Medicago rigidula (L.) All.

NOMS: Melgó rígid. Trèvol de rodet, Userda borda. Castellà: Carretón. Carretilla espinosa. Portuguès: Trevo espinhoso. Luzerna peluda. Francès: Luzerne de gérard, Luzerne raide. Italià: Erba-medica rigidetta. Anglès: Tifton Burclover. Alemany: Samt-Schneckenklee. Starrer Schneckenklee. Steifer Schneckenklee.

Flors solitàries o en parelles

SINÒNIMS: Medicago polymorpha var. rigidula L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, pradells terofítics, fins els 1300 metres d’altitud

Herba petita amb tiges arran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba lleguminosa de tiges arran de terra, ramificades des de la base, de fins 40 cm

Folíols dentats a la part superior i amb pèls

Fulles trifoliades amb folíols obovats dentats a la part superior amb pèls i amb l’àpex truncat. Les estípules també són dentades a la part superior.

Flors papilionades de color groc

Flors normalment en parelles o solitàries, sobre peduncles més curts o més llargs que la fulla corresponent. Els pedicels són més curts que el tub del calze, que acaba en cinc dents i està cobert de pèls. Corol·la de 4-6 mm, groga, papilionada, amb l’estendard més llarg que la carena i les ales més curtes que la carena. Floreix a la primavera, entre abril i juliol

Fruit amb espines rígides

Fruit en beina amb discs en espiral, atapeïts, que formen una mena de cilindre convex en els dos extrems, amb espines rígides i molts pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és el fruit característic de les plantes de la família de les fabàcies o lleguminoses i les llavors que contenen moltes espècies són comestibles per als humans i altres són farratgeres, i alimenten els animals que consumim. Les plantes del gènere Medicago produeixen unes llegums característiques, doncs totes estan enrotllades en espiral.

Calze cobert de pèls

USOS I PROPIETATS: Com una lleguminosa que és, fixa al terra el nitrogen de l’aire. Fent-lo així més ric i fèrtil.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Medicago  deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (de l’actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic rigidula és el diminutiu del llatí “rigidus, a, um” rígid, segurament per les espines del fruit que són rígides.

Medicago rigidula va ser descrita, per primera vegada, per Carles Linné publicada en Species Plantarum 2: 780. 1753. amb el nom de Medicago polymorpha var. rigidula, i més tard per Carlo Allioni en Flora Pedemontana 1: 316. 1785, amb el nom actualment acceptat. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Sonchus asper (L.) Hill

NOMS: Lletsó bord. Lletsó punxós. Llicsó. Lletsó aspre. Castellà: Cerraja. Cardincha. Cardo lechero. Gallego: Cardio melardo. Leitarugas. Èuscara: Asta-uzarra. Gardabera. Portuguès: Serralha áspera. Sarralha espinhosa. Francès: Laiteron piquant, Laiteron rude, Laiteron épineux. Italià: Grespino spinoso. Anglès: Prickly sow thistle. Spiny Milk-thistle. Alemany: Dornige Gänsedistel. Neerlandès: Gekroesde Melkdistel. Ruwe Melkdistel. Grec: Σογχός ο τραχύς. Άγριο ζοχάδι.

Capítol amb involucre de tres files de bràctees 

SINÒNIMS: Sonchus oleraceus var. asper L.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. En camps, vores de camins, herbassars ruderals i llocs amb sòls humits, de vegades embassats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Pot assolir més d'un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Però de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot sobrepassar el metre d’alçada, amb tiges que emeten una saba lletosa quan es talla, caracteritzada per les fulles

Fulles amb aurícules aferrades a la tija

Fulles alternes, oblongues ondulades i dentades, pinnatífides o no dividides i lanceolades, espinescents, amb la característica que tenen unes aurícules a la base aferrades a la tija. Tot i això, és una espècie polimorfa en quant a la forma de les fulles

Flors ligulades de color groc

Flors en capítol envoltat per involucre que pot tindre o no cilis glandulars amb bràctees disposades en tres files. Les flors són ligulades, amb la lígula més curta que el tub de la corol·la, de color groc pàl·lid. Pot florir tot l’any però majoritàriament entre maig i octubre

Aqueni comprimit amb papus blanc

Fruit en aqueni (cípsela) comprimit llis, sense rugositats, de color marró, i papus blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada que surt de l'eix de la qual surten les flors, les tiges florals o les inflorescències. La reunió de bràctees en un verticil s’anomena involucre. La família de les asteràcies acostumen a tenir involucres que embolcallen els capítols.

Fulles basals 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular té diferents aplicacions per les seues propietats com diürètica, digestiva i laxant. En aplicacions externes és cicatritzant, antiinflamatòria, analgèsica i astringent.

Les fulles són comestibles i fan una saborosa amanida. En temps de fam era corrent emprar-la junt a altres llicsóns però ara ha caigut en desús i és considerada una mala herba.

Fruit en aqueni llis de color marró

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sonchus deriva del grec "sónkhos" i aquest de "sómphos" que significa buit, moll, esponjós, doncs les tiges estan buides. L’epítet específic asper ve del llatí “asper-a-um” aspre, que fa referència al tacte aspre i punyent de les fulles.

Sonchus asper va ser  descrita per Carles Linné com una subespècie i publicada com Sonchus oleraceus var. asper en Species Plantarum 2: 794. 1753.; i més tard John Hill la va publicar en Herbarium Britannicum 1: 47. 1769. amb el nom acceptat actualment.

Família Compositae (Asteraceae)

Catapodium rigidum (L.) C.E.Hubb.

NOMS: Desmazèria rígida, Escleropoa. Catapodi. Castellà: Grama apretada. Occità: Sauno-garri, Tin-tin-terro. Francès: Fétuque raide, Pâturin rigide, Pâturin-duret. Italià: Logliarello ruderale. Anglès: Fern-grass. Alemany: Aufrechtes Steifgras. Neerlandès: Sijf Hardgras.

Inflorescències en panícula

SINÒNIMS: Poa rigida L.; Desmazeria rigida (L.) Tutin  

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Forma part de les comunitats terofítiques. Creix als camps de secà i vores de camins, des del nivell del mar fins el 1300 metres d’altitud.

Gramínia cespitosa de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita gramínia cespitosa, d’entre 5-20 cm d’alçada, caracteritzada par tindre les inflorescències rígides, tiges geniculades i ascendents que formen una tofa apretada a la base.

Fulles linears

Fulles linears, planes, aspres al tacte, amb lígula membranosa oblonga.

Espiguetes oblongo-lanceolades

Flors en inflorescències en panícules rígides formades per branquillons, també rígids, que surten a una i altra part de l’eix floral, sobre les que creixen les espiguetes dístiques, oblogo-lanceolades, estretes, amb un curt pedicel, amb flors sense aresta. Floreix entre març i juny

Fruit en cariopsi una mica deprimit al mig

Lígula membranosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cariopsi és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae. Són el que en llenguatge corrent s'anomenen grans, com els del blat, de l'ordi, etc. És un fruit monosperm i no s'obri quan està madur, per tant indehiscent. Es similar a un aqueni però se'n diferencia perquè en la cariopsi el pericarpi és molt prim i adherit a la llavor formant la capa anomenada tegument.

USOS I PROPIETATS: No hi hem trobat

Inflorescències rígides

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El nom del gènere Catapodium deriva del grec “κατά katá” baix, a baix, i “ποδιον podion” peu, tija, és a dir, de tija baixa o postrada, tot i que les tiges d’aquesta espècie són erectes. L’epítet específic rigidum ve de llatí “ rigidus, -a, -um” que significa rígid, dur, per la consistència de les inflorescències. El genèric del sinònim Desmazeria és en honor del metge i botànic francès Jean Baptiste Desmazieres (1786-1862)

Carles Linné va descriure aquesta planta i la va publicar en Flora Anglica 10. En 1754.  El nom acceptat actualment, Catapodium rigidum, va ser publicada per C.E. Hubbard en Flora of Bedfordshire 437. 1953.

Família Gramineae (Poaceae)