κύμβαλον ” címbal, per les fulles rodones com aquest instrument. A la Grècia antiga aquest nom denominava una planta que els autor han suposat que era el ciclamen (Cyclamen sp.). L’epítet específic muralis ve del llatí “murus” mur, és a dir, del mur, per l’hàbitat, freqüentment arrapada als murs.

Aquesta planta no és nativa de les nostres terres. Sembla que és originària del centre de la conca mediterrània: Eslovènia, Itàlia i Sicília. Hi ha indicis de que al segle XVI es conreava a Alemanya, al segle XVII apareix als murs de la Gran Bretanya i a principis del s. XVIII es documenta la seua presència a Suïssa. Aquest mateix segle Josep Quer la cita als murs de Catalunya i el País Valencià. Pareix ser que la proliferació dels jardins botànics afavoriren la seua difusió per Europa.

Cymbalaria muralis va ser descrita per Gärtner, C.A.Mey & Scherb i publicada en Systema Naturae, Editio Decima2: 975. 1759.

Família Plantaginaceae (Scrophulariaceae)